divendres, 22 de juny del 2012

La vella Mocarra. Enric Lluch

El diari Levante, el qual solc comprar, ha començat a publicar uns petits llibres, contes escrits per a xiquets, que acaben amb la recepta d'algun menjar típic a València.

Aquest primer, "La vella Moncarra", ens conta la història d'una vella curandera cripto-musulmana, d'Alberic, poble de la Ribera Alta famós per les seues mones de Pasqua.

De reportatges i altres fotos

I ací va la recepta:

Ingredients (per a quatre persones)

-Un quilo de farina
-300 grams de sucre
-Un pessic de sal
-Una miqueta menys d'un quart de litre d'oli
-100 grams de rent
-Mitja dotzena d'ous
-Una miqueta de sucre glacé

Preparació

En un gibrell, batem quatre ous i els barregem amb el sucre i el pessic de sal. A banda, escalfem l'oli una miqueta, li afegim el rent i ho aboquem al gibrell. Ho mesclem tot bé i comencem a afegir la farina sense deixar de remoure-ho. Quan la pasta quede fina, elàstica i consistent, la deixarem tapada i esperarem entre una i dues hores fins que s'haja unflat. Una vegada unflada, cal fényer la pasta en peces de mig quilo. Damunt de neula o de paper vegetal, deixem cada una d'estes peces i esperem fins que es tornen a unflar. Mentrestant separem els rovells i les clares de dos ous. Batem els rovells i, amb un pinzellet, pintem les mones de manera que agafen un color torrat quan estiguen fetes. Batem també les clares a punt de neu i en deixem caure una miqueta damunt de cada coca, coronant-la amb el caramull.

En acabant, ho posem al forn en una llanda engreixada amb un poquet de mantega. Convé que el forn estiga a uns 180º i que les deixem, com a mínim, mitja hora, en companyia d'un altre perolet d'aigua: l'objectiu és que queden esponjoses per dins i cuites i daurades per fora. Una vegada tretes del forn, deixem caure una miqueta de sucre glacé per damunt de cada mona i esperem que es gelen ja que, com diu la dita, el pa calent mata la gent.