dimarts, 26 de febrer de 2013

Montes de Oca. Pérez Galdós

Continua la inestabilitat política i les lluites entre "moderats" i "progresistes", entre partidaris de la regència de Maria Cristina i partidaris del govern d'Espartero. Lluites que acaben resolent-se amb l'extradició de Maria Cristina.

L'autor aprofita la vida del coronel Santiago Ibero, amic d'Espartero, per anar mostrant-nos les convulsions de l'època i l'octubrada capitanejada per O'Donell i el moderat Montes de Oca que serà afusellat a mans del coronel Ibero.

Una cosa realment curiosa d'aquesta narració és el feminisme avant la lettre de Rafaela Milagro, una dona separada (ni viuda, ni soltera, ni casada) que exigeix la possibilitat del divorci i que no es resigna a quedar enterrada en vida sense poder refer la seua vida.

Quant a Santiago Ibero un militar lliberal però oposat a la política activa, es manifesta enamorat de la germana menuda de Demetria, protagonista d'anteriors novel·les de la sèrie, cosa que no li impedeix de ser temporalment amant de Rafaela, filla d'un amic.

Novel·la amb un to menor respecte a les anteriors, però interessant sens dubte.

dijous, 21 de febrer de 2013

Reamde. Neal Stephenson

No sé per quins set sous continue encara considerant Neal Stephenson com un escriptor de ciència ficció. Serà, possiblement, el costum, l'afició que tots tenim a classificar i no sortir-nos-en de les classificacions ja fetes.

Perquè si bé "Snow Crash" o "La era del diamante: Manual para jovencitas", entren plenament en la categoria de la ciència ficció, possiblement dins del denominat cyberpunk, "Anatema" també dins del camp de la ciència ficció ens porta a descobrir, a través de la filosofia platònica, la pluralitat dels universos possibles, o com diríem, la possibilitat d'allò que en la teoria de cordes es coneix com el multivers.

Però tant la magnífica saga coneguda com "El Ciclo Barroco" (vuit llibres farcits d'aventures plenes d'humor i acció) on ens narra, molt ben documentat, per cert, el naixement de la ciència moderna, com en "Criptonomicón", on aprofita les aventures d'uns hackers, per introduir-nos en el naixement de la criptografia moderna i els orígens de la computació, difícilment podrien ser classificades de ciència ficció, en tot cas d'història ficció, si aquest gènere existís.

Avui he finalitzat la lectura de la seua darrera novel·la "Reamde" i l'adjectiu que em ve a la boca és el de trepidant. Una aventura a l'estil de les de Tomb Raider que confie veure algun dia al cinema. Un cúmul de casualitats aniran portant Zula, una xica eritrea de naixement, adoptada per una extravagant tot i que tòpica família americana, de la Colúmbia Britànica al sud de Xina, i novament a la frontera canadenca amb els Estats Units. Segrestada primer per uns mafiosos rusos i més tard per uns terroristes islàmics, anirà arrossegant al seu voltant, un rere l'altre, un incondicional grup de persones disposades a ajudar-la format per dos hackers, un cap de seguretat rus, una noia xinesa, una agent del MI6, un agent de la CIA i, per suposat, els seus parents americans.

Reconec que la història és desficaciada, però, al cap i a la fi, no més destrellatada que un videojoc com el que juga tot el món a la novel·la, aquest T'Rain que ha desbancat el seu directe competidor, el famós World of Warcraft.

Novel·la d'aventures que compleix a la perfecció la seua funció de distreure i atrapar el lector. Literatura menor? Potser, però apassionant.

diumenge, 10 de febrer de 2013

Vergara. Pérez Galdós

La guerra carlina, la primera perquè n'hi hagué més, està aparentment enquistada. Però la realitat és que les dissensions en el camp carlí estant minant la força del dubitatiu general Maroto, cosa que és aprofitada pel general Espartero, el qual enviarà al nostre heroi don Fernando Calpena a negociar una pau que no deixi en molt mal lloc al seu contrincant.

Pau que acaba escenificada amb la famosa abraçada de Bergara.

Ens trobem per tant en un terreny la temàtica del qual ha estat ja explorat i explotat per l'autor amb èxit en anteriors novel·les.

Si a això li afegim la història paral·lela de la trobada amb Zoilo Arratia, el marit d'Aura i rival en l'amor d'Aura, amb qui acabarà travant una amistat que el durà a la recerca de la seva antiga enamorada, ens tornem a trobar amb una novel·la clàssica galdosiana d'aquelles que no poden més que enganxar-te a la seva lectura.

Possiblement el tractament de Maroto com un personatge gairebé bipolar no sigui totalment justa, però la ideologia lliberal del novel·lista és transparent a tota aquesta saga. Almenys a totes les novel·les que porto llegides.

dissabte, 2 de febrer de 2013

Claraboya. José Saramago

Claraboya és una novel·la pòstuma de Saramago que, tanmateix, és la primera que va escriure, una novel·la de joventut.

Tot i que l'escriptura és inconfusiblement saramaguiana, i ja apunten les maneres del futur escriptor, aquesta història presenta una sèrie de característiques lleugerament distintes d'allò que serà el seu corpus literari.

A Claraboya encara no hi veig aquella intencionalitat explícita que trobo a les seves novel·les més famoses, com l'Assaig sobre la ceguesa, La caverna, o L'evangeli segons Jesucrist.

Claraboya és una desapassionada ullada a un edifici de pisos, una comunitat de veïns on hi viuen i coexisteixen diverses famílies. Un microcosmos urbà sense cap més intenció aparent que mostrar-nos la vida tal com és, com en un espill, com el resultat d'una càmera fixa sense artificis.

Un Saramago, en fi, una mica diferent d'aquell que coneixíem.

La estafeta romántica. Pérez Galdós

En aquesta nova novel·la de la tercera sèrie, l'autor adopta la forma epistolar per narrar-nos una història cronològicament simultània a la de la novel·la anterior: La campaña del Maestrazgo.

Una història que poc hi té a veure amb la política, ja que està centrada en l'evolució del protagonista d'aquesta sèrie, don Fernando Calpena que es llepa les seves ferides amoroses (la boda d'Aura amb un dels seus cosins, Zoilo Arratia) a casa d'una filla del seu amic el cavaller don Bertran Urdaneta, protagonista de l'anterior novel·la.

Per fi li serà permès de conèixer la identitat de sa mare i s'hi retrobarà amb el seu amic, el capellà Pedro Hillo.

D'altra banda comencen les conxorxes per fer-li oblidar Aura i emparellar-lo amb Demetria. Però la cosa no serà gens fàcil: sembla que Aura, en assabentar-se que Fernando no era mort, s'ha escapat i ha iniciat la recerca del seu enamorat.

Un títol, per tant, molt encertat, aquest de La estafeta romántica.