dimarts, 30 de juliol de 2013

El caso Bárcenas. Ernesto Ekáizer

Ara que Luís Bárcenas, alias Luís el Cabrón segons el senyor Correa, aquell de la Gürtel, porta un mes a la presó (com vola el temps!), he llegit aquest llibre que no desmereix gaire de les novel.les, les bones històries, per descomptat, que acostumem a classificar com a novel.les negres.

I m'he quedat amb el regust agredolç del fracàs de l'ex ministre Trillo-Figueroa, de no acabar d'endevinar (no parle de saber, només d'endevinar) els motius del jutge Pedreira per intentar arxivar el cas, o de la lluita entre dos jutges per enfocar el cas des de dues òptiques radicalment distintes tot i que complementàries. Lluita que ha acabat per accelerar les coses i dur en Bárcenas a la presó.

Apassionant.

dijous, 25 de juliol de 2013

El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha. Miguel de Cervantes.

Recorde haver llegit aquesta novel·la en la meua adolescència, possiblement amb catorze anys, cosa que em va impedir gaudir com hagués calgut de la ironia que traspua al llarg de les seues pàgines.

La veritat és que no sabria dir si, com molts asseguren, es tracta d'una paròdia dels llibres de cavalleria, ja que només n'he llegit un d'aquests, el Tirant lo Blanc (per cert un dels pocs salvats de la crema, no únicament dos com diuen, sinó alguns més) i no m'encaixa.

El llibre, la història d'aquest pobre home trastocat per les seues lectures i la del seu escuder que acabarà tan boig com el protagonista, és la història, vista amb un humor esguerrat i incisiu, d'una obsessió malaltissa gràcies a la qual tota cosa que passe al món real és re-interpretada i justificada en funció de la ideologia subjacent.

En altres paraules, allò que veiem contínuament al món real quan, els votants d'un partit (singularment els del PP aquests dos últims anys) justifiquen tot allò que passa, s'empassen carros i carretes i combreguen amb rodes de molí.

O siga, una novel·la no solament molt actual, sinó, a més, molt divertida.

I ara, abans de llegir la segona part, ho faré amb la novel·la d'Avellaneda. Serà bo comparar.

dissabte, 20 de juliol de 2013

La batalla final. (La Torre Negra-Vi) Richard A Lupoff - Philip J Farmer

I arribem a la fi d'aquesta disparatada i insubstancial sèrie. Lupoff, l'autor del primer volum, és l'encarregat de tancar-la i ho fa de forma destrellatada, com aquell a qui la història se li n'ha anat de les mans i, allò que és pitjor, les ganes d'acabar-la.

Clive Folliot, el nostre protagonista, s'enfrontarà amb rens, xaffris i, finalment gannins, amb l'ajuda dels seus primers companys, l'Horace Smythe i el Sidi Bombay, lluitant incansablement amb les il.lusions i deliris provocats pels seus enemics.

Al remat, vencedor, anirà quedant sol, sense companys, sense germà, sense enemics... Tot sol? No. La seua rebesneta Annabelle, incomprensiblement i innecesària, arribarà per fer-li una inesperada companyia.

Delirant

dimarts, 16 de juliol de 2013

Cánovas. Pérez Galdós

Últim volum d'aquests Episodios Nacionales que han anat tornant-se, com més anàvem avançant en el temps, més i més foscs, més i més trists.

Acabada la primera república, assistirem al regnat d'un Alfons XII que no compleix amb les expectatives que els espanyols hi havien dipositades.

La Restauració, amb la seua alternància bipartidista, continuarà enriquint-ne uns pocs, mentre la majoria dels espanyols s'empobreix sense remei.

El narrador, Tito, ha estabilitzat la seua vida gràcies a una dona amb qui ha refet la seua vida amorosa tot i que, encara assistirem a alguna que altra crisi de les que ens tenia acostumats.

L'últim capítol, escoltarem el parlament de Clio, la musa de la Història que tant l'ha marejat, que tants deliris del nostre heroi ha protagonitzat, cridant els espanyols a una revolució que els puga tornar en amos del seu destí.

Que així siga

diumenge, 14 de juliol de 2013

La ciudad oculta (La Torre negra-V. Charles de Lint - Philip J Farmer)

Bé, ja tenim els nostres amics al nivell vuitè on coneixeran per fi els rens i els xaffris, els dos bàndols enfrontats pel control i domini del món de la masmorra.

Com ja va passar a la vall del tro arriben separats, però no en dos grups com allà sinó en quatre grups en cada un dels quals hi va un Folliot (Annabelle ha descobert que l'espanyol-portuguès Tomás també pertany a la família)

Més encara, mentre que Clive i el ciborg Guafe cauen en mans dels rens, els altres tres grups: Neville i l'aracnoide Crit (acompanyats per un grup de guerrers semblants als elfs i les fades), Tomás i l'indi Sidi, i Annabelle, l'home-gos Finnbogg i l'assistent Horace, cauran en mans dels rivals xaffris.

Amdós grups han aconseguit cadascun d'ells una arma definitiva copiada dels antics creadors de la masmorra, arma que necessita la sang d'un Folliot. Arma que, alhora, hi conté una porta al següent nivell, el novè, on sembla que tampoc no hi podran arribar tots junts.

Però això ja és objecte d'una altra història: l'última.



dimecres, 10 de juliol de 2013

De Cartago a Sagunto. Pérez Galdós

Desembre del 1874. El nostre protagonista, el delirant historiador Tito, davant la imminent caiguda de Cartagena, deixa la ciutat i torna a Madrid.

El fantasmagòric destí sota els auspicis d'una sempre canviant, sempre irreal i omnipresent dama, el duu a eixir novament de Madrid acompanyant una nova amistançada (i en van...) gelosa i diríem que bipolar, i d'uns papers, possiblement falsos, que li donen cobertura i finançament per pactar amb els caps principals del camp carlí del País Basc i Navarra.

Empresonat pels carlins i posteriorment alliberat retrobarà a la seua gelosa companya i un antic dispeser de Madrid i baixaran tots tres fins a Conca on seran novament envaïts pels carlins.

Quan aquests es retiren, continuaran viatge cap a Sagunt.

Penúltima novel.la de la sèrie i dels Episodis, on podem notar el cansament de l'escriptor i la seua visió de la política espanyola que ha anat transformant-se d'irònica però esperançada en sarcàstica i desesperada.

diumenge, 7 de juliol de 2013

El lago de fuego. (La Torre Negra-IV) Robert W. Bailey - Philip J. Farmer.

Un nou nivell per als nostres nou herois (els vuit de sempre més Neville Folliot, el germà buscat pel nostre protagonista) amb una entrada que mostra el lema de la porta de l'infern a la Divina Comèdia de Dante.

Un dificultós trànsit sota una foscor inclement i una calor infernal, amb la guia del baró Samedí, el qual els acompanyarà fins el Palau de l'Alba on els espera... el pare de Clive i Neville. Pare que, al remat, no és més que un altre clon.

Al final, gràcies a l'ajuda i sacrifici del Baró Samedi, conseguiran escapar-ne cap al següent nivell.

divendres, 5 de juliol de 2013

La primera república. Pérez Galdós.

Mentre el Congrés de Diputats continua discutint la nova Constitució i la forma que haurà d'adoptar el nou règim, les lluites entre unionistes i federals, entre carlins i alfonsins, van prenent més i més cos.

I el nostre il.luminat cronista del llibre anterior, en Proteu Liviano (Tito Livio, pels amics) continuarà amb la seua barreja de fantasies donjoanesques i descripcions més o menys realistes de les rebel.lions cantonalistes, centrant-se a la de Cartagena. Això sí, sense oblidar-se'n de donar-nos indicis d'allò que està preparant-se a Catalunya i al País Basc.


dimarts, 2 de juliol de 2013

El valle del trueno. (La Torre Negra III). Charles de Lint - Philip J. Farmer.

El grup comandat per Clive Folliot continua les seues aventures per l'estrany món de la Masmorra en busca de Neville. Però aquesta vegada assistim a un petit trencament en dos; un sota el lideratge de Clive, conformat per Finnbogg, l'home-gos, Guafe, el ciborg i Smythe, l'antic ordenança d'en Clive; i l'altre, liderat per Annabelle, amb l'aràcnid Crit, el portuguès Tomàs i l'indi Sidi.

Capítol a capítol, el narrador alternarà les aventures del primer grup per la sabana i del segon per la selva. I ambdós grups confluiran a la ciutat de l'Oracle d'on, com d'habitud escaparan pels pèls d'una quasi segura mort.

Però aquesta vegada amb un nou company, el llargament cercat Neville Folliot. O potser no. Qui sap!