dimecres, 25 de juny de 2008

El niño con el pijama de rayas. John Boyne




contadores de visitas


Aquest Nadal, la dona em va regalar el llibre, i ja li ha tocat el torn de llegir-lo.

És tracta d'una petita fàbula, on tota l'escriptura de les escases pàgines, s'encamina absolutament a mostrar un desenllaç, d'altra banda, bastant previsible.

Els personatges: Bruno i la família, Schmuel, absolutament inverosímils, sobretot els dos protagonistes, Bruno i Schmuel. Bé que ambdós tinguin nou anys, però no és possible tanta ceguesa, que els impedeixi veure allò que passa al seu voltant.

Anoto a la part positiva, la senzillesa en l'escriptura, que l'autor no hagi fet us de fàcils truculències per tal de convertir la fàbula amb missatge en un conte lacrimògen.

Es deixa llegir, té bona intenció i és curt. Poca cosa més.

Recomanat com a lectura d'uns pocs dies al transport públic, o d'una tarda a casa. Fàcilment oblidable.

dilluns, 23 de juny de 2008

El juego del ángel. Carlos Ruiz Zafón




contadores de visitas


Ahir vaig acabar de llegir l'última novel·la de Carlos Ruiz Zafón, El juego del ángel.

I m'ha agradat.

La utilització de la tècnica del fulletó em fa la impressió que no ha de resultar gaire fàcil, i menys en aquesta època.

Novel·la de línia blanca, truculenta, gòtica, amb innombrables morts a l'últim capítol, m'ha recordat els escriptors del segle dinové, però també pel·lícules com El corazón del ángel, d'Alan Parker, crec.

Bona i recomanable lectura d'estiu, vora mar, a poder ser amb un refresc a la mà, sota una qualsevol ombra.

diumenge, 8 de juny de 2008

El metall impur. Una novel·la de Julià de Jòdar

He dit alguna vegada que sóc un lector omnívor, empedreït, compulsiu. Als catorze anys ja estalviava els diners de l'autobús, tornant a peu del col·legi on feia el cinquè de batxillerat al carrer de Misser Mascó a València, fins a la Malva-rosa on els escolapis tenien el seu seminari. Diners que emprava per comprar-me llibres.

I en quan vaig començar a guanyar un sou estable vaig subscriure'm a un club del llibre i a una col·lecció editorial que completés amb l'atzar, la resta de llibres que anava adquirint per notícies dels papers, o dels amics, o del llibreter (com recorde la llibreria de la meua amiga Fernanda Romeu, "Ambito", i el seu erudit i amigable llibreter)

Dic açò perquè els llibres que llegesc, m'obligue a acabar-los (poques vegades això no ha passat, i citaré com a mostra "Caballo de Troya 1" i algun més que ara no recorde)

Un dels llibres arribats a mi per atzar, a través de la col·lecció "Proa a tot vent" ha estat "El metall impur" de Julià de Jòdar que acabe de llegir.

Un tal senyor Lotari troba un manuscrit que relata un tros de la vida de Gabriel Caballero, un curt període de temps entre la seua incorporació com a empleat d'una fundició prop del Camp de la Bota, a les rodalies de Barcelona, fins a la seua desaparició degut a una riuada. La narració ve intercalada per les investigacions del senyor Lotari, on sembla clar que, tot i que basada en fets reals, els noms, les situacions, i les persones han estat canviats per l'autor.

L'escriptura m'ha semblat freda, distanciada, difícil i una vegada acabada, me n'adono que possiblement hagués estat distint si prèviament hagués llegit dues obres anteriors amb les que aquesta narració constitueix trilogia: L'àngel de la segona mort, i El trànsit de les fades.