dissabte, 25 de juliol de 2015

La analfabeta que era un genio de los números. Jonas Jonasson

Segona novel·la de Jonas Jonasson, l'autor de la divertida "L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra" reincideix en la fórmula que tant d'èxit li havia reportat, i ens presenta una nova història, "L'analfabeta que va salvar un país", tan inversemblant i boja com l'anterior, on uns extravagants i impossibles protagonistes, intervindran vulgues no vulgues en la història més recent.

Però com diuen, (quasi) mai les segones parts foren bones, o almenys no tan bones com ho era l'original.

De qualsevol forma, una entretinguda lectura d'estiu, irreverent amb el poder, amb qualsevol poder, repleta d'ironia i que, com en el cas anterior, podrà ser font d'una divertida pel·lícula.

Divertida i refrescant.

dimecres, 22 de juliol de 2015

Una novela de barrio. Francisco González Ledesma.

Primera novel·la de la col·lecció que ara inicia El País i que, a diferència de la de l'any passat, sembla centrada en autors hispans. Com ja passava a "Sinatra", una de les grans pel·lícules de detectius ambientada també a Barcelona, la història va de perdedors, d'outsiders; però també, si em permeteu la llicència, d'out-timers. Méndez, Miralles, Eva, Erasmus, Mabel, Ruth, Amores...

Si algun defecte té, sota la meua opinió, és l'excessiva presència de l'autor en el text, amb alguns diàlegs inversemblants tot i que divertidament sarcàstics. I un acabament inesperat i, per què no dir-ho, una mica inversemblant també. O, si més no, poc treballat.

De qualsevol forma un autor interessant, amb més d'una novel·la en aquesta col·lecció. Vull dir que tindré ocasió de confirmar o desmentir aquesta primera opinió no excessivament favorable.

dilluns, 20 de juliol de 2015

El fin de la eternidad. Isaac Asimov.

Eficaç novel·la d'Asímov amb un missatge molt en la seua línia: la humanitat necessita de l'aventura, del perill i de la llibertat per poder subsistir. Història de viatges en el temps protagonitzats per una classe privilegiada i dominant a fi d'introduir correccions mínimes i evitar, així, desviacions perilloses per a la humanitat. Un despotisme il·lustrat a càrrec d'un grup reduït, absolutament desconegut i anònim, que viu amagat i fora del temps.

Harlan, el protagonista, s'hi veurà abocat a triar entre mantenir aquest sistema d'humanitat fora de perill o, com acabarà fent, introduir un petit canvi (una carta dirigida a un no explicitat Fermi) que introduirà el perill nuclear a mitjan segle XX.

I és que Asímov, a banda de ser un estimable científic i un gran escriptor de ciència ficció, era molt amant de les paradoxes.

Recomanable

dissabte, 18 de juliol de 2015

La espada de Damocles. Petros Màrkaris.

Recopilació d'articles del novel·lista Petros Màrkaris, escrits al llarg d'aquesta crisi que amenaça amb enfonsar no ja l'economia dels països del sud d'Europa, sinó la pròpia idea de Europa que ens havíem fet les darreres dècades.

Anàlisi dels motius propis i aliens que han dut Grècia a la situació en què s'hi troba sense estalviar ni crítiques ni autocrítiques.

Acaba amb una entrevista que ens ofereix la clau del seu pensament i del seu tarannà. No debades és un grec descendent d'armenis, nascut a Turquia i educat a Àustria.

Llegir aquestes pàgines ajuda a entendre també allò que passa a la península ibèrica.

Molt recomanable.

Hasta aquí hemos llegado. Petros Màrkaris.

Una nova aventura, la desena ja, del comissari Kharitos en una Atenes deprimida per la crisi. Un suïcidi d'un enginyer greco-alemany, deixarà pas a una sèrie d'assassinats reivindicats per un grup desconegut que adopta el nom de "grecs dels anys 50"

No és de les que més m'han agradat d'aquesta sèrie. Però m'ha fet gràcia el final hereu d'aquell famós: "¿Quién mató al Comendador? Fuente Ovejuna, Señor"

De qualsevol forma, un cant a l'emigració ja integrada i capaç d'explicar que ells, i només ells, malgrat la seua condició d'immigrats, són els veritables successors dels grecs dels anys cinquanta.

Recomanable

dimecres, 15 de juliol de 2015

Sueño en el pabellón rojo. Cao Xueqin

Llarga, quasi interminable història, ambientada en la Xina aristocràtica del segle XVIII. I vull insistir en aquest concepte: "aristocràtic" perquè l'exhaustiva descripció, quasi quasi d'espill, de les activitats del grup de joves que configura la narració, ens resulta tan llunyana com el món de les novel·les de cavalleria.

Però, malgrat tot, a pesar d'aquesta llunyania existencial, tot i la proliferació de persones, de generacions, d'actituds malaltisses davant la vida, l'autor ens mostra amb habilitat les esquerdes que estan apareixent en un món condemnat a l'extinció.

Un clàssic de la literatura xinesa ple de referències literàries, mitològiques i històriques, però també d'un feminisme avant-la-lettre, de rebel·lia contra les severes reglamentacions del confucianisme.

Després d'aquest tour de force de més d'un mes de lectura en ple estiu, m'han vingut ganes de tornar a llegir un altre clàssic tan o més gran que aquest, el Viatge a l'oest: Les aventures del rei mico.

Però amb aquesta calor en llegiré algunes de més lleugeres que he anat acumulant aquests darrers mesos.