diumenge, 29 d’abril del 2012

Empremtes que mai s'esborren. Camilla Läckberg

Una altra història centrada a Fjälbacka, que té com a protagonistes l'escriptora Erica Falck i el detectiu Patrick Hedströn. Un assassinat, els diaris de la mare d'Erica, una història que es perd en la boira de la segona guerra mundial, el nazisme, la xenofòbia, l'amistat, els problemes de relació entre pares i fills, la memòria que torna, la impossibilitat d'amagar per sempre un crim, d'enterrar per sempre un error.

Un llibre, en fi, on els dolents no ho són tant com estem acostumats a veure'ls, on els bons també hi tenen crims a sota la catifa, on la llàstima, el cansament, planen sobre tota la narració. Però també l'amor. Un amor que ajuda a acceptar les diferències, a eixir dels estereotips.

En resum, una història que, com les quatre anteriors que he llegit de la sèrie: La princesa de gel, Els crits del passat, Les filles del fred i Crim en directe, ens parla, tot i seguir una a una les convencions de la novel·la negra, del món actual i de sempre, de la crisi eterna, de la humanitat.