Feia temps que no llegia una novel·la de terror, de les clàssiques de S. King. I me n'adone tot allò que el terror actual li deu a H. P. Lovecraft i els seus mites de Cthulhu.
El gos de la polaroid és la història d'una porta oberta al desconegut, una porta interdimensional que funciona només en una direcció. Una porta per on intentarà colar-se, foto a foto, una espantosa criatura, un horrible gos que tampoc no ho és exactament, un dhol com els que Lovecraft insinua, i que està intentant saltar sobre el protagonista.
A diferència, tanmateix de Lovecraft, King ens mostra la seua faceta optimista, on el protagonista no mor ni acaba boig, sinó que madura i aconsegueix guanyar la partida.
Clar que, no ens il·lusionem en excés. Tot és provisional i quan una porta es tanca, sempre se'n pot obrir una altra.
El gos de la polaroid és la història d'una porta oberta al desconegut, una porta interdimensional que funciona només en una direcció. Una porta per on intentarà colar-se, foto a foto, una espantosa criatura, un horrible gos que tampoc no ho és exactament, un dhol com els que Lovecraft insinua, i que està intentant saltar sobre el protagonista.
A diferència, tanmateix de Lovecraft, King ens mostra la seua faceta optimista, on el protagonista no mor ni acaba boig, sinó que madura i aconsegueix guanyar la partida.
Clar que, no ens il·lusionem en excés. Tot és provisional i quan una porta es tanca, sempre se'n pot obrir una altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada