dimecres, 24 d’abril de 2013

Los desorientados. Amin Maalouf

Animal de records, lent i trist animal. V.A.Estellés

Feia temps que no llegia una història tan melancòlica com aquesta "Los desorientados" d'un dels meus escriptors preferits: el libanès resident a França Amin Maalouf.

Història d'un grup d'amics d'universitat desperdigolats pel món (França Adam el protagonista, Estats Units Albert, Brasil Naïm, Jordània Ramez) morts (Bilal) o exiliats interiors d'alguna forma (a un monasteri Ramzi, a la direcció d'un hotel Semiramis) vista a través dels ulls d'Adam que torna, després de molts anys, al Líban degut a la mort d'un dels amics, Faroud, reclamat per la viuda d'aquest, Tania.

Aquest viatge es convertirà en un viatge iniciàtic de retorn al paradís perdut de la infància, i ja Eric Fromm ens havia explicat que aquest és un paradís prohibit al que no ens és permès tornar.

La proposta de reunió dels antics amics feta per Tania es durà a terme en pocs dies malgrat totes les aparents dificultats, tot i que amb un final inesperadament dramàtic.

La història dels setze dies que dura la narració està contada succintament per un narrador extern però el gruix de la novel·la està conformat pel diari que Adam anirà escrivint en una sèrie de quaderns, amb els seus records, les seues reflexions, les seues pors i les seues il·lusions.

Malgrat la tristor que acaba encomanant-te, una gran novel·la que no dubte en recomanar.