divendres, 31 de juliol de 2009

Ángeles y Demonios. Dan Brown

Continuant amb les meues lectures d'estiu, l'altre dia vaig veure que la meua cunyada, tenia aquesta novel·la del famós autor d'"El Codi da Vinci"

Si el Codi em va semblar una novel·la tramposa, un pastitx, un patchwork, que no deia res de nou, però es deixava llegir, aquesta m'ha semblat directament penosa, infumable.

I a més a més incoherent, no només inversemblant.

A veure: si com l'autor deixa veure al final de la narració (no m'atrevesc, per vergonya, a dir-ne novel·la) els il·luminati dels collons realment feia temps que s'havien extingit, com, en un petitíssim lapse de temps, dues persones tan distintes com "Jano" (no diré de qui es tracta per no molestar qui vulgui, malgrat tot, llegir aquesta cosa) i el professor Langdon -barreja entre Indiana Jones i Superman- són capaços de reconstruir la "senda de la il·luminació" cosa que no ha aconseguit ningú des dels temps de Galileu?

Ja he fet bé en no gastar-me ni un euro més en aquest autor.

Quina barra!

I sobretot quina diferència amb l'única novel·la que he pogut llegir del creador dels Illuminati, Robert Anton Wilson (RAW): La tierra trema (Earth shake).

Aquest estiu intentaré llegir la trilogia inicial. Allò que passa és que no està traduïda i el meu anglès és molt deficient. Veurem què surt.

diumenge, 26 de juliol de 2009

Sol de medianoche.Stephenie Meyer. O la versió "b" (inacabada) de Crepúsculo

Vaig acabar el meu anterior comentari dient que l'última novel·la de la sèrie Crepúsculo m'havia semblat una altra cosa que anar repetint llibre rere llibre una fórmula guanyadora amb els mateixos ingredients.

I ara acabe de llegir el repicó -no oficial i inacabat- de la sèrie.

Realment aquest llibre és una versió molt exacta del primer, (fins on arriba, es clar) només que contada per Edward, en comptes de per Bella.

Mentre que en el primer llibre havíem assistit a un enamorament incondicional de Bella envers Edward, -enamorament molt tòpicament femení, tot hi ha que dir-ho, basat en una entrega absoluta- en aquest assistim a la transformació de les ànsies depredadores d'Edward que contravenen la seua moral, primer en un afany proteccionista i finalment en un enamorament tan incondicional o més que el de Bella.

Com que es tracta d'una versió no oficial, les dificultats de lectura, encara que no tan fortes com en el cas del darrer llibre comentat, són importants.

Vull dir que estic basant-me en apreciacions molt subjectives extra-literàries, i únicament tenint en compte la història i el tempo de la narració, no pas la qualitat literària original, ni la de la traducció.

I amb aquest comentari declare oficialment acabat aquest marató vampíric.

Ara a cercar més lectures d'estiu.

divendres, 24 de juliol de 2009

Amanecer. Stephenie Meyer

Quart i últim capítol de la saga, aquesta lectura d'Amanecer, com les anteriors, a partir d'una baixada d'arxius des d'Internet, em deixa un sentiment contradictori.

A diferència dels altres tres llibres, que contenien les traduccions publicades a Espanya, aquest és l'obra d'un grup de fans que han efectuat laboriosament la traducció, amb la lògica quantitat no només d'imperfeccions -no són traductors professionals- sinó també de manca d'unitat en el text, degut a la barreja de nacionalitats dels traductors amateurs.

Malgrat totes les dificultats de lectura, malgrat les retraduccions que he hagut de fer (intentar averiguar l'original anglès i retraduir-lo per copsar-ne el sentit original) considere que l'autora ha donat un important pas endavant.

Primer, ja no es tracta d'un únic narrador, incorporant a la narració Jake, l'home llop, en alguns dels capítols.

Segon, incorpora un nou element al mite: el problemàtic embaraç d'una humana, Bella, per un vampir, Edward, i les conseqüències per a la mare que aquest embaraç presenta.

Com d'habitud, assistim a una batalla final èpica, entre els vampirs bons, aliats amb una altra sèrie de vampirs -aquests no "vegetarians"- i la colla d'homes llop, contra els "reis" els Vulturi tot intentan defendre la filla de Bella i Edward.

Batalla que, a diferència de les dels tres llibres anteriors, tot i presentar una violència extrema, es resol més com un joc d'escacs, sense arribar al vessament de sang.

Haig de reconèixer que l'escriptora ha millorat sensiblement, i que, segurament, sentirem a parlar d'ella. Té potencial.

dilluns, 20 de juliol de 2009

Eclipse. Stephenie Meyer

Tercera entrega de la saga vampírica iniciada amb Crepúsculo, aquest cop ens narra l'aliança (provisional) entre la colla d'homes llops (i una dona) quileute, i la família Cullen, en defensa de Bella Swan dels atacas d'una colla de neòfits (vampirs de nova creació), creats explícitament contra la nostra protagonista.

Continuem assistint a la lluita sorda entre els dos enamorats de Bella, Edward Cullen el vampir i Jacques Black l'home llop.

I al reconeixement per part d'aquesta de que, si bé està enamorada de tots dos, el grau és molt distint, i el seu cor pertany, sense fisures, a Edward.

Com en els dos llibres anteriors, als capítulos finals, hi presenciem una batalla campal entre l'aliança i els vampirs neòfits, que anima una mica la narració.

El llibre acaba amb el compromís de boda entre Edward (tan xapat a l'antiga que no vol sexe fora del matrimoni) i Bella. La transformació a vampiresa de Bella haurà d'esperar a després de la boda.

Quant a Jake Black fugirà cap al nord en forma de llop, en un inútil intent d'oblidar la seua estimada.

dijous, 16 de juliol de 2009

Luna Nueva. Stephanie Meyer

Segon llibre de la saga vampírica Crepúsculo, amb el que continue la meua particular marató estiuenca.

Si en el primer llibre assistíem a l'enamorament d'Isabella "Bella" Swan per Edward Cullen, el vampir bo pertanyent a una "família" de vampirs "vegetarians", i el salvament in extremis de Bella de les urpes, o caldria dir dels ullals? d'un vampir normal, vull dir, dolent, en aquest segon llibre, assistirem a l'allunyament de la família Cullen, intentant no interferir en la vida de Bella, i a l'enamorament de Jacob "Jake" Black, per Bella, un indi quileute que acabarà transformat en licàntrop d'una manada "protectora" de la tribu contra els vampirs que tornen a amenaçar les rodalies d'aquella contrada de l'estat de Washington.

I és que la pobra Bella sembla un parallamps preparat per atreure monstres quant a les seues relacions personals.

Com que sembla que l'escriptora ha trobat el filó de l'estructura, en aquest segon llibre també hi ha uns capítols finals frenètics, amb un viatge a vida o mort, que si en l'anterior havia estat a Phoenix, Arizona, ara serà a un poblet d'Itàlia, en aquest cas, per intentar salvar Edward de les mans de la família Vulturi.

divendres, 10 de juliol de 2009

Crepúsculo. Stephanie Meyer

Acabada la novel·la d'en Pedrolo, i aprofitant tant l'estiu com la projecció a Taquilla de Digital Plus de la pel·lícula Crepúsculo, he començat una marató de lectura de la tetralogia oficial, i pentalogia real si incloem "Sol de Medianoche.

Parlem doncs de la primera de la sèrie: Crepúsculo.

Més hereva d'Anne Rice, la d'"Entrevista amb el vampir" que del clàssic dels clàssics, "Dràcula" de Bram Stocker, i adreçada al públic adolescent, es tracta d'una història romàntica, on una pobra noia solitària que es veu a ella mateixa com un aneguet lleig, i que ha hagut de deixar el sol d'Arizona per anar a viure a un poblet de Washington fred, plujós i boirós, s'enamora d'un company d'institut que pertany a una família de "vampirs bons".

Malgrat les seves tres-centes pàgines, el llibre es llegeix d'una tirada, i hauré de fer menció d'un dels darrers capítols, on la fugida d'un vampir caçador, on és protegida per la família del seu estimat, adquireix un to una mica més elevat.

Lectura d'estiu, com suposava.

dimecres, 8 de juliol de 2009

Hem posat les mans a la crònica. Manuel de Pedrolo

L'altre dia, amb motiu de l'aniversari de la mort de Pedrolo, 25-06-90, vaig rescatar de la meua caòtica biblioteca una de les innumerables novel·les d'aquest prolífic escriptor: "Hem posat les mans a la Crònica"

Publicada, com de costum, anys després d'acabada, -eren temps de rígides censures- quan vaig tenir ocasió de llegir-la em va causar una forta impressió, tot i tractar-se d'un tema recurrent tant a les seues novel·les com als seus contes.

L'acció es desenvolupa en una societat poruga, anorreada sota una dictadura ferotge que ens recorda els excesos de la revolució cultural a Xina, més o menys de l'època en què està escrita aquesta novel·la (acabada el 68 encara que no publicada fins al 77) o d'un epígon que encara no havia succeït, la dominació de Cambotja pels khmers rojos.

És possible en aquests casos la rebel·lió, la revolta popular?

La novel·la, escrita com una crònica continuada per diferents persones (els narradors van morint successivament, en diferents redades policíaques) ens va mostrant com unes condicions progressivament insuportables poden acabar afavorint una revolució que començarà estant individual i acabarà sent popular.

Una acció que ens durà des de l'assassinat en defensa pròpia a la creació d'una guerrilla urbana i finalment a transformació d'aquesta en exèrcit.

Afortunadament, la novel·la finalitza abans de la victòria, abans que els revoltats passin a ser vencedors i comencin a protagonitzar els seus propis excesos.