dimarts, 30 d’abril de 2013

Los duendes de la Camarilla. Pérez Galdós

Em resulta molt interessant l'evolució de Pérez Galdós respecte a la progressiva importància de les dones en les seues històries. Perquè si bé fins ara havia retratat un tipus de dona forta, sempre havia estat com a companya del protagonista. Una companya que treia allò que de millor tenia el protagonista, digna antagonista, o, fins i tot, capaç de jugar a dues bandes, independent i lliure.

Però en aquesta novel·la, Lucila, adquireix el rang de protagonista absoluta. Successora d'anteriors heroïnes com Inés, Jenara, Demetria o Aura, per citar-ne unes quantes; enamorada d'una persona que, potser, no la mereix; traïda per falses amigues, farà mans imànigues per salvar el seu enamorat, saltarà per sobre totes les convencions morals de la seua època i es posarà el món per montera.

Tot això mentre García Fajardo, protagonista d'aquesta quarta sèrie, feliçment -o això ens diu- casat, continua buscant-la.

dimecres, 24 d’abril de 2013

Los desorientados. Amin Maalouf

Animal de records, lent i trist animal. V.A.Estellés

Feia temps que no llegia una història tan melancòlica com aquesta "Los desorientados" d'un dels meus escriptors preferits: el libanès resident a França Amin Maalouf.

Història d'un grup d'amics d'universitat desperdigolats pel món (França Adam el protagonista, Estats Units Albert, Brasil Naïm, Jordània Ramez) morts (Bilal) o exiliats interiors d'alguna forma (a un monasteri Ramzi, a la direcció d'un hotel Semiramis) vista a través dels ulls d'Adam que torna, després de molts anys, al Líban degut a la mort d'un dels amics, Faroud, reclamat per la viuda d'aquest, Tania.

Aquest viatge es convertirà en un viatge iniciàtic de retorn al paradís perdut de la infància, i ja Eric Fromm ens havia explicat que aquest és un paradís prohibit al que no ens és permès tornar.

La proposta de reunió dels antics amics feta per Tania es durà a terme en pocs dies malgrat totes les aparents dificultats, tot i que amb un final inesperadament dramàtic.

La història dels setze dies que dura la narració està contada succintament per un narrador extern però el gruix de la novel·la està conformat pel diari que Adam anirà escrivint en una sèrie de quaderns, amb els seus records, les seues reflexions, les seues pors i les seues il·lusions.

Malgrat la tristor que acaba encomanant-te, una gran novel·la que no dubte en recomanar.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Narváez. Pérez Galdós.

Continuen les memòries del nostre heroi d'aquesta quarta sèrie, José García Fajardo. Tot i que casat per interès, el nou marquès ha descobert que la seua dona no té res de bleda, sinó que és d'una intel·ligència fora de sèrie i d'un escepticisme religiós que casa perfectament, diria que deixa curt, amb el del seu marit.

Com no ha deixat de passar en els últims temps (ens trobem a l'any 49)continuen les conspiracions contra el govern Narváez, i així el 19 d'octubre Narváez abandona el govern durant dos dies (19 i 20 d'octubre) sent substituït per un govern anomenat amb justícia, govern llampec.

Malgrat l'amor de Fajardo per la seua dona, prendrà com a amant una antiga amiga i protectora, i continuarà buscant una bellesa salvatge, cosa que supose que donarà molt de joc en les següents novel·les de la sèrie.

diumenge, 14 d’abril de 2013

Rita Hayworth y la redención de Shawshank. Stephen King

Moltes vegades he dit que sóc un lector empedreït i omnívor, així que no és res d'estrany que un dels autors que de quan en quan visite siga Stephen King, l'autor de tants i tants best-sellers de terror i misteri.

Però Stephen King té més d'un registre i aquesta novel·la n'és un bon exemple. Ens trobem davant d'un novel·la negra de tall clàssic, del subgènere carcerari. Un condemnat impassible, probablement innocent, prepara pacientment i en solitari una fuga que tothom considera més que impossible utòpica. Una preparació de fuga afavoria i possibilitada per la corrupció generalitzada del sistema penitenciari.

Narrada en primera persona la història per un company de presidi, l'única persona amb qui, a la seua manera, haurà intimat el protagonista, mostra una gran admiració pel tarannà del protagonista que ha estat capaç de seguir mantenint la seua llibertat en tot moment, sense defallir.

Per cert, conforme anava llegint-la, anava recordant una pel·lícula que havia vist no fa molt "The Shawshank redemption" que, gràcies als canvis de nom a què els exhibidors ens tenen acostumats, ací es titulà: "Cadena perpetua".

divendres, 12 d’abril de 2013

Las tormentas del 48. Pérez Galdós

Comence amb aquest "Las tormentas del 48" la quarta sèrie dels Episodios Nacionales. A través de les memòries d'un jove, simpàtic i bastant calavera, anomenat José García Fajardo l'autor ens anirà mostrant l'impacte que les convulsions polítiques europees i l'aparició de les noves idees socialistes van tenint a l'Espanya d'Isabel II.

I és que els grans moviments socials i revolucionaris que agiten Europa, a Espanya queden traduïts en una revolta militar més, amb el triomf, novament, del dictador Narváez, partidari de mà dura. I amb l'ascens d'una burgesia que s'han fet rics al rebuf de la desamortització de Mendizábal, vull dir amb l'especulació i el favoritisme i no amb el seu treball.

Com està a punt d'ocórrer-li al nostre protagonista, a qui la seua afició al joc i la disbauxa ha acabat portant-lo a una situació econòmicament insostenible, situació de la que sortirà a través d'un matrimoni que no només l'enriquirà sinó que, previsiblement, li donarà inclús un títol nobiliari.

dijous, 11 d’abril de 2013

Los enamoramientos. Javier Marías

Javier Marias, per mi, és un dels grans novel·listes actuals en espanyol. Tant pel seu estil amb un domini del llenguatge i del ritme sintàctic magistral com per, i això és la cosa realment important, per la descripció, diria que cinematogràfica si no fos un contrasentit, de l'acció interior dels seus personatges.

Un absurd homicidi durà a la protagonista d'aquesta història a posar-se en contacte, per donar-li el condol, amb la dona de l'assassinat amb qui, diàriament, havia vingut coincidint sense haver mai parlat amb ells, al bar a l'hora del desdejuni.

Una conversació d'una tarda amb la viuda, una coincidència amb el millor amic del difunt, un enamorament sense gaire esperances d'aquest amic donaran lloc a successives històries -imaginades? reals?- d'un assassinat i els seus possibles motius -gelosia? enveja? amistat?-

I un dubte final que compartim amb la protagonista i que deixa oberta la història a voluntat del lector.

Magnífica com totes les que li he llegit abans.