dimecres, 28 de novembre de 2012

Botchan. Natsume Söseki

Segona novel·la que abordo de Natsume Söseki (la primera fou "Soy un gato") em torna a recordar els grans costumistes peninsulars: Mesonero Romanos o, per què no? Santiago Russinyol.

Botchan, un irreflexiu jovencell de Tòquio acabat de graduar, accepta un treball com a mestre a un institut en un poble llunyà (per ell, que mai no ha eixit de la capital, un poblet misèrrim)

Un cop allí xocarà tant amb els seus alumnes com amb els seus companys professors i es trobarà involucrat en les conxorxes i enveges d'uns professors contra els altres.

Resultat de tot açò serà la seva dimissió al mes d'haver començat el treball i el retorn a Tòquio on trobarà una feina menys arriscada.

D'alguna forma, l'estolidesa, ingenuitat, infantilisme i arrauxament del protagonista m'ha acabat recordant algunes interpretacions de Buster Keaton (El colegial, El cameraman) o de Bill Murray (Lost i translation)

dilluns, 26 de novembre de 2012

Un faccioso más y algunos frailes menos. Pérez Galdós

Amb aquesta novel·la acaba la segona sèrie dels Episodios Nacionales que, a través de les aventures de Salvador Monsalud, el seu amic Bragas (Pipaón), el seu germanastre Carlos Navarro (Garrote), la feréstega Genara, dona d'aquest últim i enamorada de Salvador, la dolça Sola, rival de Genara que acabarà casant-se amb Salvador, i el noble heroi don Benigno Cordero, ens ha mostrat la convulsa vida política d'Espanya sota el regnat de Fernando VII el deseado.

La història acaba amb la mort del rei que, sota la influència de la seva dona la reina Cristina, ha confirmat la derogació de la llei sàlica deixant el tro en mans de la seva filla Isabel sota la regència de sa mare Cristina.

Les ferotges i sagnants lluites que en aquestes deu novel·les de la segona sèrie ens ha mostrat Galdós entre "apostòlics" i "lliberals" donaran pas a les guerres carlines que prenen aquest nom de l'infant Carlos, germà de Fernando VII el qual donava per segura la seva coronació a la mort del germà.

Resulten molt interessants les explicacions que Galdós ens dóna sobre la confecció d'aquestes dues primeres sèries que l'escriptor considerava en aquell moment un punt i final en la seva incursió en la novel·la històrica. Com es va basar en els anuncis de la premsa de l'època per donar versemblança als vestits, costums etc, en definitiva als detalls que donen vida a les històries.

Per cert, cap al final del llibre apareix fugisserament l'aventurer Aviraneta, el qual serà protagonista de posteriors novel·les d'aquesta saga.

dijous, 22 de novembre de 2012

Libertad. Jonathan Franzen

Estem fatalment abocats a repetir els errors dels pares? Hem d'envellir per poder madurar i adonar-nos-en de que potser els errors dels pares no ho eren tant? Som només una continuació inconscient dels nostres avantpassats àdhuc quan ens rebel·lem i fem el contrari del que voldrien?

Al llarg d'aquesta novel·la que retrata la vida d'una família mitja de la costa est dels Estats Units m'he fet repetidament aquestes i altres preguntes similars.

Novel·la d'amors i odis filials i fraternals, de fugides endavant, d'amics que es respecten, s'admiren, competeixen, s'envegen, s'odien i es traeixen successivament i, de vegades, simultàniament.

I, al remat, una convicció: només acabes mereixent la llibertat (i aleshores guanyantla) quan ets capaç de renunciar a ella.

Una bona història feta d'històries intranscendents sense un final definitiu, més bé com si acabés amb uns punts suspensius, amb un "potser continuarà, però ja podeu imaginar com seguirà, sense gaires canvis, sense gaire estridències".

dilluns, 12 de novembre de 2012

Los apostólicos. Pérez Galdós

Anem acabant ja aquesta segona sèrie dels Episodios Nacionales, on Pérez Galdós ens va retratant la convulsa història del regnat de Fernando VII.

La ferotge lluita entre absolutistes i lliberals continua. El rei s'ha casat amb la napolitana Cristina i això va traduint-se en una suavització de les disposicions i revenges contra els lliberals, cosa que per als absolutistes no significa més que una mostra evident de que la reina és una lliberal francmaçona.

I aquesta vegada sí, el rei té per fi descendència, només que femenina: la futura Isabel II.

Ja en portes de la mort, intentaran convèncer-lo perquè derogués la pragmàtica sanció, la qual, al seu torn, derogava la llei sàl·lica. I tot i que, en un moment de feblesa, ho aconseguiren, va tornar a reinstaurar la pragmàtica i va deixar amb un pam de nas el seu germà Carlos i les forces apostòliques i ultraconservadores que el recolzaven.

I enmig d'aquesta història assistim a la tornada a Espanya del nostre heroi Salvador Monsalud, decidit a casar-se amb Sola. Però com ja hi estem acostumats, ha arribat tard, i la trobarà compromesa amb don Benigno Cordero.

I és que aquest pobre xicot no l'encerta mai. Sembla que l'hagi mirat un tort.

dimarts, 6 de novembre de 2012

Un saco de huesos. Stephen King

Stephen King és un escriptor eficaç, possiblement no un magnífic escriptor, però sí eficaç. I prolífic. Tan prolífic que, de vegades, agafa una història que no donaria més que per a un conte o, com a molt, per a allò que els francesos anomenen nouvel·le, i l'allargassa fins a construir una novel·la voluminosa de les que tant li agraden.

La història, en aquest cas, la d'un escriptor vidu recent que pateix el bloqueig de l'escriptor. Així que decideix tornar a una casa que ell i la dona van comprar ja fa anys a un poblet idíl·lic de Maine. Allí s'hi trobarà involucrat en la lluita entre una jove mare vídua i el seu sogre per la custòdia de la néta d'aquest.

Però res no és el que sembla, i prompte descobrirà que aquesta lluita està immersa en una història fantasmal d'un crim ocorregut fa molts anys, i una maledicció. I que el poble no és tan idíl·lic com sembla, i que l'estany i el bosc amaguen més d'un secret.

Història de terror amb uns capítols finals trepidants que podia haver estat molt més curta sense perdre gens d'efectivitat. Però supose que cobra per nombre de paraules, i que els seus lectors també esperen aquest totxos.

divendres, 2 de novembre de 2012

Un voluntario realista. Pérez Galdós

Història desaforada d'un personatge destarotat. Un pobre xiquet, Pepet Armengol, anomenat Tilín, criat entre monges i destinat a ser el seu sagristà, amb ànsies d'heroisme atiades involuntàriament per una jove monja del convent, s'embarcarà en la rebel·lió catalana tradicionalista i partidària de l'infant Carlos.

Ascensió i caiguda que acabarà amb la seva mort a mans de les tropes reials.

Com a personatges secundaris veurem aparèixer de nou els dos personatges centrals d'aquesta segona sèrie: el lliberal Salvador Monsalud tornat d'amagatotis des d'Anglaterra amb nom fals, amb qui Tilín acabarà bescanviant, a instàncies de la monja, la seva vida, i el tradicionalista Carlos Navarro, Garrote, el seu rival polític i amorós.

Aquesta novel·la és un pas més de la sèrie per presentar-nos els orígens del carlisme.