diumenge, 29 d’abril del 2012

Empremtes que mai s'esborren. Camilla Läckberg

Una altra història centrada a Fjälbacka, que té com a protagonistes l'escriptora Erica Falck i el detectiu Patrick Hedströn. Un assassinat, els diaris de la mare d'Erica, una història que es perd en la boira de la segona guerra mundial, el nazisme, la xenofòbia, l'amistat, els problemes de relació entre pares i fills, la memòria que torna, la impossibilitat d'amagar per sempre un crim, d'enterrar per sempre un error.

Un llibre, en fi, on els dolents no ho són tant com estem acostumats a veure'ls, on els bons també hi tenen crims a sota la catifa, on la llàstima, el cansament, planen sobre tota la narració. Però també l'amor. Un amor que ajuda a acceptar les diferències, a eixir dels estereotips.

En resum, una història que, com les quatre anteriors que he llegit de la sèrie: La princesa de gel, Els crits del passat, Les filles del fred i Crim en directe, ens parla, tot i seguir una a una les convencions de la novel·la negra, del món actual i de sempre, de la crisi eterna, de la humanitat.

dissabte, 21 d’abril del 2012

La Corte de Carlos IV. Pérez Galdós

Continuen les aventures de Gabriel, aquesta vegada a Madrid on el 1805, amb 15 anys s'ha traslladat des del seu Cadis natal.

Al servei, com a criat, d'una artista de teatre, ens endinsa en l'ambient que es viu a Madrid, les conxorxes i les lluites polítiques entre els partidaris del Príncep d'Astúries que gaudeix del favor popular, i els del rei Carles IV i la reina, els seus pares.

I l'odi generalitzat contra Manuel Godoy, el "Príncep de la Pau" cap de turc de totes les malifetes i desastres que sofreix Espanya.

Al rerefons, el gran Napoleó, qui ha enviat les seues tropes a Espanya a, segons els rumors que corren -estem al 1807- envair Portugal.

dimecres, 18 d’abril del 2012

Fins que passi la teva fúria. Åsa Larsson

Com fugir de la història, com escapar de la memòria? Aquesta quarta novel·la d'Åsa Larsson (res a veure amb Stieg Larsson llevat que, com ell, també és sueca) corresponent a la sèrie políciaca amb l'advocada (ara fiscal) Rebecca Martinsson ens endinsa en l'opressiu ambient d'una família marcada per la col·laboració amb els nazis.

Un doble assassinat innecessari que, en un primer moment, semblarà un desgraciat accident, tornarà a abocar a les portes de la depressió i la follia a la protagonista, però també a les de la compassió, la qual no només redimirà un dels dos assassins, sinó que salvarà (i sanarà en certa forma), també, la nostra protagonista.

Una esplèndida novel·la negra ambientada, com les anteriors, Aurora Boreal, Sang vessada i La Senda fosca, a Kiruna, un poble miner al cercle polar àrtic.

dilluns, 16 d’abril del 2012

Trafalgar. Pérez Galdós

Fa pocs mesos, a principis de gener, vaig comprar a Amazon, per 2,68€, la sèrie completa de Los Episodios Nacionales de don Benito Pérez Galdós en un e-book.

I ara, tres mesos després, he començat a llegir-lo, això sí, combinant les seves novel·les, amb d'altres que també tinc pendents, ja que, de no fer-ho així, suposo que acabaria boig i odiant en Pérez Galdós.

A Trafalgar, primer llibre de la primera sèrie, Gabriel ens narra la seva entrada al servei de don Alonso Gutiérrez de Cisniega, vell capità de navili de la marina espanyola i la seva participació com a criat de don Alonso, amb catorze anys, a la desfeta de Trafalgar, batalla entre la flota hispano-francesa i la flota anglesa i on, entre d'altres, moriren Nelson i Churruca.

Amb una narració àgil i alguns personatges molt ben aconseguits, com, entre d'altres, Marcial, l'amic de don Alonso, o don José María de Malespina, consogre de don Alonso, inveterat i fantasiós mentider capaç de pregonar la falsa mort del seu fill don Rafael, per tal de demostrar la seva magnanimitat, la novel·la es llegeix amb facilitat, d'una tirada, sense que importen gens els dos-cents anys que ja té la novel·la.

Pròxima novel·la de la sèrie, La Corte de Carlos IV.

dissabte, 14 d’abril del 2012

El llibre de les ànimes. Glenn Cooper

Des que Dashiel Hammett o Raymond Chandler revolucionaren la literatura de lladres i serenos, amb els seus detectius movent-se als límits de la legalitat hem pogut assistir a innumerables històries hereves de la tradició apuntada.

Aquest "Llibre de les ànimes" continuador de "La biblioteca dels morts" n'és un bon exemple, no importa gens que la situació a la que el detectiu s'enfrontarà sigui absolutament inversemblant.

Al primer llibre, un detectiu de l'FBI, mig alcoholitzat, amb una vida sentimental penosa, i que ha destrossat la seua vida laboral, per una carambola de la vida, es veu enfrontat a una cadena de morts, aparentment assassinats, que el durà a descobrir una trama criminal per part del poder.

Aquest enfrontament del qual sortirà vencedor a través d'un pacte: la vida a canvi del seu silenci, el redimirà i estabilitzarà en una vida de feliç jubilat.

Però un secret d'estat tan important com aquest és pràcticament impossible de mantenir. Així que, de nou, el detectiu es veurà involucrat i tindrà que lluitar feroçment per la seua vida, la de la dona i la del fill.

Per cert, què passarà el 9 de Febrer del 2027?

Eterna. Guillermo del Toro

Tercer llibre de la trilogia, aquest Eterna com els anteriors Nocturna i Oscura ens presenta un món esclavitzat pels vampirs, on un petit grup d'humans s'entesten en una resistència suïcida.

Els vampirs, strigoi segons la terminologia de la saga, resulten molt més hereus de la pel·lícula "Abierto hasta el amanecer" que no de la tradició literària original iniciada amb Dràcula. Vull dir que són una barreja de vampirs i zombies, sense l'embafós romanticisme a que ens han vingut acostumant els llibres d'Anne Rice o els de Stephenie Meyer. Uns éssers insaciables, infectats per una mena de paràsit transmès a través de la sang, i als quals els afecta l'ultra-violeta de la llum del sol, i la plata. Molt curiosa per cert la teoria de la seua gènesi: un arcàngel corromput de quan la història bíblica de Sodoma i Gomorra.

Narrada amb tècnica cinematogràfica, em recorda els tebeos d'"hazañas bélicas", o aquelles pel·lícules de la segona guerra mundial on un grupet de resistents, per suposat americans, s'enfronten i vencen un poder aparentment invencible.

Segur que, algun dia, veurem la pel·lícula.

divendres, 6 d’abril del 2012

Yo mi me...contigo. David Safier

Aquest "Yo mí me... conmigo"és el tercer llibre que llegeixo de David Safier, els altres dos, "Maldito Karma" i "Jesús me quiere".

La primera constatació és que cap dels tres no és realment una novel·la, ni tan sols allò que els francesos solen denominar nouvelle. Ben mirat no són més que tres contes llargs, tres guions de mini-sèrie amb un humor una mica extravagant però efectiu.

La segona constatació és que, d'alguna forma, l'autor s'ha dedicat a contar-nos sempre la mateixa història, la d'una dona grassoneta i acomplexada que s'enfrontarà a una situació inesperada (reencarnació en una formiga el primer llibre, la trobada amb un Jesús que ha tornat al món per a preparar l'apocalipsi al segon llibre, o el retorn a una vida anterior en aquest tercer llibre) la qual la durà a madurar i a acabar acceptant-se tal com és.

Per passar una estoneta agradable sense més històries.

dijous, 5 d’abril del 2012

Els esquirols de Central Park estan trists els dilluns. Katherine Pancol

Acabo de llegir aquest llibre, Las ardillas de Central Park están tristes los lunes, tercera part d'una trilogia que vaig començar a llegir ja fa cosa d'un any, i que està formada per les novel·les Los ojos amarillos de los cocodrilos i El vals lento de las tortugas

Feia temps que no llegia una novel·la -he de dir que realment no en són tres, sinó una de sola- de les que podríem qualificar de novel·la riu, amb múltiples personatges, a l'estil de la gran literatura russa del dinou, o del fulletó dickensià anglès, i, per suposat, hereva de la tradició francesa representada amb la Comèdia Humana del gran Balzac.

Tot i que alguns dels personatges secundaris com, per exemple, Chaval o el comissari queden només mig esbossats, tot i assumir que algun dels personatges, com per exemple Junior, és absolutament inversemblant; o inclús caricaturesc com, per exemple, Hortense, la línia general de la narració ens informa molt complidament del creixement dels diversos personatges enfrontats als avatars que els hi va duent la vida, des d'un inesperat divorci, fins un amor inesperat.

Quant al fil conductor, Josephine Cortès, historiadora de vocació, qui, per les caramboles que té la vida, acabarà sent una novel·lista d'èxit, cosa que desencadenarà bona part de les històries i de les forces que s'entrecreuen en aquesta saga, es tracta d'un personatge ben dibuixat, la clàssica persona que podria ser aquella veïna insignificant i callada, a qui mai no hem fet cas però que, de conèixer-la, voldríem ser-ne amics.

Recomanable.