dimecres, 8 de juliol de 2009

Hem posat les mans a la crònica. Manuel de Pedrolo

L'altre dia, amb motiu de l'aniversari de la mort de Pedrolo, 25-06-90, vaig rescatar de la meua caòtica biblioteca una de les innumerables novel·les d'aquest prolífic escriptor: "Hem posat les mans a la Crònica"

Publicada, com de costum, anys després d'acabada, -eren temps de rígides censures- quan vaig tenir ocasió de llegir-la em va causar una forta impressió, tot i tractar-se d'un tema recurrent tant a les seues novel·les com als seus contes.

L'acció es desenvolupa en una societat poruga, anorreada sota una dictadura ferotge que ens recorda els excesos de la revolució cultural a Xina, més o menys de l'època en què està escrita aquesta novel·la (acabada el 68 encara que no publicada fins al 77) o d'un epígon que encara no havia succeït, la dominació de Cambotja pels khmers rojos.

És possible en aquests casos la rebel·lió, la revolta popular?

La novel·la, escrita com una crònica continuada per diferents persones (els narradors van morint successivament, en diferents redades policíaques) ens va mostrant com unes condicions progressivament insuportables poden acabar afavorint una revolució que començarà estant individual i acabarà sent popular.

Una acció que ens durà des de l'assassinat en defensa pròpia a la creació d'una guerrilla urbana i finalment a transformació d'aquesta en exèrcit.

Afortunadament, la novel·la finalitza abans de la victòria, abans que els revoltats passin a ser vencedors i comencin a protagonitzar els seus propis excesos.