Revival. Stephen King

Novel·la que suposa un clar homenatge a les històries de H.P. Lovecraft i de E.A. Poe. Amb una trama potent com sol ser habitual en aquest novel·lista, també peca d'un excés de pàgines com, per desgràcia, també és habitual en ell.

De qualsevol forma, el llibre resulta interessant tot i que tòpic.

Per incondicionals.

Carrie. Stephen King

Coneguda novel·la del famós autor, la qual encara no havia llegit. Plantejada com un reportatge sobre uns fets ocorreguts no fa gaire temps conta la història d'un assetjament escolar i les seues catastròfiques conseqüències. Però també la ceguesa de les comissions d'investigació i la seua obsessió en intentar trobar un cap de turc per explicar l'inexplicable.

Correcta.

El misterio de Salem's Lot. Stephen King

Una correcta versió actualitzada del Comte Dràcula. Una mica llarga, potser, però correcta. Uns personatges una mica esquemàtics: el novel·lista, la seua núvia, el professor, el metge, el capellà catòlic, el xèrif... I els paisatges i l'atmosfera de Maine que tant li agraden a l'autor. Una de les novel·les més conegudes i emblemàtiques de Stephen King la qual, tanmateix, encara no havia llegit, però, sota el meu punt de vista, no precisament de les millors.

De qualsevol forma, una digna lectura d'estiu.

Mr. Mercedes. Stephen King

Stephen King, a poc a poc, va abandonant l'escriptura de terror i de misteri i establint unes narracions cada cop més completes literàriament parlant. En aquest cas King aborda una història d'investigació policíaca, molt deutora de la novel·la negra iniciada amb Hammet o Chandler.

Un atemptat no resolt contra una cua de gent a l'atur en cerca de treball serà el desencadenant de tota la història.

Un inspector de policia retirat amb tendències suïcides rep una carta de l'assassí. Una carta amb la intenció d'empentar-lo cap al suïcidi que, per contra, li donarà un objectiu vital: la captura de l'assassí. La història anirà accelerant-se fins un clímax marca de la casa, l'intent d'atemptat en un concert de rock, clímax en què finalment no podrà participar a causa d'un infart d'última hora, i que serà solucionat per uns curiosos ajudants, un jovenet veí, estudiant encara, i la neboda d'una amiga -enamorada més bé- morta dies abans pel mateix assassí, amb forts problemes psicològics.

Stephen King demostra una vegada més la seua habilitat i mestria en l'escriptura.

Els amants de la novel·la negra gaudiran amb la lectura.

Historias fantásticas. Stephen King.

Una col·lecció de relats i poemes (no ho sabia que S. King també n'escrivia) una mica poti-poti i amb menys qualitat de la que sol. Temes molt visitats i als que no aporta gran cosa, com a L'home que no volia encaixar mans (l'home subjecte a una maledicció) o La imatge de la mort (l'espill que anuncia la mort); i algun conte interessant com L'ordinador dels déus (un ordinador que interactua amb la realitat) o el Repartiment matutí (desconfia del camió que reparteix la llet fresca de matinada). Inclús un conte de ciència-ficció a l'estil de les Cròniques marcianes de R. Bradbury.

Decebedor.

Doctor Sueño. Stephen King.

Anys després que el petit Dan Torrance aconseguís sobreviure junt amb sa mare al desastre de l'hotel Overlock, el menut del "Resplendor" s'ha convertit en un alcohòlic que ha tocat fons.

Malgrat tot, com la major part dels personatges protagonistes de King, no deixa de ser un boy scout que, entre gatera i gatera, ajuda els moribunds a traspassar.

Però una xiqueta que, casualment, és una desconeguda i inesperada neboda per part de pare, és amenaçada per una colla (el Nus Veritable) d'ésser vampírics que s'alimenten del "resplendor" que alguns xiquets com ell mateix, o la neboda Abra, tenen.

I el que sempre havia intentat evitar, la tornada als llocs de la infància on va patir la tragèdia narrada a "El Resplendor", esdevindrà indispensable.

Una novel·la eficaç com acostumen a ser les de l'autor.

Dolores Clairbone. Stephen King

Llarg monòleg-confessió de Dolores, acusada de l'assassinat d'una vella i rica dona a qui ha servit durant molts anys. Terror i bogeria dosificats en un conte allargassat artificialment i innecessària.

Es deixa llegir, però es fa llarg.

Blockade Billy. Stephen King

Dos contes curts del prolífic Stephen King, i no dels millors, precisament. El primer, Blockade Billy, sobre un jugador de baseball que no és qui diu. Excessivament centrat en la descripció del joc, per al meu gust.

Quant al segon, Moralitat, amb bastant més ritme que l'anterior, un experiment, una proposició "indecent", d'un capellà moribund a la seua infermera. Pot un petit acte de violència comès sense cap més motivació que els diners, un munt indecent de diners, modificar tota la conducta posterior d'aquells que l'han exercida?

S'hi deixa llegir.

Los Lagolieros. Stephen King.

Una història, aquesta dels Langoliers (no sé per quins set sous l'han traduïda al castellà com a Los Lagolieros, així, sense "n"), que em recorda la famosa sèrie televisiva "The Twilight Zone", titulada ací sota el títol de "Dimensió Desconeguda".

Perquè d'això tracta exactament. Un viatge nocturn en avió desembocarà en una altre lloc, una altra dimensió, on els pocs supervivents d'una massiva desaparició de passatgers, aconseguiran aterrar en un món buit i a punt de l'extinció. Un món amenaçat per unes espaordidores criatures que tot ho devoren.

Aquest grup de persones, malgrat la por que inevitablement pateixen, malgrat les quasi insalvables dificultats, i sota el lideratge d'un agent secret i el mestratge d'un escriptor de ciència ficció, aconseguiran invertir el sentit del viatge i tornar al món abandonat, o un de molt similar (això no queda gaire clar a la novel·la) no sense algunes pèrdues en vides humanes.

Interessants les al·lusions a una altra famosa novel·la de SF: Flatland d'Edwin Abbot Abbot. Tot i que a mi m'ha recordat una petita novel·la de Jules Verne: Héctor Servadac.

Los misterios del gusano. Stephen King

Un altre conte curt (com el fa poc comentat en aquestes pàgines: "El gos de la polaroid") digne de formar part del corpus literari que coneixem com a mites de Cthulhu. Am la diferència que, a diferència del citat, aquest és prou més gòtic.

I és que, com la del xiprer, l'ombra de l'escriptor H.P. Lovecraft és allargada.

Ur. Stephen King

Les històries basades en móns paral·lels, abunden en la SF. Una bona mostra podria ser L'home en el castell, de Philip K. Dick. No ho són tant les històries basades en allò que els físics han popularitzat com el "multivers", aquest conjunt d'universos probabilísticament afins. Aquests universos que van obrint-se fractalment en successives bifurcacions fins a l'infinit.

Entre aquests destacaria El número de la bèstia, de Heinlein, Anatema, de Neal Stephenson, o 23/11/63 del mateix Stephen King.

Aquest conte curt, Ur, explota també aquest multivers. En aquest cas des d'un punt de vista literari. Què passaria si, gràcies a un cert lector, un kindle experimental, poguéssim accedir a les obres que els grans autors han pogut escriure en altres universos?

Però clar, Stephen King, és un escriptor de misteri, de terror. I, com és lògic, hi clava cullerada. Perquè una de les funcions d'aquest kindle, encara en construcció, li permet al nostre protagonista llegir les notícies de l'endemà, cosa que li farà caure en la temptació de modificar el futur, i això...

Agradable de llegir, com no podia ser menys.

Alumno aventajado. Stephen King

El sociòpata naix o es fa? Aquesta història, sense cap intervenció sobrenatural, del prolífic autor de terror, Stephen King, ens conta la relació entre un adolescent americà de bona família i un vellet de fosca història, antic nazi que havia estat comandant a un camp d'extermini.

La relació entre ambdós protagonistes anirà alternant la dominació de l'un sobre l'altre i els impulsarà tots dos a l'assassinat indiscriminat de captaires.

La pregunta que plana sobre tota aquesta narració és única i senzilla: Com han arribat a aquesta situació? Com, per quin motiu, un xicot que ho té aparentment tot acaba esdevenint un monstre sanguinari?

D'alguna forma m'ha recordat "Cal que parlem de Kevin" de Lionel Shriver, tot i que aquesta resulta molt més profunda i real i àdhuc terrorífica.

Almuerzo en el restaurante Gotham. Stephen King

Un conte curt del famós autor de terror, Stephen King. Típic del seu corpus literari: la persona que, desgraciadament, es troba on no li convé, en el moment menys esperat i la seua reacció davant l'inesperat.

A diferència d'allò que acostumen altres autors, la seua heroica reacció no li servirà de res. O potser sí. Qui sap.

Afortunadament no ha fet una novel·la llarga, d'aquesta historieta. Cosa que se li agraeix.

El perro de la polaroid. Stephen King.

Feia temps que no llegia una novel·la de terror, de les clàssiques de S. King. I me n'adone tot allò que el terror actual li deu a H. P. Lovecraft i els seus mites de Cthulhu.

El gos de la polaroid és la història d'una porta oberta al desconegut, una porta interdimensional que funciona només en una direcció. Una porta per on intentarà colar-se, foto a foto, una espantosa criatura, un horrible gos que tampoc no ho és exactament, un dhol com els que Lovecraft insinua, i que està intentant saltar sobre el protagonista.

A diferència, tanmateix de Lovecraft, King ens mostra la seua faceta optimista, on el protagonista no mor ni acaba boig, sinó que madura i aconsegueix guanyar la partida.

Clar que, no ens il·lusionem en excés. Tot és provisional i quan una porta es tanca, sempre se'n pot obrir una altra.

Joyland. Stephen King

Una altra novel·la, lleugerament gòtica, del mestre del terror.

Un estiu de treball a un parc d'atraccions portarà a un universitari amb pocs diners a madurar i a enfrontar-se amb el desconegut.

Fàcil de llegir, com sol passar amb les novel·les de l'autor.

Rita Hayworth y la redención de Shawshank. Stephen King

Moltes vegades he dit que sóc un lector empedreït i omnívor, així que no és res d'estrany que un dels autors que de quan en quan visite siga Stephen King, l'autor de tants i tants best-sellers de terror i misteri.

Però Stephen King té més d'un registre i aquesta novel·la n'és un bon exemple. Ens trobem davant d'un novel·la negra de tall clàssic, del subgènere carcerari. Un condemnat impassible, probablement innocent, prepara pacientment i en solitari una fuga que tothom considera més que impossible utòpica. Una preparació de fuga afavoria i possibilitada per la corrupció generalitzada del sistema penitenciari.

Narrada en primera persona la història per un company de presidi, l'única persona amb qui, a la seua manera, haurà intimat el protagonista, mostra una gran admiració pel tarannà del protagonista que ha estat capaç de seguir mantenint la seua llibertat en tot moment, sense defallir.

Per cert, conforme anava llegint-la, anava recordant una pel·lícula que havia vist no fa molt "The Shawshank redemption" que, gràcies als canvis de nom a què els exhibidors ens tenen acostumats, ací es titulà: "Cadena perpetua".

Después del anochecer. Stephen King

Un altre recull de contes més o menys curts -alguns dels quals amb suficient extensió com per ser qualificats de nouvelles- del conegut escriptor de fantasia i terror Stephen King.

Willa, La chica de pan de jengibre, El sueño de Harvey, Área de descanso, La bicicleta estática, Las cosas que dejaron atrás, Tarde de graduación, N., El gato del infierno, The New York Times a un precio de ganga, Mudo, Ayana y Un lugar muy estrecho son els tretze relats que conformen el llibre.

No tots, evidentment, de la mateixa qualitat -aquest és un dels desavantatges (defectes?) de tota recopilació, però amb alguns d'ells (Willa, La chica de pan de jengibre, N., El gato del infierno o Un lugar muy estrecho) el clímax atès és digne de les seves novel·les més famoses.

Per cert, N. m'ha recordat H.P. Lovecraft i els seus mites de Cthulhu. Malgrat que el propi autor fa referència a Arthur Machen i la seva novel·la "El gran déu Pan", la porta a una altra dimensió amb uns éssers indescriptibles que esperen l'ocasió per apoderar-se de la terra, i la seva referència a CTHUN em semblen pistes indiscutibles que entronquen aquest relat amb els mites lovecraftians.

Es pot llegir.

Un saco de huesos. Stephen King

Stephen King és un escriptor eficaç, possiblement no un magnífic escriptor, però sí eficaç. I prolífic. Tan prolífic que, de vegades, agafa una història que no donaria més que per a un conte o, com a molt, per a allò que els francesos anomenen nouvel·le, i l'allargassa fins a construir una novel·la voluminosa de les que tant li agraden.

La història, en aquest cas, la d'un escriptor vidu recent que pateix el bloqueig de l'escriptor. Així que decideix tornar a una casa que ell i la dona van comprar ja fa anys a un poblet idíl·lic de Maine. Allí s'hi trobarà involucrat en la lluita entre una jove mare vídua i el seu sogre per la custòdia de la néta d'aquest.

Però res no és el que sembla, i prompte descobrirà que aquesta lluita està immersa en una història fantasmal d'un crim ocorregut fa molts anys, i una maledicció. I que el poble no és tan idíl·lic com sembla, i que l'estany i el bosc amaguen més d'un secret.

Història de terror amb uns capítols finals trepidants que podia haver estat molt més curta sense perdre gens d'efectivitat. Però supose que cobra per nombre de paraules, i que els seus lectors també esperen aquest totxos.

22/11/63. Stephen King

Novel·la que m'ha recordat el que per al meu entendre és el millor que ha escrit Stephen King, aquest novel·lista que no pot ser encasellat de cap forma en els contes de terror; em refereixo a la monumental saga de La Torre Oscura.

Centrada teòricament en l'assassinat de JFK, es tracta, realment, d'una història d'amor per damunt del temps i l'espai.

L'existència d'una finestra al passat, porta a un professor de literatura a intentar evitar l'assassinat de Kennedy, cosa que aconseguirà finalment, tot i que al preu de la mort de la seva núvia.

En tornar a la seva època, la nostra, se n'adona que ha canviat el món per a molt pitjor, i que només hi ha una forma de solucionar-ho, però això farà que certes persones que ha anat salvant en la seva aventura, no només el president Kennedy, hauran de complir amb el seu destí.

Recomanable.

La expedición. Stephen King.

Acabo de llegir un altre llibre de Stephen King, La Expedición, amb quatre contes d'aquest escriptor de terror, tots quatre amb registres ben diferents.

Al primer, una història de ciència ficció que dóna títol a la recopilació, ens presenta un món futur que ha resolt els problemes d'energia i abastiment gràcìes als viatges instantanis (0,000000000067 segons) a qualsevol lloc de l'espai. Només una precaució, no hi pots viatjar despert.

Al segon, Superviviente, ens presenta un nàufrag decidit a tot per sobreviure.

El tercer, Abuela, ens recorda H. P. Lovecraft i els seus immortals mites de Cthulhu.

Quant al quart, La balada del projectil flexible, ens parla d'una de les seves dèries com a escriptor, el viatge al fons de la bogeria.

Un llibre que no defraudarà els seguidors de Stephen King entre els que em reconec.