dijous, 31 d’octubre de 2013

Los Lagolieros. Stephen King.

Una història, aquesta dels Langoliers (no sé per quins set sous l'han traduïda al castellà com a Los Lagolieros, així, sense "n"), que em recorda la famosa sèrie televisiva "The Twilight Zone", titulada ací sota el títol de "Dimensió Desconeguda".

Perquè d'això tracta exactament. Un viatge nocturn en avió desembocarà en una altre lloc, una altra dimensió, on els pocs supervivents d'una massiva desaparició de passatgers, aconseguiran aterrar en un món buit i a punt de l'extinció. Un món amenaçat per unes espaordidores criatures que tot ho devoren.

Aquest grup de persones, malgrat la por que inevitablement pateixen, malgrat les quasi insalvables dificultats, i sota el lideratge d'un agent secret i el mestratge d'un escriptor de ciència ficció, aconseguiran invertir el sentit del viatge i tornar al món abandonat, o un de molt similar (això no queda gaire clar a la novel·la) no sense algunes pèrdues en vides humanes.

Interessants les al·lusions a una altra famosa novel·la de SF: Flatland d'Edwin Abbot Abbot. Tot i que a mi m'ha recordat una petita novel·la de Jules Verne: Héctor Servadac.

dilluns, 28 d’octubre de 2013

Muerte en Estambul. Petros Màrkaris

Katerina, la filla del comissari Kharitos, s'ha casat però, oh horror! només pel jutjat, cosa que ha revoltat, i molt, tant als sogres com als pares.

Amb la intenció de recuperar una mica de pau, Kharitos i la seua enfadada dona emprenen un viatge de turisme a Istanbul.

Però les coses es torcen molt prompte quan una velleta grega torna a Turquia i comença a assassinar antics coneguts.

Kharitos es veurà obligat a compaginar les vacances amb la col·laboració amb un comissari turc. La desconfiança inicial, mútua, anirà canviant, a poc a poc, en amistat. Una amistat que els unirà en una decisió final insòlita per a dos policies de soca-rel: deixar morir en pau la justiciera assassina, i amagar-ho als seus caps.

Una emotiva novel·la, un cant a les minories, a la llibertat individual, a la convivència.

La millor novel·la, per ara, que he llegit d'en Màrkaris.

Absolutament recomanable.

divendres, 25 d’octubre de 2013

Los misterios del gusano. Stephen King

Un altre conte curt (com el fa poc comentat en aquestes pàgines: "El gos de la polaroid") digne de formar part del corpus literari que coneixem com a mites de Cthulhu. Am la diferència que, a diferència del citat, aquest és prou més gòtic.

I és que, com la del xiprer, l'ombra de l'escriptor H.P. Lovecraft és allargada.

dijous, 24 d’octubre de 2013

El accionista mayoritario. Petros Màrkaris

El comissari Kharitos té una filla que ja ha acabat la carrera i la tesi doctoral i ho celebra anant-se'n de viatge a Creta amb el seu nuvi. Però el vaixell és segrestat per uns terroristes que ningú no coneix.

Simultàniament, a Atenes, comença una sèrie d'assassinats de gent relacionada amb la publicitat.

Una nova història de lluites internes entre els diversos cossos de policia, per veure qui se'n duu la palma de la resolució.

I degut a aquestes presses per fer-se el llit uns als altres, la resolució del cas de "l'accionista majoritari" acabarà a mites, amb la captura de l'executor, però no de l'instigador.

I aquesta serà la petita revenja del nostre desenganyat comissari.

dissabte, 19 d’octubre de 2013

Ur. Stephen King

Les històries basades en móns paral·lels, abunden en la SF. Una bona mostra podria ser L'home en el castell, de Philip K. Dick. No ho són tant les històries basades en allò que els físics han popularitzat com el "multivers", aquest conjunt d'universos probabilísticament afins. Aquests universos que van obrint-se fractalment en successives bifurcacions fins a l'infinit.

Entre aquests destacaria El número de la bèstia, de Heinlein, Anatema, de Neal Stephenson, o 23/11/63 del mateix Stephen King.

Aquest conte curt, Ur, explota també aquest multivers. En aquest cas des d'un punt de vista literari. Què passaria si, gràcies a un cert lector, un kindle experimental, poguéssim accedir a les obres que els grans autors han pogut escriure en altres universos?

Però clar, Stephen King, és un escriptor de misteri, de terror. I, com és lògic, hi clava cullerada. Perquè una de les funcions d'aquest kindle, encara en construcció, li permet al nostre protagonista llegir les notícies de l'endemà, cosa que li farà caure en la temptació de modificar el futur, i això...

Agradable de llegir, com no podia ser menys.

divendres, 18 d’octubre de 2013

El pasadizo del deseo. Dominique Sylvain

Últim llibre de la col·lecció de novel·la negra que aquest estiu ha oferit El País, i el més fluix de tots. Tant la protagonista, una ex-comissària de policia com la seua ajudant, una noia americana massatgista i stripteuse resident a París resulten escassament creïbles. Tan escassament creïbles com el crim amb què arranca la novel·la, el grup de lladregots, el cap de policia, o les ininterrompudes relacions del tinent de policia amb la seua ex-cap.

Una mica decepcionat però com que sóc un impenitent optimista, sobretot quan es tracta de literatura, possiblement intentaré llegir alguna altra novel·la de l'escriptora, només siga per comprovar si aquesta parella formada per Lola Jost -l'ex-policia- i Ingrid Diesel -la massatgista- acaba prenent cos.

dimarts, 15 d’octubre de 2013

Un caso del comisario Jaritos y otros relatos clandestinos. Petros Màrkaris

Relats clandestins per l'obligada clandestinitat dels diferents protagonistes. Una broma macabra, però broma al cap i a la fi, l'assassinat d'un camàlic albanès, la revenja d'una noia contra la seua família, el rocambolesc suïcidi d'una escriptora, les aventures i desventures de dos músics de carrer, l'emigrant estafat pel seu company de feina, el captaire que es fa passar per emigrant, dues putes explotades per les màfies o el iaio que acaba tenint cura d'una xiqueta al parc, malgrat la seua xenofòbia...

Contes que et deixen un regust amargós a la boca, i on el comissari Kharitos només hi surt de passada en dos dels nou contes curts.

Un retrat en negre de la societat grega.

Recomanable.

dilluns, 14 d’octubre de 2013

Shutter Island. Dennis Lehane

Una altra gran novel·la d'aquest escriptor (fa poc he llegit i deixat constància en aquestes pàgines Mystic River) que ja havia tingut ocasió de gaudir en l'esplèndida versió que d'ella ha fet Martin Scorsese (per cert, encara tinc pendent veure la versió cinematogràfica de Mystic River feta per un altre monstre del cinema: Clint Eastwood).

Un policia arriba amb un company nou a l'illa Shutter on hi ha un hospital-presó psiquiàtric del qual s'ha escapat una pacient. Però les motivacions de l'inspector no són gaire clares; s'ha oferit a agafar aquest cas perquè està convençut que l'assassí de la seua dona és un dels pacients d'aquest manicomi.

Clar que res no és el que sembla, i aquesta investigació no és més que una performance ordida pels psiquiatres del centre per intentar guarir el policia que no ho és ja, sinó que, en una pirueta de la narració, és un dels pacients de l'illa, un dels més perillosos.

Com he dit abans, una gran novel·la i una magnífica pel·lícula. Recomanables totes dues.

dijous, 10 d’octubre de 2013

Alumno aventajado. Stephen King

El sociòpata naix o es fa? Aquesta història, sense cap intervenció sobrenatural, del prolífic autor de terror, Stephen King, ens conta la relació entre un adolescent americà de bona família i un vellet de fosca història, antic nazi que havia estat comandant a un camp d'extermini.

La relació entre ambdós protagonistes anirà alternant la dominació de l'un sobre l'altre i els impulsarà tots dos a l'assassinat indiscriminat de captaires.

La pregunta que plana sobre tota aquesta narració és única i senzilla: Com han arribat a aquesta situació? Com, per quin motiu, un xicot que ho té aparentment tot acaba esdevenint un monstre sanguinari?

D'alguna forma m'ha recordat "Cal que parlem de Kevin" de Lionel Shriver, tot i que aquesta resulta molt més profunda i real i àdhuc terrorífica.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

Las viudas de los jueves. Claudia Piñeiro

En aquesta novel·la, realment negra, ho reconec, no hi ha criminal personalitzat, ni policies, ni lladres. En tot cas un estafador que actuarà (se sacrificarà) en benefici de la seua família. Un estafador víctima d'una crisi, la del "corralito" argentí, tan semblant a la que ens està tocant viure.

A través d'una sèrie de famílies que viuen a una elitista urbanització de luxe, tancada, aïllada i classista, assistirem a la progressiva decadència econòmica dels residents, a la ineludible entrada a l'atur dels caps de família, amb el consegüent sentiment de vergonya i culpa.

D'alguna forma m'ha recordat l'Àngel Exterminador, aquella esplèndida pel·lícula de Buñuel i el seu cruel dibuix d'una burgesia incapaç d'adonar-se del seu destí inevitable.

divendres, 4 d’octubre de 2013

Almuerzo en el restaurante Gotham. Stephen King

Un conte curt del famós autor de terror, Stephen King. Típic del seu corpus literari: la persona que, desgraciadament, es troba on no li convé, en el moment menys esperat i la seua reacció davant l'inesperat.

A diferència d'allò que acostumen altres autors, la seua heroica reacció no li servirà de res. O potser sí. Qui sap.

Afortunadament no ha fet una novel·la llarga, d'aquesta historieta. Cosa que se li agraeix.

El camino difícil. Lee Child

Llibre fàcil de llegir, més propi d'un còmic que de la literatura "escrita". I això que no duu dibuixos, ni vinyetes. M'explique. Uns bons extremadament bons: el protagonista, ex PM, involucrat en la solució d'un segrest, una investigadora privada, ex FBI, i les tres germanes d'altres tres personatges relacionats amb la història que ens demostren que l'amor fratern tot ho suporta i tot ho mou. Un grup de mercenaris sota el comandament d'un desequilibrat. I una història rocambolesca on el lector anirà descobrint, junt amb el protagonista, que les coses no són exactament com semblaven.

I allò més important en aquest gènere: un final feliç malgrat tots els perills a què els nostres herois s'aniran enfrontant.

Divertida i fàcil de llegir, com he dit. En resum, intranscendent.