Los dominios del lobo. Javier Marias.

Novel·la de joventut, ópera prima, d'un dels meus novel·listes preferits en espanyol.

Res a veure amb la seua producció posterior, tan característicament introspectiva. Sembla més bé un collage cinematogràfic amb múltiples històries descabdellades a partir de diversos personatges inter-relacionats entre ells com, a poc a poc, anirem descobrint.

El final, un The End amb posta de sol inclosa, rebla aquesta impressió de guió de pel·lícula dels anys vint.

Los enamoramientos. Javier Marías

Javier Marias, per mi, és un dels grans novel·listes actuals en espanyol. Tant pel seu estil amb un domini del llenguatge i del ritme sintàctic magistral com per, i això és la cosa realment important, per la descripció, diria que cinematogràfica si no fos un contrasentit, de l'acció interior dels seus personatges.

Un absurd homicidi durà a la protagonista d'aquesta història a posar-se en contacte, per donar-li el condol, amb la dona de l'assassinat amb qui, diàriament, havia vingut coincidint sense haver mai parlat amb ells, al bar a l'hora del desdejuni.

Una conversació d'una tarda amb la viuda, una coincidència amb el millor amic del difunt, un enamorament sense gaire esperances d'aquest amic donaran lloc a successives històries -imaginades? reals?- d'un assassinat i els seus possibles motius -gelosia? enveja? amistat?-

I un dubte final que compartim amb la protagonista i que deixa oberta la història a voluntat del lector.

Magnífica com totes les que li he llegit abans.