Una història de ciència ficció realment inquietant. Una expedició intenta contactar amb una civilització extraterrestre. Fracasa. Fi.
Perquè, en aquest relat, allò que menys importa és el que passa -i passen moltes coses, ben documentades- sinó per què passen, per què -i aquest és el missatge pessimista de l'autor- és inevitable el fracàs. Amb tota la bona voluntat del món. Amb totes les passes considerades necessàries per a evitar malentesos.
No importa. Ja podem anar amb peus de plom, ja podem anar com qui xafa ous. El malentès, i amb ell el fracàs, és inevitable.
Stanislaw Lem, com sempre, inclassificable.
M'ACOMIADE
Fa 3 setmanes
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada