diumenge, 23 de setembre del 2012

El curioso incidente del perro a medianoche. Mark Haddon

Torno a rellegir aquesta història de superació d'un xiquet autista, concretament amb síndrome d'Asperger, de la que m'estranya que encara no se n'hagi fet cap pel·lícula.

El relat del seu viatge a Londres, tota una odissea, les reaccions que va tenint davant dels obstacles que la seva malaltia li presenta com pràcticament insuperables, però que acaba vencent gràcies a la seva caboteria i, sobretot, la manca de sensibleria barata de la que, afortunadament el text manca, fan d'aquesta novel·la una història absolutament recomanable.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Criadas y señoras. Kathryn Stockett

La primera cosa que se m'ocorre en haver llegit aquesta novel·la és que només fa cinquanta anys dels fets que relata i, si no tinguéssim el cinema amb pel·lícules com "Arde Mississippi" o "La marcha del millón de hombres", no ens ho podríem creure. I així i tot ens resulta ben difícil.

La història, que transcorre a Jackson, Mississippi, és la història de l'origen d'un llibre, d'una carambola (una editora jueva, una escriptora novella amb ganes de escriure la seva primera obra, i unes criades negres amb molta por) que farà que la protagonista vagi prenent consciència de l'absurditat d'un inamovible segregacionisme acceptat com a la cosa més natural del món.

Retrat d'un món que no vol morir, i que es desfaria en molt poc temps com una bombolla de sabó.

La novel·la va alternant el punt de vista de les dues criades i l'escriptora, i ens mostra un retrat ple de suspens d'una societat decadent que recorda aquella famosa "Medianoche en el jardín del bien y del mal" només que es tracta d'una societat que encara no ho sap que està condemnada a desaparèixer en pocs anys.

Molt interessant.

dimarts, 11 de setembre del 2012

Aguirre el magnífico. Manuel Vicent

Haig de confessar que vaig començar a llegir aquesta biografia no autoritzada, o, si més no, desautoritzada segons he sentit per la víuda de don Jesús Aguirre, la duquessa d'Alba, amb un cert morbo ràpidament oblidat conforme avançava en la lectura del llibre.

En realitat, Manolo Vicent aprofita l'excusa d'unes poques i escadusseres anècdotes de la vida i miracles de l'ex-jesuïta per fer un repàs de l'ambient a l'Espanya (més exactament al Madrid i la seua gent guapa) de finals de la dictadura i principis de la democràcia, cosa que és la que realment l'importa.

He d'anotar també que és la primera vegada que, llegint Manolo Vicent, no tinc la impressió de trobar-me amb una traducció d'un text pensat originalment en el seu català de València.

Un text menor, però digne.

dilluns, 10 de setembre del 2012

7 de Julio. Pérez Galdós

Corre l'any 1822 i el govern lliberal imposat al rei Fernando arran de la sublevació de Riego es veu assetjat a dues bandes tant pels absolutistes com pels radicals. Les friccions entre la guàrdia reial i els milicians són contínues. Fins que es produeix una sublevació de la guàrdia reial ràpidament sufocada per les milícies ciutadanes.

I enmig de tots aquests continus "pronunciamientos" d'uns i altres, el nostre heroi, don Salvador Monsalud, continua protegint Soledad la filla de don Gil de la Cuadra, conspirador absolutista a qui havia salvat de la presó i d'una mort segura, a finals de l'anterior novel·la.

I, com no? Soledad "Solita" acaba enamorant-se del nostre heroi, el qual no li presta gaire atenció ja que la veu senzillament com una germana, mentre va al darrere d'una antiga amant ja casada.

Estranya amalgama de novel·la romàntica i novel·la històrico-política que, si bé no és nova (la primera sèrie ja anava plena dels amors de Gabriel i Inés) en aquesta segona sèrie sembla haver-se accentuat.

Siga com siga, una magnífica lliçó d'història.

dijous, 6 de setembre del 2012

La sombra de la sirena. Camilla Läckberg

Sisè llibre d'aquesta sèrie de novel·les policíaques ambientades a Fjällbacka, aquest poblet suec, al nord de Göteborg i molt a prop de la frontera noruega, on tantes coses passen si li fem cas a l'autora.

Com a les històries anteriors, el tàndem format per l'escriptora, Erika, i el detectiu, Patrick, es complementa perfectament per trobar el desllorigador del cas: una desaparició que acabarà en assassinat quan mesos més tard algú trobarà, per casualitat, el cos, i d'uns anònims amenaçadors que afecten els tres amics de l'assassinat.

A més, l'inici de cada capítol, ens porta una història, desconeguda per als protagonistes, la qual, en teoria, ens podria ajudar a resoldre el cas, inclús abans que ells mateixos.

Però tot té trampa. Trampa que preferesc no desvetllar perquè mai no és bo que el lector conegui la identitat de l'assassí amb massa antelació.

Allò que sí que m'ha deixat el cor en un puny és l'inesperat final, amb un ictus i un accident a la carretera que fan perillar (esperem que no) la continuïtat d'aquesta saga tan entretinguda.