divendres, 23 d’octubre de 2015

Me refiero a los Játac. Carlos Peramo.

Una colla de menuts, companys de col·legi, acaben enfrontats a una altra colla, del mateix col·legi, de matons practicants de bullying. Un d'ells acaba morint d'una pallissa. Els matons desapareixen. Anys després, a través d'un d'ells, el qual actua com a narrador de la història, assistim a les conseqüències del trauma sofert pels supervivents, així com al desconegut desenllaç dels desapareguts homicides.

Interessant novel·la entre psicològica i negra. Història d'un fracàs existencial i d'una venjança reeixida que, malgrat to, no pot ni satisfer ni redimir el passat.

Aconsellable.

diumenge, 11 d’octubre de 2015

El asesino de la Pedrera. Aro Sainz de la Maza

Un inspector de policia esquizofrènic, una subinspectora aficionada a samarretes amb eslògans, un bibliotecari francmaçó, un assassí en sèrie -que acabarà sent-ne dos- particularment sàdic i sanguinari i una relació, només evident per l'inspector, dels assassinats amb la ciutat de Barcelona i amb Gaudí.

La novel·la relata una investigació tenyida de bogeria i obstaculitzada pels companys de l'inspector, així com la cursa desenfrenada per salvar la vida d'una jutjessa, tercera víctima del botxí de la Pedrera, tal com han començat a anomenar-lo els média.

Recomanable pels amants d'aquest gènere de novel·la negra.

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Lo que no te mata te hace más fuerte. David Lagercrantz

Una continuació bastant digna de la trilogia Millennium de Stieg Larsson. Possiblement li falte la càrrega ètica i política de les tres primeres, i siga més una novel·la d'aventures (no patiu ni us confongueu, no he dit una novel·la d'aventures més).

Un thriller ben construït, amb el protagonisme d'una Lisbeth Salander no tan neuròtica com Larsson ens la presentava i, per tant, més implacablement venjativa.

I l'aparició de Camilla Salander, la germana bessona de Lisbeth (no recorde res d'ella a la trilogia, però ja fa alguns anys que la vaig llegir, i tinc tendència a oblidar els personatges secundaris llevat que per algun motiu em resulten molt interessants. Una Camilla, absolutament sociòpata, el màxim afany de la qual és matar Lisbeth, cosa que la banalitza i la converteix en un personatge de còmic de Marvel.

Per cert, que Camilla haja escapat indemne de tota l'operació, potser ens estiga indicant la intenció d'una continuïtat de la sèrie. Cosa de la qual no sé si alegrar-me'n o témer-ho.