El nazi elegante. Rafael R. Costa

Tercera novel·la que llegesc d'aquest autor, cada cop més admirat de la seua varietat de registres. En aquest cas una història de conspiradors, espies, talps, nazis, islamistes i mossad, ambientada a l'Alemanya reunificada, que podria haver signat sense problemes el gran John Le Carré.

Una intriga in crescendo que gira al voltant dels totenkopfrings (anells de la calavera) suposadament amagats al castell de Wewelsbug. Però també al voltant de l'avia de la protagonista, Sarah Georginas Parker, la interpretadora de somnis que protagonitzà la novel·la del mateix nom.

Relat d'amors, d'odis, de misticisme i de traïcions, d'atemptats, de suspens. Amb una prosa extraordinàriament fluida i magistral, continguda malgrat tota l'acció subjacent i deliciosament detallista en les descripcions dels llocs on transcorre l'acció -puc donar-hi fe respecte a Düsseldorf on hi vaig ser la primavera del 2010.

Molt recomanable.

PD. M'assabente que hi ha una segona novel·la entre La intérprete de sueños i aquesta de la que he parlat ara: Berlín melodrama, amb les que constitueix una trilogia. Acabe d'adquirir-la com a regal de reis.

El legado de Bourne. Eric Van Lustbader

Efectivament, tal com sospitava, el personatge psicològicament complex creat per Ludlum, ha quedat transformat, en mans de Lustbader, en un 007 linial i pla.

Involucrat sense menjar-ho ni beure-ho en un atemptat terrorista txetxè (però secretament instigat per un doctor No de cartó pedra), anirà com cagalló per sèquia, de banda a banda, perseguit per un assassí a sou tan bo com ell (que acabarà sent un seu fill que ell creia mort), pels seus propis companys, i pel doctor No de pacotilla que abans citava, un aparent filàntrop que, secretament, és un sociòpata amb unes dots de lideratge increïbles i que, a més, té una forma física envejable que el converteix en un agent tan bo com els millors.

Entretinguda però poca cosa més. Literatura d'estiu.

L'home més buscat. John Le Carré

Acabo la lectura d'aquesta última història de John Le Carré, on l'autor torna novament al món dels espies en actiu, on torna a presentar-nos aquest món claustrofòbic i desencantat que tan bé va descriure a les novel·les de Smiley, ressuscitat després de l'atemptat de l'11-S per mor de l'amenaça del terrorisme islàmic.

Un tros de vida amb tot de personatges perdedors: la família de Melik el turk, Issa el txetxè, Annabel la seua advocadessa, Tommy el banquer, frau Elli la secretària, Abdul·là el doctor filantrop musulmà amb només un cinc per cent de dolenteria... i Bachmann, l'espia dels vells temps, caigut en desgràcia.

Tots perdedors, com sempre passa a les històries de Le Carré, tots manipulats, terriblement manipulats pels que estan a l'ombra de l'ombra. Un joc d'escacs, o millor encara de Go, on precisament els més cínics acabaran sent els més morals.

Recomanable sempre, aquest John Le Carré, de qui espero que continuï escrivint durant molts i molts anys.