Señor del mundo. Robert Hugh Benson

Novel·la apocalíptica. Un món dividit en tres bàndols enfrontats, curiosament coincidents amb els de 1984, on, de sobte, apareix un líder unificador.

Però aquest líder acabarà sent identificat pels catòlics, cada cop més arraconats, com l'Anti-Crist

Això li permetrà substituir els enemics exteriors, ara inexistents, per un enemic interior, la religió catòlica i el seu representant, l'últim papa que ha acabat traslladant-se a Betlem, on no podrà impedir l'Harmagedon, en forma d'atac amb armament nuclear contra la casa on viu.

Molt interessant la creació de tota una litúrgia laica, basada en la litúrgia catòlica.

Inquietant.

Guardianes del crepúsculo. Sergei Lukianenko

Tercera i última entrega d'aquesta trilogia, Gorodetski acabarà triomfant i passant a un grau superior.

Llegir-les les tres seguides, puc assegurar que cansa.

Guardianes del dia. Sergei Lukianenko

Més aventures en aquest món d'àngels i dimonis. Gorodetski, el policia de la guàrdia nocturna protagonista de la trilogia, continua anant de bòlit, titella en mans del seu cap, capficat en mig d'una guerra que el desborda, però de la que el seu sentit comú sempre acaba rescatant-lo.

Com sempre, la llum, acaba guanyant mal que, de vegades semble tot perdut.

Entretinguda.

Guardianes de la noche. Sergei Lukianenko

Un món on els hòmens conviuen, sense saber-ho, no només amb vampirs, licantrops i bruixes, sinó també amb ésser lluminosos i éssers de la foscor.

Un món on l'inestable i difícil equilibri de forces entre aquests dos últims obliga a patrulles nocturnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la llum, i a patrulles diürnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la foscor.

Unes patrulles que s'odien a mort, però els caps de les quals mantenen unes relacions aparentment magnífiques.

I un dels policies capaç de nadar entre dues aigües que acaba carregant sempre o quasi sempre amb els neulers de les coses que ixen malament.

Entretinguda.

El fracàs. Stanislaw Lem

Una història de ciència ficció realment inquietant. Una expedició intenta contactar amb una civilització extraterrestre. Fracasa. Fi.

Perquè, en aquest relat, allò que menys importa és el que passa -i passen moltes coses, ben documentades- sinó per què passen, per què -i aquest és el missatge pessimista de l'autor- és inevitable el fracàs. Amb tota la bona voluntat del món. Amb totes les passes considerades necessàries per a evitar malentesos.

No importa. Ja podem anar amb peus de plom, ja podem anar com qui xafa ous. El malentès, i amb ell el fracàs, és inevitable.

Stanislaw Lem, com sempre, inclassificable.

El marciano. Andy Weir

Feia temps que no llegia una novel·la de ciència ficció que em recordés tant Jules Verne. L'illa misteriosa seria una bona comparació de no ser que a "El marcià" el protagonista està tot sol i, més encara, se les ha d'arreglar sol la major part del temps. O qui sap si comparar-la amb "La volta al món en vuitanta dies" només que el nostre protagonista no lluita contra el temps. O sí, però sabent que realment contra allò que lluita és contra la mort.

Científicament correcta, més que correcta perfectament ajustada, no es perd, però, amb disquisicions científiques que només apunta com de passada, però que, ho tinc molt clar, són impecables.

Saber que n'ha fet una pel·lícula el meu admirat Ridley Scott, m'hi durà, indefectiblement, al cinema, per veure com s'ha traslladat aquesta gran història a la gran pantalla.

Una bona novel·la.

La luna es una cruel amante. Robert A. Heinlein.

Heinlein, un dels autors clàssics de SF en la seua vertent més dura. D'ell n'havia llegit una garbera de llibres, començant per una recopilació de contes i novel·les anomenada justament Història del Futur. Però aquesta novel·la, aquesta space opera, me l'havia perduda. Inexplicablement.

La lluna ha estat convertida en una mena de penal, a semblança de l'Austràlia de la primera època. Un penal on conviuen els nous convictes, amb les seues famílies, i els seus fills, aquests ja lliures, en una economia agrícola productora de cereals que exporten a una terra excessivament poblada.

La novel·la ens narra la conspiració i posterior revolució que durà la lluna a constituir-se en un estat independent.

Un cant èpic a la llibertat de l'individu enfront de les imposicions de l'estat. De qualsevol estat.

Representativa de la ideologia de l'autor.

El fin de la eternidad. Isaac Asimov.

Eficaç novel·la d'Asímov amb un missatge molt en la seua línia: la humanitat necessita de l'aventura, del perill i de la llibertat per poder subsistir. Història de viatges en el temps protagonitzats per una classe privilegiada i dominant a fi d'introduir correccions mínimes i evitar, així, desviacions perilloses per a la humanitat. Un despotisme il·lustrat a càrrec d'un grup reduït, absolutament desconegut i anònim, que viu amagat i fora del temps.

Harlan, el protagonista, s'hi veurà abocat a triar entre mantenir aquest sistema d'humanitat fora de perill o, com acabarà fent, introduir un petit canvi (una carta dirigida a un no explicitat Fermi) que introduirà el perill nuclear a mitjan segle XX.

I és que Asímov, a banda de ser un estimable científic i un gran escriptor de ciència ficció, era molt amant de les paradoxes.

Recomanable

Hijos del Mundo Anillo. Larry Niven

I arribem per fi al final de la tetralogia. Realment una segona part de la segona. Arran de la primera expedició, els habitants dels móns coneguts s'han assabentat de l'existència del món anell. Això fa que vagen acumulant-se naus espacials de guerra en les rodalies. Qualsevol intent d'accés al Món Anell és rebutjat per les defenses anti-meteors que els constructors hi deixaren. Però això és observat pels invasors com una declaració de guerra amb el conseqüent perill de que acaben utilitzant armes d'anti-matèria.

Luís, el titerot i el Kzin hauran de desactivar aquesta amenaça, amb l'ajuda d'un protector.

Aprofitaran, en el darrer moment per escapar tant d'uns com dels altres.

Un digne final.

El trono de Mundo Anillo. Larry Niven

Tercera entrega de la tetralogia del Món Anell. Estabilitzat el món i mort el protector Teela (antiga humana arribada a l'anell amb el protagonista Luis Wu en la primera expedició) els nostres protagonistes es troben amb la impossibilitat d'abandonar l'anell.

Aquesta circumstància li serveix al novel·lista per fer-nos un tast de l'ecologia tan variada d'aquest univers i dels costums de relació entre les diferents espècies que el poblen.

També ens introdueix en la teoria evolutiva dels protectors de Pak, ancestres de la humanitat que no seria més que una fase larvària (la de criadors) que només podrien accedir a la fase adulta (protectors=déus) a través de les arrels de l'arbre de la vida (teoria bíblica de l'Edèn).

Resulta també molt interessant la teoria dels nínxols ecològics que a manca d'habitants importats pels creadors del món anell, han acabat omplint-se amb diverses espècies humanoides que han anat evolucionant en aquestes direccions.

Com es pot observar, una variació substancial centrada fonamentalment en l'ecologia, respecte a les dues primeres novel·les molt més tècniques i centrades en els problemes científics de construcció i origen del món.

Ingenieros de Mundo Anillo. Larry Niven

Segon llibre de la saga del Món Anell.

Han passat els anys des de la primera expedició al Món Anell, els protagonistes de la qual han experimentat diversa sort. El Kzin ha guanyat categoria entre la seua gent i ha adquirit un cognom important, un llinatge respectat. El titerot, s'ha emparellat amb el cap suprem del seu govern. Però hi ha hagut un canvi de govern, i la seua parella ha decidit muntar una nova expedició, l'èxit de la qual el puga dur de nou al govern. Quan a la parella d'humans, ella havia decidit restar al món anell, mentre que ell, etern disconforme, s'ha convertit en un addicte, un "cableta" teòricament irrecuperable.

De nou, un titerot, un kzin i un humà tornaran junts a un món que creien perfecte i perdurable, i es trobaran amb una situació inesperada: l'anell ha perdut la centralitat respecte al sol, cosa que implica la seua pròxima destrucció de no ser que puguen corregir aquesta situació.

Les discrepàncies entre ells, les mitges veritats respecte als motius reals del titerot acabaran deixant-los en terra i sense possibilitat d'escapar, cosa que els obligarà a anar relacionant-se amb els diversos pobles en diferents graus de civilització que aniran trobant pel camí.

Aquesta segona novel·la està condicionada per l'èxit de la primera entre els medis científics i universitaris. Fou des d'aquest àmbit des d'on evidenciaren la impossibilitat d'una estabilitat d'un món d'aquestes característiques sense una sèrie de correccions contínues de rumb.

La combinació de ciència, ecologia i ètica d'aquestes històries converteix la saga en una molt estimable sèrie de ciència ficció.

Aconsellable.

Mundo anillo. Larry Niven

Un estrambòtic grup (un titerot, un kzin i una parella d'humans) emprenen la investigació d'una estranya construcció, un món artificial en forma de monumental anell rodejant una estrella. Els motius pels que s'han enrolat en l'aventura són ben distints i més d'un cop l'aventura és a punt de fracassar per les desconfiances i tradicionals enemistats entre les tres races.

Trufada de consideracions científiques i morals, això sí, tractades amb molt d'humor, recorda a estones Rama, la novel·la semblant del gran Arthur C. Clarke.

Una molt recomanable novel·la de gènere.

Leviatan. David Lynn Golemon.

Última, per ara, novel·la de la Saga Event. En aquesta nova aventura el grup s'haurà d'enfrontar a un extraordinari submarí comandat per una descendent d'un literari capità Nemo, descendent al seu torn, d'un també literari Comte de Montecristo.

Jack Collins, aparentment mort a la història anterior, reapareixerà per enfrontar-se a una amenaça que, com a la novel·la anterior, serà mundial. Però el millor del cas és que la batalla, al final, s'establirà entre la humanitat i uns estranys éssers marins que intenten expulsar del medi marí els humans.

Com ja ens té acostumats, el salvament serà in extremis, això sí, Jack Collins i Sarah ja no podran seguir amagant el seu amor mutu.

Amb aquesta novel·la done per finalitzada la meua exploració d'aquest autor i aquesta saga.

A risc de repetir-me, només per fanàtics del gènere. I, possiblement, ni això.

Atlantes. David Lynn Golemon

Tercera entrega de la saga Event. En aquest cas la conspiració contra la que haurà de lluitar l'ultra-secret grup Event, es remunta a Juli Cèsar. Més encara, la conspiració està alimentada pels hereus dels Atlants fraccionats en dos grups un dels quals conformat per la família Júlia a la qual pertany el Cèsar. A l'època actual, la fracció Júlia és la dominant i es troba en condicions de recuperar el poder dels antics atlants, utilitzant una arma sònica productora de terratrèmols, segons creuen localitzats.

El grup Event haurà de còrrer per evitar un desastre que pot destruir la terra, tal com, tretze mil anys enrere, ja ho ho havia fet amb l'Atlàntida.

I Jack Collins, l'heroic coronel i protagonista d'aquesta saga, trobarà la mort intentant salvar Tomlinson, l'ultra-dolent cap de la fracció Júlia, desesperat i deprimit per no haver pogut salvar Sarah, la seua enamorada.

Clar que l'autor és d'aquells que, com els tafurs, sempre guarda més d'un as a la màniga. I Sarah no és morta, cosa que ens fa pensar que tampoc no ho serà Jack. Ja ho comprovarem al llibre següent i últim, per ara, de la saga.

Només per fans d'en Golemon.

Leyenda. David Lynn Golemon

Una altra història d'aquesta saga de l'ultrasecret Grup Event. En aquest cas, seguint la pista d'El Dorado. Com en la història anterior, Event, basada en Roswell, amb unes pinzellades pseudo-científiques molt del gust de la ciència-ficció de poca qualitat. Llibre d'aventures a l'estil, com ja comentava en un apunt anterior, dels tebeos de "Hazañas Bélicas". I si allà parlava d'uns bons molt bons i uns dolents molt dolents, i d'unes conspiracions al més alt nivell, ara em cal rectificar i anotar una certa humanització de l'antagonista, l'espia mercenari francès.

No amb la pseudo-qualitat d'un best-seller, quedant-se a mig camí. Els trossos d'aventura trepidants, amb clares referències cinematogràfiques, en aquesta novel·la, per posar un exemple, la fugida desesperada de la piràmide-mina, fugint d'una col·lapse imminent, recorda la fugida sobre vagonetes d'El Temple Maleït.

Me'n queden dues.

Evento. David Lynn Golemon

Novel·leta pulp amb ínfules de best-seller. Com els tebeos de la infància, aquells d'Hazañas Bélicas, amb uns bons molt bons i molt valents, i uns dolents molt dolents. I una història que barreja Roswell amb les dues menes més famoses d'extraterrestres: l'homenet petit, verd i amigable i l'home gris de les abduccions. I un monstre, el Destructor, que recorda el monstre d'Alien, el vuitè passatger. I un salvament del planeta in extremis, a càrrec d'un grup ultra-secret, anomenat Grup Event.

En tinc tres més a la col·lecció. Crec que els llegiré tots seguits i després els oblidaré.

Solaris. Stanislaw Lem

He rellegit aquesta magnífica novel·la de ciència ficció la qual, sota la meua opinió va molt més enllà del gènere. Una història sobre la impossibilitat radical del contacte intercultural, llevat que acceptem que les coses, les persones, són només allò que ens semblen, llevat que comprenguem que el doble, la còpia, no és ni més ni menys que l'original.

Història d'amor, de segones oportunitats, de remordiments, de negacions i acceptacions, d'investigacions, d'anàlisis, l'autor ens evita l'ineludible final, per si algun primmirat disconforme volia donar-li el seu.

Impressionant. Imprescindible pels amants del gènere.

Grandes Novelas. H. G. Wells

Em fa certa vergonya reconèixer que mai no havia llegit res de Herbert George Wells. Les novel·les incloses en aquest volum són totes quatre molt conegudes a partir de les múltiples versions cinematogràfiques que, amb major o menor fortuna, se n'han fet: La màquina del temps, L'illa del Doctor Moreau, L'home invisible o La guerra dels móns; quatre grans exemples de la ciència ficció compromesa.

La pauta comuna a totes quatre històries és una enorme confiança en els avanços de la ciència, però, alhora, un pessimisme ferotge respecte al futur de la humanitat. Si en la primera novel·la, la humanitat acaba fraccionada entre els eloi i els morlock, indolents els uns, implacables i sanguinaris els altres, a l'illa del Dr. Moreau, els animals humanitzats acaben revertint a la seua naturalesa primigènia i tot ens fa pensar que l'autor ens augura, als humans, un destí similar. L'home invisible, per una altra banda, comença amb un exercici d'humor, però aquest no és sinó pura façana; la tragèdia s'amaga rere l'aparent omnipotència del protagonista que acabarà morint. Quant a la guerra dels móns, ens salva la campana. Però l'avís és molt clar: a la pròxima, no hi haurà déu que ens salvi.

Quatre històries conegudes, cert, però on, a diferència de les versions cinematogràfiques, no hi han herois salvadors, ni històries d'amor, només el relat d'algun testimoni que s'hi ha vist involucrat i ha aconseguit salvar-se per un afortunat atzar. Res més.

Un clàssic.

La ecuación Dante. Jane Jensen.

Llarg best-seller (a mi se m'ha fet llarg) amb una prometedora primera part; una segona, podríem dir-ne, massa mística pel meu gust; i una tercera acabada amb certa pressa i excessiu bonisme sense dignar-se explicar el canvi sofert pel militar Farris.

És una veritable llàstima, ja que la història és prou consistent en la primera part, tot i la impossibilitat física de l'ona descrita.

Per addictes al gènere i afeccionats a la càbala.

El primer siglo después de Beatrice. Amin Maalouf.

Apocalíptica. Trista. Impotent. Desesperat crit d'alerta, quan ja és tard, quan ja no s'hi pot fer res.

Amin Maalouf em sorprèn aquest cop amb una novel·la de ciència ficció pròxima. Tan pròxima que el món que ens mostra és el nostre, ni més ni menys. Només que algun científic ha descobert un producte que pot fer que els fills d'aquell que l'ha pres siguen només barons, només mascles.

Quines conseqüències podria tenir un descobriment així? Com lluitar contra elles?

Imprescindible.