diumenge, 22 de febrer de 2015

El huérfano. Adam Johnson.

La necessitat aguditza l'ingeni. Bé que ho sabien els nostres cantautors en temps, encara propers, de la dictadura. Aquesta història, aquesta distopia que transcorre a la Corea del Nord actual n'és una bona mostra.

Un orfe, expert en Taekwondo, que ha treballat als túnels que travessen la frontera amb Corea del Sud, és enrolat a una barca de pesca amb la missió de efectuar tasques de segrest al Japó. La trobada amb una vaixell de la flota nord-americana ja els hi farà inventar una història inversemblant per salvar la pell. Novament enrolat a la mateixa barca, aquest cop com a ràdio-escolta, la fuga del segon oficial, els hi durà a inventar una altra història encara més extravagant, si cap. Més tard, una visita a Texas, com a intèrpret, i el fracàs de la missió, acabarà duent-lo a la presó.

A partir d'aquí, la història comença a transcórrer a dos nivells: la seua fuga de la presó i substitució d'un comandant d'elit, acceptada por tots, àdhuc per l'Estimat Líder, King Jong-Il, i l'interrogatori posterior, de nou engarjolat a ran de la desaparició de la dona i els fills del comandant Ga a qui havia substituït.

Una història d'amor? També. Però sobretot una història de la realitat canviant de la història al ritme dels desitjos i les instruccions del líder suprem.

He parlat de distopia i afegiré que la veig paral·lela a 1984 de Georges Orwell, o a Spiritus, novel·la, revelació, vestigis d'Ismaïl Kadaré.

Una gran novel·la com les dues citades.

Para leer al anochecer. Charles Dickens

Sempre havia considerat Charles Dickens un autor especialitzat en el melodrama, un narrador de desventures i aventures infantils i/o judicials. I si bé, sempre aflorava un sentit exquisit de l'humor que et feia suportar millor l'acumulació de desgràcies sobre el protagonista, no l'hagués considerat mai un humorista.

Fins avui. Aquesta sèrie de contes sobre fantasmes em semblen d'una ironia modèlica. En cap cas intenta fer-nos por, ni tan sols intenta donar-li versemblança als relats que componen aquesta col·lecció. Tampoc no en nega la possibilitat; com fer-ho en un ambient on l'espiritisme havia arribat a tenir tan immerescut com absurd prestigi?

Contes com "El fantasma en l'habitació de la desposada" on el fantasma que només podrà deslliurar-se de la condemna narrant la seua història a dos persones alhora, fracassa un cop més, o La visita del senyor Testador, on aquest aconsegueix desfer-se'n d'un fantasma, o potser d'un borratxo, o potser d'ambdues coses alhora, sense haver de tornar els mobles aliens que, a poc a poc, ha anat traslladant al seu pis, ens mostren el fi sentit de l'humor d'aquest enorme escriptor.

Per passar una bona estona.

diumenge, 8 de febrer de 2015

Mr. Mercedes. Stephen King

Stephen King, a poc a poc, va abandonant l'escriptura de terror i de misteri i establint unes narracions cada cop més completes literàriament parlant. En aquest cas King aborda una història d'investigació policíaca, molt deutora de la novel·la negra iniciada amb Hammet o Chandler.

Un atemptat no resolt contra una cua de gent a l'atur en cerca de treball serà el desencadenant de tota la història.

Un inspector de policia retirat amb tendències suïcides rep una carta de l'assassí. Una carta amb la intenció d'empentar-lo cap al suïcidi que, per contra, li donarà un objectiu vital: la captura de l'assassí. La història anirà accelerant-se fins un clímax marca de la casa, l'intent d'atemptat en un concert de rock, clímax en què finalment no podrà participar a causa d'un infart d'última hora, i que serà solucionat per uns curiosos ajudants, un jovenet veí, estudiant encara, i la neboda d'una amiga -enamorada més bé- morta dies abans pel mateix assassí, amb forts problemes psicològics.

Stephen King demostra una vegada més la seua habilitat i mestria en l'escriptura.

Els amants de la novel·la negra gaudiran amb la lectura.