dissabte, 14 d’abril de 2012

Eterna. Guillermo del Toro

Tercer llibre de la trilogia, aquest Eterna com els anteriors Nocturna i Oscura ens presenta un món esclavitzat pels vampirs, on un petit grup d'humans s'entesten en una resistència suïcida.

Els vampirs, strigoi segons la terminologia de la saga, resulten molt més hereus de la pel·lícula "Abierto hasta el amanecer" que no de la tradició literària original iniciada amb Dràcula. Vull dir que són una barreja de vampirs i zombies, sense l'embafós romanticisme a que ens han vingut acostumant els llibres d'Anne Rice o els de Stephenie Meyer. Uns éssers insaciables, infectats per una mena de paràsit transmès a través de la sang, i als quals els afecta l'ultra-violeta de la llum del sol, i la plata. Molt curiosa per cert la teoria de la seua gènesi: un arcàngel corromput de quan la història bíblica de Sodoma i Gomorra.

Narrada amb tècnica cinematogràfica, em recorda els tebeos d'"hazañas bélicas", o aquelles pel·lícules de la segona guerra mundial on un grupet de resistents, per suposat americans, s'enfronten i vencen un poder aparentment invencible.

Segur que, algun dia, veurem la pel·lícula.