dijous, 11 d’abril de 2013

Los enamoramientos. Javier Marías

Javier Marias, per mi, és un dels grans novel·listes actuals en espanyol. Tant pel seu estil amb un domini del llenguatge i del ritme sintàctic magistral com per, i això és la cosa realment important, per la descripció, diria que cinematogràfica si no fos un contrasentit, de l'acció interior dels seus personatges.

Un absurd homicidi durà a la protagonista d'aquesta història a posar-se en contacte, per donar-li el condol, amb la dona de l'assassinat amb qui, diàriament, havia vingut coincidint sense haver mai parlat amb ells, al bar a l'hora del desdejuni.

Una conversació d'una tarda amb la viuda, una coincidència amb el millor amic del difunt, un enamorament sense gaire esperances d'aquest amic donaran lloc a successives històries -imaginades? reals?- d'un assassinat i els seus possibles motius -gelosia? enveja? amistat?-

I un dubte final que compartim amb la protagonista i que deixa oberta la història a voluntat del lector.

Magnífica com totes les que li he llegit abans.