dilluns, 29 de juny de 2009

El dragón en el mar. Frank Herbert

Revisite la meua caòtica biblioteca i trobe aquesta novel·la primerenca (1956) de Frank Herbert, l'autor de Dune.

La història queda centrada en un món hereu de la guerra freda, on sembla que hi haja hagut una guerra nuclear (la Gran Bretanya, o al menys Escòcia són massa radiactives com per poder-hi viure) dividit en dos blocs, est i oest, on la necessitat de combustibles fòssils porta a l'oest a explotar d'amagat (piratejar més bé) els jaciments de petroli de la zona est.

Per aconseguir aquest suministre, hi han uns submarins nuclears amb mínima tripulació (quatre persones) que duen a cap les arriscades missions. Tan arriscades que les vint últimes de les quals han estat frustrades (els 20 submarins han desaparegut, enfonsats se suposa)

L'estabilitat mental de les tripulacions se'n ressenteix i un psicòleg és ensinistrat per substituir un tripulant que ha tornat boig, amb una doble missió: localitzar un possible espia dorment, i averiguar la causa de la insanitat de les tripulacions dels submarins.

La novel·la és un tour de force de quatre persones engabiades en una atmosfera claustrofòbica, que aconseguiran acomplir la missió d'arribar al pou de petroli, carregar i tornar a la base.

Més tard va escriure Dune i bona part de les seues seqüeles, però aquest tema serà el seu tema durant tota la seva llarga vida literària: L'adaptació de la humanitat a qualsevol ambient i com la psicologia, les drogues i la religió, poden ajudar en aquesta adaptació necessària per la supervivència.

Com la resta de les seues novel·les, té més d'una lectura possible.

diumenge, 28 de juny de 2009

El curioso incidente del perro a medianoche. Mark Haddon

Aquest passat nadal la meua germana m'havia aconsellat llegir aquesta novel·la, i no fa molt, vaig trobar una adreça: bibliotheka que no puc més que aconsellar a visitar els lectors empedreïts com jo.

Però entrem en matèria. La novel·la en qüestió: "El curioso incidente del perro a medianoche" m'ha sorprés per la versemblança del protagonista, un xiquet autista, exactament amb síndrome d'Asperger que escriu, sota control de la seua professora d'educació especial, les seues investigacions sobre la mort del gos d'una veïna.

Novel·la que, per la seua curta extensió, i per una trama de misteri i investigació molt ben travada, es llegeix d'una tirada.

Absolutament recomanable.

dimarts, 23 de juny de 2009

La Conspiración de la Virgen. Graham Phillips

La dona em va passar aquest llibre, anava a dir inclassificable, però que té una molt immediata classificació: la de refregit pseudo-històric i trampós a l'estil dels Von Daniken de la meua joventut.

L'autor, en clau de treball de camp -i per tant amb un jo, jo, jo, i més jo, digne d'un Indiana Jones- ens explica les seues deduccions detectivesques, viatjant del Vaticà a Israel i Palestina, a Èfes, i finalment a les Illes Britàniques, on, a l'illa galesa d'Anglesey, trobarà les restes d'una tomba amb el signe zodiacal de la verge, cosa que li confirmarà les seues teories adquirides durante el seu periple:

1.- El Jesús històric era fill de Myriam-Maria-Mariamne i Herodes Antipater, primogènit del rei Herodes qui intentava cedir el seu regne al fill de Salomé. D'aquí la matança dels innocents, intentant carregar-se el seu net. (Hi ha una novel·la de Robert Graves: Rei Jesús, on desenvolupa aquesta teoria, casualment no està citada a la seua bibliografia)

2.- Ponç Pilat ho sabia, per això mateix diu que no hi troba delicte en que Jesús es declarés rei: ho era realment, per herència.

3.- Jesús trenca amb els seus mentors, els essenis, i amb la seua família, al no assumir el seu paper de Messies guerrer que alliberarà els jueus del jou romà, i predicar, al contrari, una religió d'amor no restringida als jueus.

4.- Josep d'Arimatea era germà de Jesús, i per tant qui tenia l'obligació d'enterrar-lo i de cuidar de sa mare.

5.- Josep d'Arimatea i sa mare Maria, viatjaren a Britania on formaren la primera comunitat cristiana, i on acabà la seua vida Maria

6.- Un dels Grials (n'hi ha més d'un, en compta fins a quatre) és precisament Maria.

Tot açò, convenientment adobat amb abundant bibliografia, i unes intuïcions que farien morir-se d'enveja a Sherlock Holmes, i que li serveixen per desxifrar qui fou realment el rei Artús històric, on queia Avalon, i un munt de coses que el farien ser candidat a un qualsevol succedani de premi nobel.

Quant a la conspiració del títol, sembla que és deguda a que Roma (els papes de) volen eliminar una competència certa del papa britó descendent directe de l'església fundada pel mencionat germà de Jesús i sa mare, Josep d'Arimatea.

Prescindible, excepte que us agrade molt la història ficció.

diumenge, 21 de juny de 2009

Anna Édes. Dezső Kosztolányi

Diumenge passat vaig acabar de llegir aquesta curta novel·la ambientada al Budapest del 1919.

En una Hongria acabada de sortir de la gran guerra i de la curta experiència revolucionària i comunista de Béla Kun, envaïda pels romanesos, i amb una aristocràcia ridícula i revanxista, una pagesa de les rodalies del llac Balaton, és contractada com a criada per una família benestant.

La novel·la, escrita en 1926, ens ofereix un fresc d'una casa de veïns en el barri de Krisztina, però més que tot això ens mostra una forma de vida feliçment extingida, on la diferència, la distància vital, entre amos i criats és abismal,

Només un personatge, el metge, és tractat per l'autor amb clara simpatia, a banda, evidentment, de la protagonista, Anna.

El final, inesperat i tràgic, però sobretot inexplicable, et deixa amb un regust amarg. Quins han pogut estar els motius d'Anna, de la treballadora Anna, de la pacífica Anna, per fer el que ha fet?

dimarts, 9 de juny de 2009

Sayonara Barcelona. Joaquim Pijoan

Acabe de llegir aquesta novel·la premiada amb el Sant Jordi 2006 i m'ha quedat el regust d'obra primerenca amb totes les expectatives i defectes d'aquesta circumstància.

Abraham, un pintor fracassat torna a Barcelona després de 25 anys a fora, viscuts al Japó, on ha refet la seua vida.

Torna per tancar dues ferides obertes:

Una, per demanar disculpes a Mariona, una antiga amiga, a qui va abandonar sense acomiadar-se'n deixant-la embarassada d'un fill seu.

L'altra, per demanar disculpes a Quim, un amic i company de taller, a qui va abandonar sense tampoc acomiadar-se'n, amb un lloguer que l'amic no seria capaç de suportar.

I mentre no aconsegueix localitzar aquestes dues persones, ens va donant la seua visió de Barcelona, la visió ja d'un estrany, d'un occidental orientalitzat que no acaba de comprendre les coses que veu mentre passetja i fa gestions per la ciutat.

També ens ofereix una visió bastant acceptable sobre l'evolució dels "fills del 68" i el seu aburgesament (o no, com en el cas de Quim)

Finalment, acomplerts els seus dos objectius, retorna al Japó, a la seguretat i tranquilitat de la seua actual parella, Michimo.

La història oscil·la entre la crítica a una Barcelona cada cop més irlandesitzada (podia haver donat més joc), l'estranyesa davant d'uns costums als que ja no n'està avesat (no he llegit suficient literatura japonesa com per jutjar si és acertat o no), i alguns intents d'introduir un narrador extern (superflus i inacabats).

A banda de tot, la tornada es converteix en una nova fugida d'una cita demanada pel seu antic amor en un capítol que ni encaixa ni és explicat en la novel·la.

I algunes disquisicions sobre art que em semblen molt tòpiques.

Encara que és de bon llegir, no la trobe mereixedora d'un premi literari tan important com vol ser el Sant Jordi.

No ho sé. Segur que no sóc un bon crític. Però no puc recomanar-la. Esperem que l'autor haja millorat en les següents novel·les i ja no necessite demostrar res, i es puga centrar en acabar millor les seues històries.