dimarts, 25 de febrer del 2014

Marionetas de la sombra. Orson Scott Card.

Peter, l'Hegemon, comet l'imperdonable error de creure que podrà controlar Aquiles. Els xinesos pràcticament han conquistat tot el continent asiàtic. Bean i Petra decideixen casar-se i, malgrat les reticències de Bean, tenir fills. Peter, a poc a poc, anirà adonant-se que els seus pares no són tan badocs com ell creu.

A partir d'aquesta base, l'autor continua mostrant-nos un món canviant on els "xiquets" de l'escola de batalles, ja no tan menuts, tenen un paper protagonista.

Bean acabarà matant Aquiles, Xina acabarà doblegant-se davant la força de les nacions musulmanes, i s'albira ja la guerra entre India i Pakistan, fins ara aliats.

Com en les novel·les anteriors de la saga, un bon estudi sobre manipulacions, manipuladors i manipulats.

dilluns, 24 de febrer del 2014

Ender el xenocida. Orson Scott Card.

El planeta-Colònia Lusitània assetjat per les forces armades dels "Cent Planetes" contra-ataca, a través de Jane, l'entitat virtual resident als ordenadors, interrompent les comunicacions entre l'exèrcit que se li aproxima amb ànim de destruir-lo i el Congrés Estel·lar, màxim òrgan de poder de la humanitat.

Qing-Jao, una adolescent "agraciada" del planeta-Colònia Sender rep l'encàrrec de descobrir què pot haver passat amb la flota i revertir-ho.

Mentrimentres, a Lusitània, hi ha una veritable carrera contra rellotge, intentant desactivar el virus de la descolada abans que tant els insectors com els cerdis abandonin el planeta intentant fugir de la destrucció total del planeta. De no aconseguir-ho en el poc temps que els hi resta, només quedaran dues alternatives: o la destrucció total d'ambdues espècies (doble xenocidi) o la destrucció total de la humanitat en cas contrari. Quant a Jane, corre també el greu perill de desaparèixer quan la flota desconnecti tots els ordinadors alhora.

I com ho resol l'autor? amb un triple salt mortal al buit: el descobriment del multivers i a través d'ell el viatge instantani, la creació ex-novo, la màgia en resum.

Hem passat, doncs, d'un món possible tot i que estrany, a un món màgic on tot és possible. Està cansant-se ja l'autor de la saga? O és que s'ha ficat en tal merder que ara ja no sap per on sortir-se'n?

Un final que decep.

divendres, 21 de febrer del 2014

La sombra del Hegemon. Orson Scott Card.

Si a L'Ombra d'Ender l'autor ens deixava entreveure que, darrere d'Ender, dels seus èxits, hi havia una altra persona que el recolzava i el complementava, Bean, en aquesta nova història, serà Peter, el germà d'Ender qui serà ajudat per Bean.

Novel·la èpica, on tornem a trobar Aquiles, el psicòpata que vam conèixer a l'Ombra d'Ender, intentant el domini del món i la venjança sobre Bean, a través de la manipulació de russos, indis, paquistanís i, finalment, xinesos.

Manipulacions sobre manipulacions, fintes darrere de les fintes.

I, mentrimentres, Julian Delphiki, àlies Bean, que continua creixent, i no només en la seua intel·ligència emocional, sinó físicament, cosa que acabarà sent la seua Nèmesi.

Amb ganes de llegir la següent.

diumenge, 16 de febrer del 2014

La voz de los muertos. Orson Scott Card

Han passat tres mil anys des de l'exterminació dels insectors. Ender, que ha estat saltant de planeta en planeta des de llavors i, degut a la paradoxa relativista dels bessons, va només per la quarantena, és reclamat com a "Portaveu dels morts" des de Lusitània, un planeta on hom ha trobat la primera espècie intel·ligent alienígena des del genocidi fòrmic.

Una història que explora la pràcticament impossible comprensió de les activitats i motivacions dels "altres". Així, la colònia humana s'enfrontarà al cruel "assassinat" de dos antropòlegs.

Una apassionant història que acaba en una situació espectacular: Lusitània en rebel·lia, assetjada i posada en quarantena per la resta de la humanitat, "els cent planetes", amb tres espècies convivint: els cerdis, els insectors i els homes. Per no parlar de Jane, una intel·ligència nascuda, al més pur estil Arthur C. Clarke, dins de la multiplicitat de comunicacions entre els planetes colonitzats per la humanitat.

divendres, 14 de febrer del 2014

Ender en el exilio. Orson Scott Card

Una novel·la de la saga d'Ender que continua aprofundint en la psicologia del personatge. Un personatge obsessionat amb la seua participació en la mort dels insectors que, a la fi, trobarà una pupa, un insector viu.

Interessant també la visió que dóna dels pares d'Ender, sempre en segon pla, però tan intel·ligents o més encara que els seus tres fills.

Una història, com les anteriors de la saga que he llegit, de manipulacions successives, de manipuladors manipulats, d'intel·ligència, en suma.


dilluns, 10 de febrer del 2014

Guerra de regalos. Orson Scott Card

Una novel·la curta, quasi un conte, enquadrada en la saga d'Ender.

Un xiquet és elegit per a ser format a l'escola de batalla. El problema és que aquest menut és fill d'un fanàtic predicador totalment oposat a la guerra, ni que siga contra els aliènigenes que han estat a punt de destruir la terra.

Aquest xiquet aprofitarà qualsevol oportunitat per crear conflictes i intentar l'expulsió per tornar a casa.

I serà Ender qui li trencarà la cuirassa, qui el guarirà.

Entretinguda.

La sombra de Ender. Orson Scott Card

No sol passar que un escriptor torni a la història narrada molts anys abans, i en faci una altra novel·la complementària amb un dels personatges secundaris. Un experiment molt interessant i que, a més, he trobat molt reeixit.

Bean, un dels caps d'esquadra d'Ender, realment el seu segon a partir d'un cert moment de la novel·la "El joc d'Ender", passa en aquesta nova novel·la "L'ombra d'Ender" a ser això, l'ombra, l'impulsor, l'espoleta d'algunes de les decisions crucials d'Ender.

En aquesta història veiem créixer un menut molt intel·ligent i maniobrer que l'única cosa que pretén és sobreviure en un món hostil. I el veiem créixer d'un egoisme indispensable i primari fins a l'amistat que el transformarà en algú digne de pertànyer a una família.

Interessant aquest contra-heroi que realment no ho és.

I interessant aquesta novel·la que transforma l'anterior completant-la i engrandint-la.

En Deuda. David Graeber

Acabe de llegir l'interessant assaig "En Deuda. Una historia alternativa de la economia" de l'antropòleg David Graeber el qual m'havia estat molt recomanat pel meu nebot i pel meu germà.

I bé, no ha acomplert les meues expectatives. O millor dit, no les ha acomplertes tant com m'havien fet esperar.

Cert que desmunta una gran fal·làcia que venim arrossegant des de l'inici de la revolució industrial i que s'havia exacerbat aquestes darreres dècades com molt bé descriu Naomi Klein a "La doctrina del shock", la dels mercats independents de l'estat, capaços ells tot sols d'auto-regular-se.

Cert que ofereix, com a bon antropòleg, un munt d'exemples divertits i alliçonadors que ens fan veure les inconseqüències amb que hem de bregar si acceptem la història oficial.

I, tal com anava llegint-lo, em venia al cap una conferència d'un ex-ministre d'economia de Brasil, a què vaig assistir a finals del 80 o principis del 81, on sense cap ironia ens explicava que allò que els deutes s'han de pagar només serveix a nivell individual, no entre nacions, justificant així la negativa de Brasil a plegar-se a les ordres del FMI.

O en allò que a la segona meitat dels setanta, m'explicaven al CUNEF, que la cosa important no eren les monedes sinó el crèdit. Que era precisament el crèdit allò que creava els diners, i no a l'inrevès.

Doncs bé, aquest llibre, basant-se en les documentades i històriques amnisties periòdiques de deute, en sol·licita una. I ens avisa que la crisi actual ha estat deguda a la sensació creada (recordem Fukuyama i el seu assaig "La fi de la història") que podíem continuar creixent indefinidament, origen de les successives i creixents bombolles (punt.com, immobiliària, financera...)

Molt interessant, tot i que m'hagi defraudat una mica.