dissabte, 10 de setembre de 2016

Señor del mundo. Robert Hugh Benson

Novel·la apocalíptica. Un món dividit en tres bàndols enfrontats, curiosament coincidents amb els de 1984, on, de sobte, apareix un líder unificador.

Però aquest líder acabarà sent identificat pels catòlics, cada cop més arraconats, com l'Anti-Crist

Això li permetrà substituir els enemics exteriors, ara inexistents, per un enemic interior, la religió catòlica i el seu representant, l'últim papa que ha acabat traslladant-se a Betlem, on no podrà impedir l'Harmagedon, en forma d'atac amb armament nuclear contra la casa on viu.

Molt interessant la creació de tota una litúrgia laica, basada en la litúrgia catòlica.

Inquietant.

Quan érem feliços. Rafel Nadal

Autobiografia d'un dels molts fills de la família gironina Nadal. Un llibre que sembla homenatge a la Girona de la seua infància. Un llibre on hi aleteja la fosca postguerra.

Recomanable pels que estiguen interessats en la història recent.

Guardianes del crepúsculo. Sergei Lukianenko

Tercera i última entrega d'aquesta trilogia, Gorodetski acabarà triomfant i passant a un grau superior.

Llegir-les les tres seguides, puc assegurar que cansa.

Guardianes del dia. Sergei Lukianenko

Més aventures en aquest món d'àngels i dimonis. Gorodetski, el policia de la guàrdia nocturna protagonista de la trilogia, continua anant de bòlit, titella en mans del seu cap, capficat en mig d'una guerra que el desborda, però de la que el seu sentit comú sempre acaba rescatant-lo.

Com sempre, la llum, acaba guanyant mal que, de vegades semble tot perdut.

Entretinguda.

Guardianes de la noche. Sergei Lukianenko

Un món on els hòmens conviuen, sense saber-ho, no només amb vampirs, licantrops i bruixes, sinó també amb ésser lluminosos i éssers de la foscor.

Un món on l'inestable i difícil equilibri de forces entre aquests dos últims obliga a patrulles nocturnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la llum, i a patrulles diürnes a càrrec d'una policia formada per éssers de la foscor.

Unes patrulles que s'odien a mort, però els caps de les quals mantenen unes relacions aparentment magnífiques.

I un dels policies capaç de nadar entre dues aigües que acaba carregant sempre o quasi sempre amb els neulers de les coses que ixen malament.

Entretinguda.

Estambul, ciudad y recuerdos. Orhan Pamuk

Llibre de records, autobiogràfic, ple d'enyorança sobre Estambul, la ciutat on va nàixer. Pamuk, a través de successives fotografies, ens va guiant per un Estambul ja desaparegut, mentre ens informa sobre d'altres escriptors anteriors que han intentat la mateixa tasca.

Un llibre per llegir amb tota la calma possible.

Alicia a través del espejo. Lewis Carroll

Segona incursió de Carroll en el món d'Alícia, aquesta vegada, pel que sembla, reproduint una partida d'escacs molt sui gèneris, on l'única cosa important és fer arribar, com siga, un peó (la pròpia Alícia) fins a la casella final a fi de convertir-la en reina.

Més surrealista si cap que el primer conte, ha perdut, o al menys així ho veig jo, la frescor que aquell tenia.