dimecres, 28 de març de 2012

Un soplo en el flequillo. Xarbet

He llegit avui, rellegit hauria d'haver dit per ser més exacte, la recopilació de contes publicats pel meu amic Xarbet, pseudònim del menorquí Frederic Samuel Pérez Capó, al Club de los Jueves, una iniciativa literària d'un grup de bloguers els quals, tots els dijous, penjaven una narració sobre un tema prèviament pactat entre ells.

Amb un humor escatològic de vegades, negre moltes cops, una mica trist la major part d'aquests curts relats, he de certificar que no han perdut gens de la frescor original.

Absolutament recomanable.

dimarts, 27 de març de 2012

Un rey golpe a golpe. Patricia Sverlo

Fa algun temps, a la pàgina de facebook "Blogueros de la Comunidad de el País Digital" vaig trobar aquest llibre defensat per uns i atacat per altres, em fa la impressió que només d'oïdes. Així que vaig decidir llegir-me'l, tot i que no sóc gaire partidari dels pamflets, llevat que aquests continguin una bona dosi d'humor, negre a poder ser.

El títol, "Un rey golpe, a golpe. Biografía no autorizada de Juan Carlos de Borbón", d'una tal Patricia Sverlo, la qual confessa, al pròleg, que el tal nom no és més que un pseudònim.

Un pseudònim de qui? Observo que el llibre és traducció d'un original català, amb diverses errates segurament propiciades per un corrector automàtic.

Com, per exemple "a lo que pueda pensar la gente respeto a esta cuestión,..." "Su castigo aumentó cuando fue trasladado al Castillo de Santo Ferran, en Figueres..." "Tuvo que traer muletas hasta el mes de abril..." alguns Juan Carles repartits per ça i per llà, o aquesta perla impagable: "A dos cuartos de set Milans se retiraba..."

I, entrant en matèria, no he descobert res de nou o quasi res, per ser més exacte. Una hipotètica minusvalidesa psíquica de la infanta Elena, unes conspiracions que no acaben de ser creïbles, un vint-i-tres efe distint del que jo recordo (el meu s'assembla prou més al que recorda Javier Cercas)

Només per antimonàrquics incondicionals.

Els fills de la Terra. Jean M. Auel

Reprenc aquest espai, després de molt temps en el que no he deixat de llegir, -em seria impossible-
però si d'anotar les meves lectures.

Farà cosa d'una setmana he acabat l'hexalogia de Jean M. Auel, "Els fills de la terra"

Els sis llibres que conformen aquesta sèrie són:

El clan de l'ós cavernari
La vall dels cavalls
Els caçadors de mamuts
Les planes del trànsit
Els refugis de pedra
La terra de les coves pintades.

De lectura apassionant, tot i que amb descripcions una mica feixugues quan ens parla de la botànica i les seves aplicacions, ens presenta una visió absolutament idealitzada (to er mundo e güeno) de la vida prehistòrica de neandertals i cromanyons a partir de la vida, aventures i desventures, d'una xiqueta dels cromanyons criada al clan (neandertals) de l'ós cavernari.

Una novel·la romàntica a més no poder, d'aventures sense fi, ecològica, anti xenòfoba, carregada de bones intencions, però també molt documentada sobre els terrenys als quals transcorre.

Possiblement l'error hagi estat llegir les sis novel·les d'una tirada. Així i tot, malgrat les limitacions que li trobo, recomanable.