Aquest tercer llibre de la sèrie que Levante publica avui és, de tota passada, el millor amb diferència. L'autor, Francesc Gisbert, d'aquest "El secret de la terra més dolça del món" ha creat un conte clàssic, amb tots els ingredients típics i tòpics dels contes de la terra:
Xiquet (en aquest cas xiqueta) més que entremaliada, de la pell del dimoni;
Pobresa dels pares que obligarà a posar-la en amo amb una vella bruixa;
Tres proves impossibles superades, la darrera de les quals davant d'un rei molt dolentot ell
I, per últim, retorn triomfal al poble on les coses ja no seran iguals ni per ella, ni per la seua família, ni pel seu poble.
Per cert, tota la narració va plena de refranys i dites populars admirablement trobades i travades al text.
I la recepta d'avui, els torrons blanets, o de Xixona, poble on transcorre l'acció.
Ingredients (per a quatre persones)
-Un quilo d'ametles crues
-800 grams de sucre
-Sis rovells d'ou
-Tres cullerades soperes de mel
-Un got d'aigua
-Una culleradeta de canyella mòlta
-Una ratlladura de llima
Preparació
En primer lloc, cal pelar les ametles i pica-les ben fines fins que es convertisquen en pols. En acabant, les posem en el morter amb una miqueta d'aigua i les matxuquem fins fer-ne una pasta homogènia. En eixe moment afegim els rovells d'ou i ho menegem tot a pressa perquè no es talle. Finalment ho deixem reposar.
A continuació, amb l'aigua que ens ha quedat al got i el sucre, preparem un xarop en un casso, que escalfem a foc lent. Quan comence a daurar-se, li afegim la pasta d'ametles, les tres cullerades de mel i la ratlladura de llima. Pugem un poquet el foc sense deixar de remenar-ho tot fins que adquirisca una certa consistència. En això, traiem la pasta del foc i la deixem reposar, per exemple, damunt d'una peça de marbre.
Al cap d'unes huit hores ho piquem al morter i, si ho volem encara més suau, ho passem per una màquina de moldre. Finalment, aboquem la pasta en una llanda allargada i plana, recoberta per dins amb un paper fi, on li donem la forma definitiva. Després d'assaonar-ho amb la canyella, tapem la llanda amb una fusta, li posem un pes damunt, i esperem uns quants dies per a consumir-ho.
Xiquet (en aquest cas xiqueta) més que entremaliada, de la pell del dimoni;
Pobresa dels pares que obligarà a posar-la en amo amb una vella bruixa;
Tres proves impossibles superades, la darrera de les quals davant d'un rei molt dolentot ell
I, per últim, retorn triomfal al poble on les coses ja no seran iguals ni per ella, ni per la seua família, ni pel seu poble.
Per cert, tota la narració va plena de refranys i dites populars admirablement trobades i travades al text.
I la recepta d'avui, els torrons blanets, o de Xixona, poble on transcorre l'acció.
Ingredients (per a quatre persones)
-Un quilo d'ametles crues
-800 grams de sucre
-Sis rovells d'ou
-Tres cullerades soperes de mel
-Un got d'aigua
-Una culleradeta de canyella mòlta
-Una ratlladura de llima
Preparació
En primer lloc, cal pelar les ametles i pica-les ben fines fins que es convertisquen en pols. En acabant, les posem en el morter amb una miqueta d'aigua i les matxuquem fins fer-ne una pasta homogènia. En eixe moment afegim els rovells d'ou i ho menegem tot a pressa perquè no es talle. Finalment ho deixem reposar.
A continuació, amb l'aigua que ens ha quedat al got i el sucre, preparem un xarop en un casso, que escalfem a foc lent. Quan comence a daurar-se, li afegim la pasta d'ametles, les tres cullerades de mel i la ratlladura de llima. Pugem un poquet el foc sense deixar de remenar-ho tot fins que adquirisca una certa consistència. En això, traiem la pasta del foc i la deixem reposar, per exemple, damunt d'una peça de marbre.
Al cap d'unes huit hores ho piquem al morter i, si ho volem encara més suau, ho passem per una màquina de moldre. Finalment, aboquem la pasta en una llanda allargada i plana, recoberta per dins amb un paper fi, on li donem la forma definitiva. Després d'assaonar-ho amb la canyella, tapem la llanda amb una fusta, li posem un pes damunt, i esperem uns quants dies per a consumir-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada