dilluns, 30 de setembre de 2013

Suicidio perfecto. Petros Màrkaris.

El tràfic a Atenes com una metàfora de les investigacions que porta a cap el comissari Kharitos. El suïcidi en directe, a la tele, d'un famós contractista, mentre el comissari es troba de baixa, el durà a una investigació sui gèneris, extra-oficial, dels motius que el finat ha tingut per matar-se d'una forma tan espectacular i pública.

Però aquest acte no serà l'únic. Al llarg de la investigació, altres dues persones: un polític i un periodista, ambdós igualment famosos, acabaran suïcidant-se, també en públic.

Quina relació tenien entre ells? quin inconfessable secret els ha obligat al suïcidi? Qui els ha instigat?

La persistència de l'inspector acabarà triomfant i esbrinant el culpable i el seu motiu. Però no hi podrà fer res. Un triomf/fracàs que li deixarà un regust agredolç a la boca.

divendres, 27 de setembre de 2013

Dinero fácil. Jens Lapidus

Desconeixia aquest escriptor i he de confessar que m'ha impressionat aquesta història (històries inter-connectades més bé) dels baixos fons de Suècia.

Diners fàcils ens parla de les màfies que operen a Estocolm, nacionals i estrangeres, a l'interior de les presons i a l'exterior. Ens parla de l'arribisme, del sentit de l'honor, del delicte com a negoci feroçment capitalista. De la confluència d'objectius, de la venjança.

Diners fàcils ens parla d'una societat de primer món on, a poc que grates, ens esguita la podridura, i d'uns personatges marginals curulls de violència que, tanmateix, són capaços de mostrar, en certes ocasions, una tendresa, una ingenuïtat inesperada.

Una novel·la magníficament negra que m'empenta a llegir les altres dues de la trilogia.

divendres, 20 de setembre de 2013

El perro de la polaroid. Stephen King.

Feia temps que no llegia una novel·la de terror, de les clàssiques de S. King. I me n'adone tot allò que el terror actual li deu a H. P. Lovecraft i els seus mites de Cthulhu.

El gos de la polaroid és la història d'una porta oberta al desconegut, una porta interdimensional que funciona només en una direcció. Una porta per on intentarà colar-se, foto a foto, una espantosa criatura, un horrible gos que tampoc no ho és exactament, un dhol com els que Lovecraft insinua, i que està intentant saltar sobre el protagonista.

A diferència, tanmateix de Lovecraft, King ens mostra la seua faceta optimista, on el protagonista no mor ni acaba boig, sinó que madura i aconsegueix guanyar la partida.

Clar que, no ens il·lusionem en excés. Tot és provisional i quan una porta es tanca, sempre se'n pot obrir una altra.

dimarts, 17 de setembre de 2013

La huella. Patricia Cornwell

La invitació que el director del departament forense de Richmond, Virginia, cursa a la seua antecessora, la doctora Scarpetta, perquè l'ajude a esbrinar les causes de la mort d'una jove, ens farà entrar en una història on tots els seus protagonistes pateixen algun tipus, en major o menor grau, de neurosi.

La història, els diversos fils narratius de la qual estan trenats sense solució de continuïtat en un tapís multicolor, enganxa des del primer moment, tot i que, al principi, obliga el lector a una atenció suplementària per distingir a quin dels fils narratius pertany el paràgraf que està llegint.

Una altra cosa que s'agraeix és que la informació que el lector va trobant és la mínima indispensable. Cert que això implica l'esforç del lector per anar copsant cap on s'encamina la història.

En resum, una bona història tot i que no gaire versemblant i una estranya colla la formada per la doctora Scarpetta, l'ex-policia Marino, la seua neboda Lucy, l'expert en espionatge Rudy i el psicòleg forense Benton.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Defensa cerrada. Petros Márkaris.

Dos persones sense cap relació aparent entre ells, un àrbitre de tercera divisió i un propietari de dos clubs nocturns i un restaurant, han estat assassinades i l'inspector Kharitos anirà trampejant amb la seua habitual desgana, però de forma incansable, per resoldre ambdós casos i evitar que les pressions polítiques en tanquin un dels dos.

Perquè, com a poc a poc anirà comprovant, no són realment dos casos sinó un de sol, tot i que els assassinats (els dos inicials, més els que es produeixen al llarg de la novel·la) no són comesos per la mateixa mà, ni tenen les mateixes motivacions.

Es tracta de la segona novel·la que llegesc d'aquest escriptor i ambdues m'han deixat un regust amarg a la boca.

Novel·la social, naturalista diria, a l'estil Zola o Balzac, que adopta la forma de novel·la negra més com a excusa que altra cosa.

dijous, 12 de setembre de 2013

Memento mori. César Pérez Gellida

Assassí en sèrie amb personalitat múltiple, inspector molt perdut, i psicòleg especialitzat. Una combinació que dóna joc. I més quan la ciutat és petita i coneguda, com és el cas de Valladolid.

Llàstima que l'autor -sembla que és la seua primera novel·la- s'entesta en explicar-nos massa les coses. I no ho dic per la gran quantitat de frases i cites en llatí o en alemany, cosa perfectament integrada, ja que correspon a mentalitat i forma de ser de l'assassí. Possiblement algunes pàgines menys no li haguessen fet mal a la història.

Molt interessant i cinematogràfic el final obert amb la desaparició de l'assassí.

Caldrà escarbar en posteriors novel·les de l'autor.

dissabte, 7 de setembre de 2013

Joyland. Stephen King

Una altra novel·la, lleugerament gòtica, del mestre del terror.

Un estiu de treball a un parc d'atraccions portarà a un universitari amb pocs diners a madurar i a enfrontar-se amb el desconegut.

Fàcil de llegir, com sol passar amb les novel·les de l'autor.

dimecres, 4 de setembre de 2013

Una llama misteriosa. Philip Kerr

Any 50. Un nazi que, com tants altres, arriba en Argentina, on Peron els acull de bona gana. Un nazi que no és el que sembla, no és metge sinó un ex policia dels temps immediatament anteriors a Hitler i, realment, contrari als nazis.

Un investigador, un detectiu, que ha deixat sense resoldre (no l'han deixat resoldre a l'Alemanya pre-hitleriana i hitleriana) un cas d'assassinat.

El cap de seguretat de l'entorn de Perón y Evita, li encarregua investigar el cas d'una noia desapareguda, cosa que el farà recordar l'antic cas no resolt.

Això li permet al novel·lista anar alternant l'actualitat argentina (1950) amb l'època alemanya (1939)

I un final més o menys trist. La solució del cas argentí, li permetrà solucionar també el cas alemany, i el portarà a descobrir un secret inconfessable de la realitat argentina.

I amb aquest descobriment s'hi veurà forçat a un exili solitari i amarg en no haver pogut convèncer la seua xicota que l'acompanyi.

Un exili solitari quan la misteriosa flama de l'amor havia acabat per encendre's

Un escriptor a seguir.