dissabte, 10 de setembre del 2016

Señor del mundo. Robert Hugh Benson

Novel·la apocalíptica. Un món dividit en tres bàndols enfrontats, curiosament coincidents amb els de 1984, on, de sobte, apareix un líder unificador.

Però aquest líder acabarà sent identificat pels catòlics, cada cop més arraconats, com l'Anti-Crist

Això li permetrà substituir els enemics exteriors, ara inexistents, per un enemic interior, la religió catòlica i el seu representant, l'últim papa que ha acabat traslladant-se a Betlem, on no podrà impedir l'Harmagedon, en forma d'atac amb armament nuclear contra la casa on viu.

Molt interessant la creació de tota una litúrgia laica, basada en la litúrgia catòlica.

Inquietant.

Quan érem feliços. Rafel Nadal

Autobiografia d'un dels molts fills de la família gironina Nadal. Un llibre que sembla homenatge a la Girona de la seua infància. Un llibre on hi aleteja la fosca postguerra.

Recomanable pels que estiguen interessats en la història recent.

Guardianes del crepúsculo. Sergei Lukianenko

Tercera i última entrega d'aquesta trilogia, Gorodetski acabarà triomfant i passant a un grau superior.

Llegir-les les tres seguides, puc assegurar que cansa.

Guardianes del dia. Sergei Lukianenko

Més aventures en aquest món d'àngels i dimonis. Gorodetski, el policia de la guàrdia nocturna protagonista de la trilogia, continua anant de bòlit, titella en mans del seu cap, capficat en mig d'una guerra que el desborda, però de la que el seu sentit comú sempre acaba rescatant-lo.

Com sempre, la llum, acaba guanyant mal que, de vegades semble tot perdut.

Entretinguda.

Guardianes de la noche. Sergei Lukianenko

Un món on els hòmens conviuen, sense saber-ho, no només amb vampirs, licantrops i bruixes, sinó també amb ésser lluminosos i éssers de la foscor.

Un món on l'inestable i difícil equilibri de forces entre aquests dos últims obliga a patrulles nocturnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la llum, i a patrulles diürnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la foscor.

Unes patrulles que s'odien a mort, però els caps de les quals mantenen unes relacions aparentment magnífiques.

I un dels policies capaç de nadar entre dues aigües que acaba carregant sempre o quasi sempre amb els neulers de les coses que ixen malament.

Entretinguda.

Estambul, ciudad y recuerdos. Orhan Pamuk

Llibre de records, autobiogràfic, ple d'enyorança sobre Estambul, la ciutat on va nàixer. Pamuk, a través de successives fotografies, ens va guiant per un Estambul ja desaparegut, mentre ens informa sobre d'altres escriptors anteriors que han intentat la mateixa tasca.

Un llibre per llegir amb tota la calma possible.

Alicia a través del espejo. Lewis Carroll

Segona incursió de Carroll en el món d'Alícia, aquesta vegada, pel que sembla, reproduint una partida d'escacs molt sui gèneris, on l'única cosa important és fer arribar, com siga, un peó (la pròpia Alícia) fins a la casella final a fi de convertir-la en reina.

Més surrealista si cap que el primer conte, ha perdut, o al menys així ho veig jo, la frescor que aquell tenia.

Alicia anotada. Lewis Carroll & Martin Gardner

Martin Gardner ha estat sempre un dels meus matemàtics preferits. Els seus innumerables llibres sobre jocs matemàtics publicats a AE, m'acompanyaren els meus temps a la Universitat.

Encete aquest llibre, comentari sobre els dos contes de Carroll: Alícia al País de les Meravelles i Alícia a través de l'espill, amb unes expectatives que no acaben d'acomplir-se. Malgrat alguna esporàdica incursió seu fons de ciència i humor barrejats, el llibre intenta situar-nos a l'època de l'escriptor i desvetlar-nos el sentit històric de certes frases, paraules o poemes.

Entretingut per aquells que vulguen saber una mica més sobre l'autor i la gestació dels seus famosos i desvirtuats (per la piconadora Disney) contes.

El fracàs. Stanislaw Lem

Una història de ciència ficció realment inquietant. Una expedició intenta contactar amb una civilització extraterrestre. Fracasa. Fi.

Perquè, en aquest relat, allò que menys importa és el que passa -i passen moltes coses, ben documentades- sinó per què passen, per què -i aquest és el missatge pessimista de l'autor- és inevitable el fracàs. Amb tota la bona voluntat del món. Amb totes les passes considerades necessàries per a evitar malentesos.

No importa. Ja podem anar amb peus de plom, ja podem anar com qui xafa ous. El malentès, i amb ell el fracàs, és inevitable.

Stanislaw Lem, com sempre, inclassificable.


Los últimos días de nuestros padres. Joël Dicker

Després d'haver devorat La verdad sobre el caso Harry Quebert, em venia molt de gust saber si havia estat una obra única, una flamerada d'inspiració, o si l'autor era fiable.

Ho és. Aquesta novel·la dos anys anterior, tot i que publicada el mateix any per circumstàncies diverses, ho demostra.

La història d'un grup de la resistència francesa, format i ensinistrat pels anglesos, ens transporta a viure unes relacions complicades entre els components del comando, d'amor, de covardies, d'odis inclús, però sempre d'amistat.

Apasionant

Mercy. George R.R. Martin

Un petit avanç de l'esperada continuació de la saga "Cançó de foc i de gel". La petita Stark sobreviu, amb nom canviat, disfressada, als regnes de l'est.

Sobreviu. Viu per a la venjança.

Et renova les ganes que l'autor publique d'una vegada, el següent llibre de la saga.

Muerte de una heroína roja. Qiu Xialong

Una dona apareix ofegada a un canal als afores de Shangai. El procés d'investigació durà l'inspector encarregat del cas a enfrontar-se a les grans patums del Partit Comunista Xinès. Un inspector no excessivament ben vist ni pels seus superiors, ni pels seus subordinats, al qual, realment, allò que li agrada és la poesia clàssica.

Interessant novel·la negra que recorda l'estil de Hammet, tot i que amb una violència no explícita sinó soterrada.

Los dominios del lobo. Javier Marias.

Novel·la de joventut, ópera prima, d'un dels meus novel·listes preferits en espanyol.

Res a veure amb la seua producció posterior, tan característicament introspectiva. Sembla més bé un collage cinematogràfic amb múltiples històries descabdellades a partir de diversos personatges inter-relacionats entre ells com, a poc a poc, anirem descobrint.

El final, un The End amb posta de sol inclosa, rebla aquesta impressió de guió de pel·lícula dels anys vint.

El jilguero. Donna Tartt

Reprenc aquestes anotacions que he tingut oblidades uns mesos amb una novel·la llegida ja fa uns mesos, la qual comença, i això m'ha impulsat a fer-ho, amb un atemptat a Nova York.

Apassionant autobiografia d'un orfe a causa d'un atemptat al MOMA el qual, d'una forma totalment accidental, s'hi queda amb una petita obra mestra de la pintura holandesa: La cadernera.

Un thriller apassionant, una història d'amor i d'amistat i un capbussó en el món dels antiquaris, de les drogues i de les màfies.

Molt aconsellable.