Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amb molt de gust. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Amb molt de gust. Mostrar tots els missatges

diumenge, 29 de juliol del 2012

La filla del moliner de Ressemblanc. Pepa Guardiola.

Tot s'acaba i aquest matí he llegit, per fi, el tretzè i darrer conte d'aquesta col·lecció "amb molt de gust".

Pepa Guardiola, en aquesta curta narració, ens explica com i d'on li arribà al famós cuiner Mestre Robert de Nola autor del Llibre del Coch, la recepta de l'arròs amb crosta, una espectacular varietat de l'arròs al forn, molt emprada a les comarques del sud del País Valencià.

I ho fa a través d'una història on hi ha una adopció/compra, una reina i la seva cort envejoses, una ama dolenta, un màgic malvat, uns lladres i un llenyater honrat.

Com podeu observar, un conte amb tots els ingredients exigibles per poder-lo contar amb garanties d'èxit als néts a vora el foc.

Però anem a per la recepta:

Ingredients (per a quatre persones)

-400 grams d'arròs
-100 grams de cigrons
-Dues tomaques mitjanes
-Una cabeça d'alls
-Una llesca de cansalada
-150 grams de carn de pollastre
-150 grams de carn de conill
-Un blanquet
-Un xoricet
-Una botifarra
-Brou d'olla (és a dir, caldo de putxero)
-Un bri de safrà
-Quatre ous
-Oli, aigua i sal


Preparació

El dia abans de fer l'arròs, a poqueta nit, posem els cigrons a remulla. A l'hora de començar a cuinar, agafem dos cassos i els posem al foc. En un, amb aigua, bullim els cigrons. En l'altre escalfem el brou (podem aprofitar-ne el que ens haja sobrat de fer putxero uns dies abans).

Posem el forn a escalfar, a 250 graus, durant 10 minuts. Mentrestant, trossegem la carn i l'embotit. En una paella sofregim l'embotit fins que es comence a daurar. El reservem en un plat a banda. En la mateixa paella, sofregim la carn. Quan tinga coloret, baixem el foc i afegim la tomaca ratllada i l'all. Amb una cullera de fusta ho menegem fins que quede relativament desfet. En això, afegim l'arròs i el sofregim uns dos minuts. A continuació, passem tots els ingredients de la paella (l'embotit no, que l'hem apartat), a una cassola de fang, on afegim els cigrons i el brou, que ha d'estar molt calent (en principi cal posar-ne el doble de quantitat que d'arròs; una manera de calcular-ho és emprar tasses de café), Baixem el forn a 230 graus i hi posem la cassola durant tres quarts.

Una miqueta abans dels tres quarts, batem els ous. Traiem la cassola del forn, comprovem que l'arròs estiga més o menys eixut i afegim l'embotit que havíem retirat. Per damunt, ho cobrim tot amb els ous batuts i ho tornem a ficar al forn durant cosa de deu minuts, fins que l'ou s'haja convertit en una costra semblant a la superfície d'un bescuit.



I, per si a ningú li abellia llegir algun d'aquests tretze contes que he anat comentant aquestes darreres setmanes aquí van els enllaços:

La mona de Pasqua:

La vella Moncarra (fitxer .odt)

La vella Moncarra (fitxer .epub)

Els bunyols de carabassa:

Sortilegi d'amor (.odt)

Sortilegi d'amor (.epub)

Els torrons:

El secret de la terra més dolça del món (.odt)

El secret de la terra més dolça del món (.epub)

L'allipebre d'anguila:

L'últim desig d'Andreu (.odt)

L'últim desig d'Andreu (.epub)

L'arròs al forn:

Blai, un cor de rodamón (.odt)

Blai, un cor de rodamón (.epub)

La fideuà:

La sort del geperut (.odt)

La sort del geperut (.epub)

El tombet de carn:

Eliseu l'esquilador (.odt)

Eliseu l'esquilador (.epub)

L'olla de Nadal:

Amos i criats (.odt)

Amos i criats (.epub)

L'arròs amb fesols i naps:

La lluna de sant Joan (.odt)

La lluna de sant Joan (.epub)

L'olleta del músic:

El xiquet que volia canviar el món (.odt)

El xiquet que volia canviar el món (.epub)

La paella:

El pecat de la moreta (.odt)

El pecat de la moreta (.epub)

L'olleta de la Plana:

Les dones sàvies del nord (.odt)

Les dones sàvies del nord (.epub)

L'arròs amb crosta:

La filla del moliner de Ressemblanc (.odt)

La filla del moliner de Ressemblanc (.epub)

dissabte, 23 de juny del 2012

Sortilegi d'amor. Teresa Broseta

Seguint amb els llibrets publicats pel Levante, avui el conte publicat es titula Sortilegi d'amor, i transcorre a principis del segle XVII, poc abans de la debacle econòmica que, per al Regne de València, suposà l'expulsió dels moriscs.

Uns enamorats que ignoren si són o no correspostos, jove noble cristià i bonica criada morisca, acudeixen, per separat, a una anciana morisca amb fama de fetillera.

Aquesta els hi demanarà, a l'un, la farina i el sucre, i, a l'altra, la carabassa amb què confeccionarà uns bunyols per a la nit de sant Josep i les seves populars fogueres.

I aquesta és la recepta:

Ingredients(per a quatre persones):

-300 grams de carabassa
-250 grams de farina
-25 grams de rent de forner
-Una miqueta de ratlladura de llima
-Aigua
-Oli
-Sal
-Sucre

Preparació

Per a començar cal pelar la carabassa i llevar-li els filets i els pinyols. A continuació, la partim en uns quants trossets i la bullim. Una vegada cuita, reservem l'aigua per a fer la massa dels bunyols i, quan la carabassa s'haja gelat, la triturem, de manera que quede fina i sense grums.

Agafem un gibrell que siga relativament gran, perquè la pasta pujarà prou. En primer lloc, aboquem una miqueta d'aigua tèbia i dissolem el rent. Si volem, és el moment d'afegir la ratlladura de llima, però cal anar a espai de no posar-ne massa perquè no domine el gust dels bunyols. En això, afegim la carabassa triturada i la farina, a més d'un pessic de sal.

Ho comencem a pastar amb les mans i, quan portem una miqueta de temps, afegim el brou on havíem bullit la carabassa, molt a poc a poc. Ho pastem tot fins que quede una massa espesa que no s'escórrega entre els dits. Tapem el gibrell amb un drap i deixem reposar la pasta fins que triplique el seu volum, entre dues i tres hores.

De bunyols

Per fregir els bunyols, els podem donar una miqueta de forma enfarinant-nos les mans perquè no se'ns apegue la pasta.

Si volem que tinguen forat, convé que agafem la pasta de manera que la pincem amb el dit del mig i el dit gros, i la deixem caure a pressa però amb delicadesa, a poca distància de la paella. La paella ha de tindre bona cosa d'oli, que ha d'estar molt calent. Per això, cal vigilar que el bunyol no es creme i, si convé, li hem de pegar la volta.

De bunyols

Cal traure'l de la paella amb una esbromadora de manera que s'escórrega l'oli. Deixem els bunyols en una safata amb paper absorbent i, en el moment d'anar a menjar-los, els espolsem amb un nuvolet de sucre.

De bunyols

De bunyols

divendres, 22 de juny del 2012

La vella Mocarra. Enric Lluch

El diari Levante, el qual solc comprar, ha començat a publicar uns petits llibres, contes escrits per a xiquets, que acaben amb la recepta d'algun menjar típic a València.

Aquest primer, "La vella Moncarra", ens conta la història d'una vella curandera cripto-musulmana, d'Alberic, poble de la Ribera Alta famós per les seues mones de Pasqua.

De reportatges i altres fotos

I ací va la recepta:

Ingredients (per a quatre persones)

-Un quilo de farina
-300 grams de sucre
-Un pessic de sal
-Una miqueta menys d'un quart de litre d'oli
-100 grams de rent
-Mitja dotzena d'ous
-Una miqueta de sucre glacé

Preparació

En un gibrell, batem quatre ous i els barregem amb el sucre i el pessic de sal. A banda, escalfem l'oli una miqueta, li afegim el rent i ho aboquem al gibrell. Ho mesclem tot bé i comencem a afegir la farina sense deixar de remoure-ho. Quan la pasta quede fina, elàstica i consistent, la deixarem tapada i esperarem entre una i dues hores fins que s'haja unflat. Una vegada unflada, cal fényer la pasta en peces de mig quilo. Damunt de neula o de paper vegetal, deixem cada una d'estes peces i esperem fins que es tornen a unflar. Mentrestant separem els rovells i les clares de dos ous. Batem els rovells i, amb un pinzellet, pintem les mones de manera que agafen un color torrat quan estiguen fetes. Batem també les clares a punt de neu i en deixem caure una miqueta damunt de cada coca, coronant-la amb el caramull.

En acabant, ho posem al forn en una llanda engreixada amb un poquet de mantega. Convé que el forn estiga a uns 180º i que les deixem, com a mínim, mitja hora, en companyia d'un altre perolet d'aigua: l'objectiu és que queden esponjoses per dins i cuites i daurades per fora. Una vegada tretes del forn, deixem caure una miqueta de sucre glacé per damunt de cada mona i esperem que es gelen ja que, com diu la dita, el pa calent mata la gent.