dimecres, 15 de juliol del 2015

Sueño en el pabellón rojo. Cao Xueqin

Llarga, quasi interminable història, ambientada en la Xina aristocràtica del segle XVIII. I vull insistir en aquest concepte: "aristocràtic" perquè l'exhaustiva descripció, quasi quasi d'espill, de les activitats del grup de joves que configura la narració, ens resulta tan llunyana com el món de les novel·les de cavalleria.

Però, malgrat tot, a pesar d'aquesta llunyania existencial, tot i la proliferació de persones, de generacions, d'actituds malaltisses davant la vida, l'autor ens mostra amb habilitat les esquerdes que estan apareixent en un món condemnat a l'extinció.

Un clàssic de la literatura xinesa ple de referències literàries, mitològiques i històriques, però també d'un feminisme avant-la-lettre, de rebel·lia contra les severes reglamentacions del confucianisme.

Després d'aquest tour de force de més d'un mes de lectura en ple estiu, m'han vingut ganes de tornar a llegir un altre clàssic tan o més gran que aquest, el Viatge a l'oest: Les aventures del rei mico.

Però amb aquesta calor en llegiré algunes de més lleugeres que he anat acumulant aquests darrers mesos.