divendres, 22 de juny del 2012

Cántico a san Leibowitz. Walter M. Miller Jr.

He tornat a llegir aquesta novel·la de ciència-ficció -un veritable clàssic- publicada l'any 60 en plena guerra freda.

Magnífic exponent de la novel·la apocalíptica, aquesta història no exactament circular, sinó més bé formant una línia espiral, ens relata en tres temps el re-naixement, auge i nou final apocalíptic de la civilització després d'un holocaust nuclear.

La narració comença 600 anys després d'una guerra nuclear que no només ha assolat i despoblat el planeta sinó que, a més a més, ha instaurat l'odi contra la ciència i la cultura com a responsables de la massacre. Només l'església i una ordre monàstica fundada pel físic Leibowitz (contrabandistes i memoritzadors de llibres) es dedica, en ple desert, a reunir, copiar i restaurar llibres i documents (la memorabília), tot i no comprendre'n ni un borrall.

I passen altres sis-cents anys. L'edat mitjana toca a la seva fi i comença a despuntar la ciència, una ciència laica que, tanmateix, descobreix la importància dels documents preservats. Documents que ajudaran a un ràpid avanç de la ciència.

Últim acte. Han passat sis-cents anys més. El món disposa inclús de viatges espacials. Però, novament, s'hi troba sota el risc d'una nova guerra nuclear. Guerra que aquesta vegada pot ser total. Guerra que, finalment, esclatarà.

Com abans he dit, un clàssic, molt recomanable.