Segona novel·la que abordo de Natsume Söseki (la primera fou "Soy un gato") em torna a recordar els grans costumistes peninsulars: Mesonero Romanos o, per què no? Santiago Russinyol.
Botchan, un irreflexiu jovencell de Tòquio acabat de graduar, accepta un treball com a mestre a un institut en un poble llunyà (per ell, que mai no ha eixit de la capital, un poblet misèrrim)
Un cop allí xocarà tant amb els seus alumnes com amb els seus companys professors i es trobarà involucrat en les conxorxes i enveges d'uns professors contra els altres.
Resultat de tot açò serà la seva dimissió al mes d'haver començat el treball i el retorn a Tòquio on trobarà una feina menys arriscada.
D'alguna forma, l'estolidesa, ingenuitat, infantilisme i arrauxament del protagonista m'ha acabat recordant algunes interpretacions de Buster Keaton (El colegial, El cameraman) o de Bill Murray (Lost i translation)
Botchan, un irreflexiu jovencell de Tòquio acabat de graduar, accepta un treball com a mestre a un institut en un poble llunyà (per ell, que mai no ha eixit de la capital, un poblet misèrrim)
Un cop allí xocarà tant amb els seus alumnes com amb els seus companys professors i es trobarà involucrat en les conxorxes i enveges d'uns professors contra els altres.
Resultat de tot açò serà la seva dimissió al mes d'haver començat el treball i el retorn a Tòquio on trobarà una feina menys arriscada.
D'alguna forma, l'estolidesa, ingenuitat, infantilisme i arrauxament del protagonista m'ha acabat recordant algunes interpretacions de Buster Keaton (El colegial, El cameraman) o de Bill Murray (Lost i translation)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada