Aquest "Yo mí me... conmigo"és el tercer llibre que llegeixo de David Safier, els altres dos, "Maldito Karma" i "Jesús me quiere".
La primera constatació és que cap dels tres no és realment una novel·la, ni tan sols allò que els francesos solen denominar nouvelle. Ben mirat no són més que tres contes llargs, tres guions de mini-sèrie amb un humor una mica extravagant però efectiu.
La segona constatació és que, d'alguna forma, l'autor s'ha dedicat a contar-nos sempre la mateixa història, la d'una dona grassoneta i acomplexada que s'enfrontarà a una situació inesperada (reencarnació en una formiga el primer llibre, la trobada amb un Jesús que ha tornat al món per a preparar l'apocalipsi al segon llibre, o el retorn a una vida anterior en aquest tercer llibre) la qual la durà a madurar i a acabar acceptant-se tal com és.
Per passar una estoneta agradable sense més històries.
La primera constatació és que cap dels tres no és realment una novel·la, ni tan sols allò que els francesos solen denominar nouvelle. Ben mirat no són més que tres contes llargs, tres guions de mini-sèrie amb un humor una mica extravagant però efectiu.
La segona constatació és que, d'alguna forma, l'autor s'ha dedicat a contar-nos sempre la mateixa història, la d'una dona grassoneta i acomplexada que s'enfrontarà a una situació inesperada (reencarnació en una formiga el primer llibre, la trobada amb un Jesús que ha tornat al món per a preparar l'apocalipsi al segon llibre, o el retorn a una vida anterior en aquest tercer llibre) la qual la durà a madurar i a acabar acceptant-se tal com és.
Per passar una estoneta agradable sense més històries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada