Cánovas. Pérez Galdós

Últim volum d'aquests Episodios Nacionales que han anat tornant-se, com més anàvem avançant en el temps, més i més foscs, més i més trists.

Acabada la primera república, assistirem al regnat d'un Alfons XII que no compleix amb les expectatives que els espanyols hi havien dipositades.

La Restauració, amb la seua alternància bipartidista, continuarà enriquint-ne uns pocs, mentre la majoria dels espanyols s'empobreix sense remei.

El narrador, Tito, ha estabilitzat la seua vida gràcies a una dona amb qui ha refet la seua vida amorosa tot i que, encara assistirem a alguna que altra crisi de les que ens tenia acostumats.

L'últim capítol, escoltarem el parlament de Clio, la musa de la Història que tant l'ha marejat, que tants deliris del nostre heroi ha protagonitzat, cridant els espanyols a una revolució que els puga tornar en amos del seu destí.

Que així siga

De Cartago a Sagunto. Pérez Galdós

Desembre del 1874. El nostre protagonista, el delirant historiador Tito, davant la imminent caiguda de Cartagena, deixa la ciutat i torna a Madrid.

El fantasmagòric destí sota els auspicis d'una sempre canviant, sempre irreal i omnipresent dama, el duu a eixir novament de Madrid acompanyant una nova amistançada (i en van...) gelosa i diríem que bipolar, i d'uns papers, possiblement falsos, que li donen cobertura i finançament per pactar amb els caps principals del camp carlí del País Basc i Navarra.

Empresonat pels carlins i posteriorment alliberat retrobarà a la seua gelosa companya i un antic dispeser de Madrid i baixaran tots tres fins a Conca on seran novament envaïts pels carlins.

Quan aquests es retiren, continuaran viatge cap a Sagunt.

Penúltima novel.la de la sèrie i dels Episodis, on podem notar el cansament de l'escriptor i la seua visió de la política espanyola que ha anat transformant-se d'irònica però esperançada en sarcàstica i desesperada.

La primera república. Pérez Galdós.

Mentre el Congrés de Diputats continua discutint la nova Constitució i la forma que haurà d'adoptar el nou règim, les lluites entre unionistes i federals, entre carlins i alfonsins, van prenent més i més cos.

I el nostre il.luminat cronista del llibre anterior, en Proteu Liviano (Tito Livio, pels amics) continuarà amb la seua barreja de fantasies donjoanesques i descripcions més o menys realistes de les rebel.lions cantonalistes, centrant-se a la de Cartagena. Això sí, sense oblidar-se'n de donar-nos indicis d'allò que està preparant-se a Catalunya i al País Basc.

Amadeo I. Pérez Galdós.

Breu regnat el d'Amadeu I i nou registre literari en aquest nou capítol, el 43, dels Episodios Nacionales. Narrada aquesta nova història en primera persona per un singular i delirant personatge, Tito (Proteo), qui, a través de les seues oníriques i extravagants fantasies i des de la seua òptica federal (republicana), en mostrarà la ràpida descomposició del règim acabat d'instaurar, l'abdicació del rei i la instauració de la república.

Curiosament, Tito, treballa al mateix diari que un altre periodista, d'origen canari, i que ha escrit algunes novel·les històriques sobre la història recent espanyola. Un escriptor del que es nega a donar-nos el nom. I que, evidentment, no pot ser altre que l'autor d'aquesta saga, don Benito Pérez Galdós.

España trágica. Pérez Galdós

1870. Continua discutint-se la nova constitució al congrés de diputats i, sobretot, el substitut de l'exiliada Isabel II. El duel entre els dos candidats millor classificats, Antonio d'Orleans, duc de Montpensier i Enrique de Borbon, duc de Sevilla, es resol en favor del primer, cosa que, paradoxalment elimina les seues possibilitats reals d'accedir al tron espanyol. Això farà que Prim opti per Amadeo de Saboya, duc d'Aosta.

Temps de duels, de disturbis, d'algarades i de creixement imparable del republicanisme. L'elecció d'Amadeu com a nou rei per un congrés dividit quasi quasi en dues meitats, acabarà propiciant l'assassinat de Prim que morirà el 30 de desembre del 70, el mateix dia que el futur Amadeu I desembarcava a Cartagena.

I, com a fons, els amors de Vicente Halconero, el fill de Lucila Ansúrez, primer amb Fernanda Ibero, protagonista de l'anterior novel·la i, després de la seua mort, amb Pilar Calpena, cosina de l'anterior, i filla de Fernando Calpena i Demetria, protagonistes de la tercera sèrie.

La república s'apropa a passos gegantins.

España sin rey. Pérez Galdós.

Primera novel·la de la cinquena i última sèrie dels Episodios Nacionales, l'autor ens torna a presentar un altre "don Quijote" en el ridícul a estones i quasi sempre boig don Wifredo, Bailio de las nueve Villas i cavaller de l'ordre de sant Joan de l'Hospital.

Personatge entranyable, fervent i febrós partidari carlí i de l'unitat catòlica, la coneixença d'una dona de vida alegre, Paca l'Africana, el durà a embogir. Bogeria de la que es recuperarà bé que parcialment.

Entre aquest personatge i el seu antagonista, tot i que també de dretes, el jove Juan de Urríes, un tenorio empedreït amb qui, en defensa de Fernanda Ibero, busca l'enfrontament en un duel totalment desequilibrat.

L'assumpció davant la policia d'una mort accidental realment comesa per Fernanda, el redimeix als nostres ulls i ens deixa a l'espera de la pròxima novel·la per saber como acabarà tot.

I per sota aquesta història, les discussions al Parlament que prepara una nova constitució, i les lluites entre els monàrquics que busquen diverses alternatives de successió a l'exiliada reina Isabel, i els republicans que van adquirint importància.

La de los tristes destinos. Pérez Galdós

Última novel·la de la quarta sèrie -sense ni adonar-me'n quasi, com aquell qui diu, ja en porte quaranta- aquesta vegada sí que sí, Prim acaba triomfant en un dels seus intents revolucionaris.

Any 68. La reina Isabel II, la qual es trobava estiuejant a Donòstia, no li quedarà més remei que passar la frontera. Espanya s'ha quedat sense reina.

L'autor, a través del marquès de Beramendi, protagonista d'aquesta sèrie (José García Fajardo) es mostra summament crític amb l'educació del fill de la reina, el futur Alfonso XII.

Un dels últims protagonistes, el jove Santiago Ibero, com abans havia passat amb Santiuste (ara Confusio) acabarà odiant la guerra i triomfarà sobre la seua família i sobre les convencions socials, tot i que ho haurà de fer voluntàriament exiliat primer a França i més tard a Anglaterra.

Èpic, de nou.

Prim. Pérez Galdós

Aquest llibre, avui, hagués dut per títol: "Prim o la revolució eternament pendent". Perquè, valga'm déu i quina quantitat d'intentones fallides, de "pronunciamientos" interruptus.

I, enmig de totes aquestes històries, un personatge, un xicot, Ibero, fugit de casa en busca d'aventures, una dona, Teresa, antiga coneguda nostra, que ha anat passant de "protector" en protector, i un altre vell conegut, "Confusio", dedicat en l'actualitat a la redacció d'una Història Lògica i Natural d'Espanya, on la trista realitat queda substituïda per la fantasia de l'autor en vistes sempre d'evitar les guerres que han castigat Espanya des de l'inici del segle.

I, de fracàs en fracàs, la primera república s'acosta.

La vuelta al mundo en la Numancia. Pérez Galdós

Havíem deixat el mariner Diego Ansúrez ajudant a fugir Juan Santiuste (Confusio) i la seua enamorada. I ara, en aquesta nova novel·la de la quarta sèrie, l'autor pren com a protagonista en Diego per continuar mostrant-nos la història d'Espanya.

Diego s'enamorarà d'una monja escapada del convent on hi era, passarà a viure amb ella, a un poblet de Granada on assistirà a una rebel·lió popular, una revolució social ràpidament ofegada manu militari, i d'on escaparà amb dona i filla. La mort de la dona, i la fugida de la filla amb un xicot peruà, el durà a enrolar-se a la fragata Numància, un dels primers vaixells espanyols de ferro, vapor i veler, amb qui donarà la volta al món.

A Amèrica, la guerra amb Xile i Perú li impedirà retrobar-se, malgrat tots els seus esforços, amb la seua filla, el seu gendre i el seu nét.

Una aturada a Nova Caledònia, li servirà a l'autor per parlar-nos de les paradisíaques illes del Pacífic.

La història finalitza amb l'arribada a port, a Cadis, on trobarà, esperant-lo, filla, gendre i nét.

Carlos VI en la Rápita. Pérez Galdós

1860. Continua la campanya africana iniciada en l'anterior novel·la, narrada aquesta vegada pel "profeta" de la pau, l'enamoradís incorregible (i seductor maldestre alhora) don Juan (Confusio) Santiuste. Amb l'ajuda d'El Nasiry, un altre membre de la família Ansúrez a la qual el nostre protagonista sembla indissolublement lligat, abandonarà Tetuan per arribar a Tànger des d'on retornarà a la península.

En aquest periple haurà tingut temps de lluitar amb Leoncio Ansúrez de qui havia estat deixeble en l'ofici de manyà, d'oblidar Lucila Ansúrez, raptar Yohar, una jueva filla d'un jueu principal de Tetuan, i intentar fugir amb una de les dones del seu protector i amic El Nasiry, anteriorment Gonzalo Ansúrez.

Un cop a Madrid el seu protector i heroi d'aquesta sèrie dels Episodios Nacionales, el marquès de Beramendi, l'enviarà, en missió d'espionatge privat, cap a Tortosa on hi han rumors d'una nova sublevació carlina aprofitant que el gros de l'exèrcit encara s'hi troba estacionat al Marroc consolidant la pau firmada.

Allà trobarà l'Arcipreste, un peculiar i ferotge capellà carlí a qui li seduirà una de les seues protegides, Donata, amb qui fugirà amb l'ajuda de Diego Ansúrez, mariner i membre de la ja citada família.

Ja només ens queda, per tant, conèixer l'últim component d'aquesta original família, Gil Ansúrez, roder abans i ara transformat en drapaire venedor de relíquies falses.

Aita Tettauen. Pérez Galdós

Torna l'èpica a aquests Episodios Nacionales, això sí, ben impregnada d'ironia quan no de sarcasme. O'Donell li declara la guerra al soldà de Marroc i munta una expedició en la que s'embarquen ell mateix, Prim i Ros de Olano entre d'altres militars que han passat a la història. Els motius apuntats pel novel·lista no són altres que la recerca d'una explosió de patriotisme que puga apaivagar les disputes polítiques internes.

Un estrambòtic personatge, Juan Santiuste, aparegut a l'anterior novel·la, enamoradís de mena, aprenent d'orador a l'estil d'Emilio Castelar, i protegit del nostre heroi el marqués de Beramendi, anirà de corresponsal de guerra i acabarà desertant i convertint-se en un "profeta" de la pau.

I retrobem més elements de la família Ansúrez (la de Lucila, aquella xicota que, durant uns pocs anys, va portar de cap el nostre heroi, José García Fajardo, ja feliçment casat i marquès de Beramendi) aquesta vegada a través d'un germà de Lucila, convertit a l'islam, que viu, pròsper, a Tetuan (Tettauen) i que presenciarà (i narrarà) l'entrada dels espanyols a la plaça.

Interessant l'estructura de la narració des de diversos punts de vista, entre ells, com ja he dit, les cartes del renegat Ben Sur (Ansúrez) i la utilització en bona part de la novel·la del sefardí utilitzat per la colònia hebrea de Tetuan.

O'Donell. Pérez Galdós

Mentre l'autor continua mostrant-nos els avatars polítics sota el regnat d'Isabel II, les lluites ferotges entre els progresistes i els moderats, un nou partit de síntesi naix, la Unión Liberal, liderat per O'Donell que capitaneja un grup de persones, les millors, dels dos partits anteriors.

I en aquest convuls ambient de modernització -deficient, però modernització- l'autor ens torna a presentar una altra dona forta, Teresa, una dona lliure, ambiciosa, no convencional, generosa i lliberal que, en un moment donat s'enamora d'un home pobre i decideix abandonar la seua regalada vida per amor. Però...

I amb aquest però acabem la novel.la, perqué els dubtes l'envaeixen: si per amor es fa pobra, com podrà, aleshores, continuar amb les seues generoses ajudes als necessitats?

Haurem d'esperar la pròxima novel.la.

La revolución de julio. Pérez Galdós

Tornen els diaris del nostre heroi en aquesta sèrie, l'actual marquès de Beramendi, José García Fajardo. I torna a presentar-nos l'autor un nou cas de dona forta, de dona que se'n salta totes les normes i convencions socials, matrimoni inclòs, per anar-se'n a viure amb el seu enamorat.

El nostre protagonista que sembla patir forts atacs de melancolia i avorriment que avui qualificaríem segurament de depressió ha madurat i s'ha fet més escèptic i lliberal, possiblement com a contrapés de la conservadora família a la que s'ha integrat amb el seu matrimoni feliç malgrat haver estat de conveniència. Sort de la dona que li ha tocat que s'ha convertit en una veritable companya i cómplice.

La recerca d'una antiga amiga amb qui, de jove, havia flirtejat, això sí, innocentment, el portarà a ser, involuntàriament, testimoni directe d'una insurrecció popular que inclinarà la balança a favor d'O'Donell en una sublevació militar que portava el camí de tantes altres.

Galdós ens torna a demostrar el domini que té en la descripció d'aquestes lluites i la llàstima que li fa que, al final, sempre siguen les classes populars qui trauen les castanyes del foc als poderosos, sense que això els hi acabi servint de res.

Los duendes de la Camarilla. Pérez Galdós

Em resulta molt interessant l'evolució de Pérez Galdós respecte a la progressiva importància de les dones en les seues històries. Perquè si bé fins ara havia retratat un tipus de dona forta, sempre havia estat com a companya del protagonista. Una companya que treia allò que de millor tenia el protagonista, digna antagonista, o, fins i tot, capaç de jugar a dues bandes, independent i lliure.

Però en aquesta novel·la, Lucila, adquireix el rang de protagonista absoluta. Successora d'anteriors heroïnes com Inés, Jenara, Demetria o Aura, per citar-ne unes quantes; enamorada d'una persona que, potser, no la mereix; traïda per falses amigues, farà mans imànigues per salvar el seu enamorat, saltarà per sobre totes les convencions morals de la seua època i es posarà el món per montera.

Tot això mentre García Fajardo, protagonista d'aquesta quarta sèrie, feliçment -o això ens diu- casat, continua buscant-la.

Narváez. Pérez Galdós.

Continuen les memòries del nostre heroi d'aquesta quarta sèrie, José García Fajardo. Tot i que casat per interès, el nou marquès ha descobert que la seua dona no té res de bleda, sinó que és d'una intel·ligència fora de sèrie i d'un escepticisme religiós que casa perfectament, diria que deixa curt, amb el del seu marit.

Com no ha deixat de passar en els últims temps (ens trobem a l'any 49)continuen les conspiracions contra el govern Narváez, i així el 19 d'octubre Narváez abandona el govern durant dos dies (19 i 20 d'octubre) sent substituït per un govern anomenat amb justícia, govern llampec.

Malgrat l'amor de Fajardo per la seua dona, prendrà com a amant una antiga amiga i protectora, i continuarà buscant una bellesa salvatge, cosa que supose que donarà molt de joc en les següents novel·les de la sèrie.

Las tormentas del 48. Pérez Galdós

Comence amb aquest "Las tormentas del 48" la quarta sèrie dels Episodios Nacionales. A través de les memòries d'un jove, simpàtic i bastant calavera, anomenat José García Fajardo l'autor ens anirà mostrant l'impacte que les convulsions polítiques europees i l'aparició de les noves idees socialistes van tenint a l'Espanya d'Isabel II.

I és que els grans moviments socials i revolucionaris que agiten Europa, a Espanya queden traduïts en una revolta militar més, amb el triomf, novament, del dictador Narváez, partidari de mà dura. I amb l'ascens d'una burgesia que s'han fet rics al rebuf de la desamortització de Mendizábal, vull dir amb l'especulació i el favoritisme i no amb el seu treball.

Com està a punt d'ocórrer-li al nostre protagonista, a qui la seua afició al joc i la disbauxa ha acabat portant-lo a una situació econòmicament insostenible, situació de la que sortirà a través d'un matrimoni que no només l'enriquirà sinó que, previsiblement, li donarà inclús un títol nobiliari.

Bodas reales. Pérez Galdós

Darrer llibre de la tercera sèrie, aquest Bodas Reales ens situa a finals de l'any 1845 i pràcticament tot el 46 (fins el 10 d'octubre, setzè aniversari de la reina Isabel II) amb l'enorme quantitat d'intrigues, pronunciamientos i conxorxes tant nacionals com internacionals per arribar a concertar el matrimoni de la mencionada reina, i el de la seua germana Luísa. Tot això contemplat des de l'òptica d'una família d'origen manxec, la dels Carrasco, establida a Madrid a causa de la carrera política de l'home, Bruno.

Una novel·la que traspua tristor i malastrugança per tots els porus mentre ens descriu el progressiu esllanguiment de la mestressa; un esllanguiment que avui qualificaríem de depressió severa i que acabarà portant-la de primeres a una paràlisi, més tard a una fugida psicològica, com més va més irreversible, de la realitat i per últim a la mort.

Perquè la senyora Leandra morirà a Madrid sense haver pogut mai tornar (només en els seus malaltissos somnis-al·lucinacions) a l'enyorada i necessària pàtria.

Per cert, a l'història, i només de passada, ens avisen que l'heroi d'aquesta tercera sèrie, don Fernando Calpena, viu, amb la seua dona, un daurat exili al sud de França. Sortosos ells.

Los ayacuchos. Pérez Galdós.

Penúltima novel·la de la tercera sèrie dels "Episodios Nacionales", l'autor torna de nou a l'estructura epistolar que ja ha utilitzat en d'altres novel·es anteriors, i amb tan bons resultats, per cert.

Estem als anys 41, 42 i principis del 43, i Fernando Calpena, protagonista de bona part de les anteriors novel·les d'aquesta tercera sèrie, emprèn la cerca desesperada del seu amic Santiago Ibero, a qui ja havíem conegut a l'anterior novel·la, des de Madrid a Barcelona, on el trobarà ja a punt de cantar missa.

El motiu, l'encàrrec que Demètria, ja per fi la seua promesa, li fa com a condició indispensable per poder-s'hi casar. Complir amb la comanda de la seua xicota l'obligarà a segrestar l'amic per anul·lar la influència que els capellans han arribat a tenir sobre ell.

I tot això amb el rerefons de la revolta de Barcelona contra la política lliurecanvista del regent Espartero que serà ofegada amb el bombardeig de la ciutat, des de Montjuic, ordenat pel capità general Van Halen.

La novel·la acabarà feliçment amb el doble casament de Fernando i el seu amic Santiago amb, respectivament, Demetria i la seua germana menuda, Gracia.

Montes de Oca. Pérez Galdós

Continua la inestabilitat política i les lluites entre "moderats" i "progresistes", entre partidaris de la regència de Maria Cristina i partidaris del govern d'Espartero. Lluites que acaben resolent-se amb l'extradició de Maria Cristina.

L'autor aprofita la vida del coronel Santiago Ibero, amic d'Espartero, per anar mostrant-nos les convulsions de l'època i l'octubrada capitanejada per O'Donell i el moderat Montes de Oca que serà afusellat a mans del coronel Ibero.

Una cosa realment curiosa d'aquesta narració és el feminisme avant la lettre de Rafaela Milagro, una dona separada (ni viuda, ni soltera, ni casada) que exigeix la possibilitat del divorci i que no es resigna a quedar enterrada en vida sense poder refer la seua vida.

Quant a Santiago Ibero un militar lliberal però oposat a la política activa, es manifesta enamorat de la germana menuda de Demetria, protagonista d'anteriors novel·les de la sèrie, cosa que no li impedeix de ser temporalment amant de Rafaela, filla d'un amic.

Novel·la amb un to menor respecte a les anteriors, però interessant sens dubte.

Vergara. Pérez Galdós

La guerra carlina, la primera perquè n'hi hagué més, està aparentment enquistada. Però la realitat és que les dissensions en el camp carlí estant minant la força del dubitatiu general Maroto, cosa que és aprofitada pel general Espartero, el qual enviarà al nostre heroi don Fernando Calpena a negociar una pau que no deixi en molt mal lloc al seu contrincant.

Pau que acaba escenificada amb la famosa abraçada de Bergara.

Ens trobem per tant en un terreny la temàtica del qual ha estat ja explorat i explotat per l'autor amb èxit en anteriors novel·les.

Si a això li afegim la història paral·lela de la trobada amb Zoilo Arratia, el marit d'Aura i rival en l'amor d'Aura, amb qui acabarà travant una amistat que el durà a la recerca de la seva antiga enamorada, ens tornem a trobar amb una novel·la clàssica galdosiana d'aquelles que no poden més que enganxar-te a la seva lectura.

Possiblement el tractament de Maroto com un personatge gairebé bipolar no sigui totalment justa, però la ideologia lliberal del novel·lista és transparent a tota aquesta saga. Almenys a totes les novel·les que porto llegides.