diumenge, 22 de febrer del 2015

Para leer al anochecer. Charles Dickens

Sempre havia considerat Charles Dickens un autor especialitzat en el melodrama, un narrador de desventures i aventures infantils i/o judicials. I si bé, sempre aflorava un sentit exquisit de l'humor que et feia suportar millor l'acumulació de desgràcies sobre el protagonista, no l'hagués considerat mai un humorista.

Fins avui. Aquesta sèrie de contes sobre fantasmes em semblen d'una ironia modèlica. En cap cas intenta fer-nos por, ni tan sols intenta donar-li versemblança als relats que componen aquesta col·lecció. Tampoc no en nega la possibilitat; com fer-ho en un ambient on l'espiritisme havia arribat a tenir tan immerescut com absurd prestigi?

Contes com "El fantasma en l'habitació de la desposada" on el fantasma que només podrà deslliurar-se de la condemna narrant la seua història a dos persones alhora, fracassa un cop més, o La visita del senyor Testador, on aquest aconsegueix desfer-se'n d'un fantasma, o potser d'un borratxo, o potser d'ambdues coses alhora, sense haver de tornar els mobles aliens que, a poc a poc, ha anat traslladant al seu pis, ens mostren el fi sentit de l'humor d'aquest enorme escriptor.

Per passar una bona estona.