Seguint amb els llibrets publicats pel Levante, avui el conte publicat es titula Sortilegi d'amor, i transcorre a principis del segle XVII, poc abans de la debacle econòmica que, per al Regne de València, suposà l'expulsió dels moriscs.
Uns enamorats que ignoren si són o no correspostos, jove noble cristià i bonica criada morisca, acudeixen, per separat, a una anciana morisca amb fama de fetillera.
Aquesta els hi demanarà, a l'un, la farina i el sucre, i, a l'altra, la carabassa amb què confeccionarà uns bunyols per a la nit de sant Josep i les seves populars fogueres.
I aquesta és la recepta:
Ingredients(per a quatre persones):
-300 grams de carabassa
-250 grams de farina
-25 grams de rent de forner
-Una miqueta de ratlladura de llima
-Aigua
-Oli
-Sal
-Sucre
Preparació
Per a començar cal pelar la carabassa i llevar-li els filets i els pinyols. A continuació, la partim en uns quants trossets i la bullim. Una vegada cuita, reservem l'aigua per a fer la massa dels bunyols i, quan la carabassa s'haja gelat, la triturem, de manera que quede fina i sense grums.
Agafem un gibrell que siga relativament gran, perquè la pasta pujarà prou. En primer lloc, aboquem una miqueta d'aigua tèbia i dissolem el rent. Si volem, és el moment d'afegir la ratlladura de llima, però cal anar a espai de no posar-ne massa perquè no domine el gust dels bunyols. En això, afegim la carabassa triturada i la farina, a més d'un pessic de sal.
Ho comencem a pastar amb les mans i, quan portem una miqueta de temps, afegim el brou on havíem bullit la carabassa, molt a poc a poc. Ho pastem tot fins que quede una massa espesa que no s'escórrega entre els dits. Tapem el gibrell amb un drap i deixem reposar la pasta fins que triplique el seu volum, entre dues i tres hores.
Per fregir els bunyols, els podem donar una miqueta de forma enfarinant-nos les mans perquè no se'ns apegue la pasta.
Si volem que tinguen forat, convé que agafem la pasta de manera que la pincem amb el dit del mig i el dit gros, i la deixem caure a pressa però amb delicadesa, a poca distància de la paella. La paella ha de tindre bona cosa d'oli, que ha d'estar molt calent. Per això, cal vigilar que el bunyol no es creme i, si convé, li hem de pegar la volta.
Cal traure'l de la paella amb una esbromadora de manera que s'escórrega l'oli. Deixem els bunyols en una safata amb paper absorbent i, en el moment d'anar a menjar-los, els espolsem amb un nuvolet de sucre.
Uns enamorats que ignoren si són o no correspostos, jove noble cristià i bonica criada morisca, acudeixen, per separat, a una anciana morisca amb fama de fetillera.
Aquesta els hi demanarà, a l'un, la farina i el sucre, i, a l'altra, la carabassa amb què confeccionarà uns bunyols per a la nit de sant Josep i les seves populars fogueres.
I aquesta és la recepta:
Ingredients(per a quatre persones):
-300 grams de carabassa
-250 grams de farina
-25 grams de rent de forner
-Una miqueta de ratlladura de llima
-Aigua
-Oli
-Sal
-Sucre
Preparació
Per a començar cal pelar la carabassa i llevar-li els filets i els pinyols. A continuació, la partim en uns quants trossets i la bullim. Una vegada cuita, reservem l'aigua per a fer la massa dels bunyols i, quan la carabassa s'haja gelat, la triturem, de manera que quede fina i sense grums.
Agafem un gibrell que siga relativament gran, perquè la pasta pujarà prou. En primer lloc, aboquem una miqueta d'aigua tèbia i dissolem el rent. Si volem, és el moment d'afegir la ratlladura de llima, però cal anar a espai de no posar-ne massa perquè no domine el gust dels bunyols. En això, afegim la carabassa triturada i la farina, a més d'un pessic de sal.
Ho comencem a pastar amb les mans i, quan portem una miqueta de temps, afegim el brou on havíem bullit la carabassa, molt a poc a poc. Ho pastem tot fins que quede una massa espesa que no s'escórrega entre els dits. Tapem el gibrell amb un drap i deixem reposar la pasta fins que triplique el seu volum, entre dues i tres hores.
 |
| De bunyols |
Per fregir els bunyols, els podem donar una miqueta de forma enfarinant-nos les mans perquè no se'ns apegue la pasta.
Si volem que tinguen forat, convé que agafem la pasta de manera que la pincem amb el dit del mig i el dit gros, i la deixem caure a pressa però amb delicadesa, a poca distància de la paella. La paella ha de tindre bona cosa d'oli, que ha d'estar molt calent. Per això, cal vigilar que el bunyol no es creme i, si convé, li hem de pegar la volta.
 |
| De bunyols |
Cal traure'l de la paella amb una esbromadora de manera que s'escórrega l'oli. Deixem els bunyols en una safata amb paper absorbent i, en el moment d'anar a menjar-los, els espolsem amb un nuvolet de sucre.
 |
| De bunyols |
 |
| De bunyols |
3 comentaris:
guay
esta bien
fjgodfuihmsdg
Publica un comentari a l'entrada