diumenge, 30 d’agost de 2015

Negras tormentas. Teresa Solana

Títol que homenatja el primer vers del popular himne anarquista La Varsoviana, aquell famós que diu allò de "A les barricades, a les barricades".

Dos assassinats aparentment inconnexos separats per poques setmanes: un exiliat de la guerra tornat de no fa molts anys primer i un catedràtic d'història contemporània a punt de jubilar-se. La història, més que en la investigació del segon crim, se centra en la subinspectora dels mossos encarregada del cas i en la seua família un sí és no és estranya.

Un cas resolt que no podrà evitar, tanmateix, que l'inductor dels assassinats acabe, més que lliure, quiti i estalvi com deien els clàssics. Amb l'acceptació fatalista de les autoritats i inclús de la pròpia família del catedràtic. Però, això sí, amb una petita revenja de la subinspectora.

Passable.

dijous, 27 d’agost de 2015

Las ciudades invisibles. Italo Calvino.

Imperdonablement, fins avui no havia llegit cap cosa d'Italo Calvino. Aquestes Ciutats invisibles no seran pas l'últim. Diàleg entre Marco Polo i Kublai Khan, joc d'espills on les ciutats descrites, o simplement insinuades, no són sinó metàfores, petits poemes delicats i fràgils, esplèndids tresors.

D'indispensable lectura.

Un capítol com a exemple del que dic:

LAS CIUDADES Y LA MEMORIA. 5

En Maurilia se invita al viajero a visitar la ciudad y al mismo tiempo a observar viejas tarjetas postales que la representan como era antes: la misma plaza idéntica con una gallina en el lugar de la estación de autobuses, el quiosco de música en el lugar del puente, dos señoritas con sombrilla blanca en el lugar de la fábrica de explosivos. Para no decepcionar a los habitantes hace falta que el viajero elogie la ciudad de las postales y la prefiera a la presente, aunque cuidándose de contener dentro de límites precisos su pesadumbre ante los cambios: reconociendo que la magnificencia y prosperidad de Maurilia convertida en metrópoli, comparada con la vieja Maurilia provinciana, no compensan cierta gracia perdida, que sin embargo se puede disfrutar ahora sólo en las viejas postales, mientras que antes, con la Maurilia provinciana delante de los ojos, de gracioso no se veía realmente nada, y mucho menos se vería hoy si Maurilia hubiese permanecido igual, y que de todos modos la metrópoli tiene este atractivo más: que a través de lo que ha llegado a ser se puede evocar con nostalgia lo que fue.

Hay que guardarse de decirles que a veces ciudades diferentes se suceden sobre el mismo suelo y bajo el mismo nombre, que nacen y mueren sin haberse conocido, incomunicables entre sí. En ocasiones hasta los nombres de los habitantes permanecen iguales, y el acento de las voces, e incluso las facciones; pero los dioses que habitan bajo esos nombres y en esos lugares se han marchado sin decir nada y en su lugar han anidado dioses extranjeros. Es inútil preguntarse si éstos son mejores o peores que los antiguos, dado que no existe entre ellos ninguna relación, así como las viejas postales no representan a Maurilia como era, sino a otra ciudad que por casualidad se llamaba Maurilia como ésta.

dilluns, 24 d’agost de 2015

Tarde, mal y nunca. Carlos Zanón

Quart llibre de la col·lecció de novel·la negra del País. Centrada en Barcelona com les anteriors, ens parla de marginats, de perdedors.

Un assassinat obre la història i un intent de suïcidi la tanca. Inútils tant l'un com l'altre. Perquè, quan es tracta de perdedors de debò, de marginats de debò, res del que faces o deixes de fer no canviarà gran cosa.

Amarga.

dijous, 20 d’agost de 2015

La luna es una cruel amante. Robert A. Heinlein.

Heinlein, un dels autors clàssics de SF en la seua vertent més dura. D'ell n'havia llegit una garbera de llibres, començant per una recopilació de contes i novel·les anomenada justament Història del Futur. Però aquesta novel·la, aquesta space opera, me l'havia perduda. Inexplicablement.

La lluna ha estat convertida en una mena de penal, a semblança de l'Austràlia de la primera època. Un penal on conviuen els nous convictes, amb les seues famílies, i els seus fills, aquests ja lliures, en una economia agrícola productora de cereals que exporten a una terra excessivament poblada.

La novel·la ens narra la conspiració i posterior revolució que durà la lluna a constituir-se en un estat independent.

Un cant èpic a la llibertat de l'individu enfront de les imposicions de l'estat. De qualsevol estat.

Representativa de la ideologia de l'autor.

diumenge, 16 d’agost de 2015

La mala mujer. Marc Pastor.

Novel·la basada en fets reals, la vampira del Raval, amb un narrador no gaire comú en literatura, la Mort, o millor dit, el senyor Mort, ja que l'autor li adjudica aquest gènere. Ben documentada, ens mostra una Barcelona convulsada encara per la setmana tràgica i les diferències socials. Una Barcelona que, de alguna forma, ja es prepara per a fer negocis amb la pròxima gran guerra.

Ben travada, amb un inspector obsedit per una sèrie de desaparicions de xiquets i els rumors d'un monstre que se'ls enduu, el qual haurà de bregar contra les ordres d'oblidar-ho dictades pel seu cap, un tal José Millán Astray que, segons he pogut esbrinar no fou altre que el pare del mala bèstia del general Millán-Astray de penosa memòria.

Història, doncs, d'una investigació obsessiva, sense mitjans, contra les ordres, més a l'estil del detectiu de la Continental creat per Dashiell Hammett, que no pels deductius Holmes o Lestrade.

Una bona història, en fi.

dissabte, 15 d’agost de 2015

El misterio de Salem's Lot. Stephen King

Una correcta versió actualitzada del Comte Dràcula. Una mica llarga, potser, però correcta. Uns personatges una mica esquemàtics: el novel·lista, la seua núvia, el professor, el metge, el capellà catòlic, el xèrif... I els paisatges i l'atmosfera de Maine que tant li agraden a l'autor. Una de les novel·les més conegudes i emblemàtiques de Stephen King la qual, tanmateix, encara no havia llegit, però, sota el meu punt de vista, no precisament de les millors.

De qualsevol forma, una digna lectura d'estiu.

diumenge, 9 d’agost de 2015

Sociedad Negra. Andreu Martín

Segon llibre de la col·lecció de novel·la negra de El País. Centrat també a Barcelona, aquesta vegada el narrador és un dels lladres, confident d'un inspector cansat, avorrit i amb problemes familiars. Història d'uns lladres poca-roba que preparen el robatori de la seua vida... a la màfia xinesa. En mig, la competència i desconfiança entre mossos i policia nacional, un advocat arribista, un cap de policia llepaculs, una filla mal-creguda...

De bon llegir. Lectura d'estiu.

dimarts, 4 d’agost de 2015

Honrarás a tu padre. Gay Talese

Biografia d'un capo de la màfia novaiorquesa o, més ben dit, d'una saga (avi, pare, fills), la dels Bonanno, la qual és, alhora, radiografia d'una societat, l'americana, i teoria-explicació d'un sistema econòmic, el capitalisme.

Perquè, al remat, quina cosa que no siga capitalisme pur i dur és l'activitat mafiosa? Que aquesta activitat es trobe for de la llei té una importància relativa ja que les lleis canvien obeint les necessitats econòmiques de la societat.

Biografia que hom llig com una novel·la, només que amb noms i cognoms totalment reals, sense cap necessitat d'invencions, subterfugis i pal·liatius.

Llibre que traspua tristesa i melancolia, que acaba mostrant-nos un final d'etapa, un final de camí, un atzucac.

Però que també i alhora ens senyala com s'hi pot eixir d'aquest món sòrdid, i reintegrar-se a una societat, això sí, acceptant les hipòcrites reconvencions barreja d'indignació i d'enveja dels veïns.

Periodisme de qualitat. Literatura en estat pur.