La guerra carlina, la primera perquè n'hi hagué més, està aparentment enquistada. Però la realitat és que les dissensions en el camp carlí estant minant la força del dubitatiu general Maroto, cosa que és aprofitada pel general Espartero, el qual enviarà al nostre heroi don Fernando Calpena a negociar una pau que no deixi en molt mal lloc al seu contrincant.
Pau que acaba escenificada amb la famosa abraçada de Bergara.
Ens trobem per tant en un terreny la temàtica del qual ha estat ja explorat i explotat per l'autor amb èxit en anteriors novel·les.
Si a això li afegim la història paral·lela de la trobada amb Zoilo Arratia, el marit d'Aura i rival en l'amor d'Aura, amb qui acabarà travant una amistat que el durà a la recerca de la seva antiga enamorada, ens tornem a trobar amb una novel·la clàssica galdosiana d'aquelles que no poden més que enganxar-te a la seva lectura.
Possiblement el tractament de Maroto com un personatge gairebé bipolar no sigui totalment justa, però la ideologia lliberal del novel·lista és transparent a tota aquesta saga. Almenys a totes les novel·les que porto llegides.
Pau que acaba escenificada amb la famosa abraçada de Bergara.
Ens trobem per tant en un terreny la temàtica del qual ha estat ja explorat i explotat per l'autor amb èxit en anteriors novel·les.
Si a això li afegim la història paral·lela de la trobada amb Zoilo Arratia, el marit d'Aura i rival en l'amor d'Aura, amb qui acabarà travant una amistat que el durà a la recerca de la seva antiga enamorada, ens tornem a trobar amb una novel·la clàssica galdosiana d'aquelles que no poden més que enganxar-te a la seva lectura.
Possiblement el tractament de Maroto com un personatge gairebé bipolar no sigui totalment justa, però la ideologia lliberal del novel·lista és transparent a tota aquesta saga. Almenys a totes les novel·les que porto llegides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada