Tornen els diaris del nostre heroi en aquesta sèrie, l'actual marquès de Beramendi, José García Fajardo. I torna a presentar-nos l'autor un nou cas de dona forta, de dona que se'n salta totes les normes i convencions socials, matrimoni inclòs, per anar-se'n a viure amb el seu enamorat.
El nostre protagonista que sembla patir forts atacs de melancolia i avorriment que avui qualificaríem segurament de depressió ha madurat i s'ha fet més escèptic i lliberal, possiblement com a contrapés de la conservadora família a la que s'ha integrat amb el seu matrimoni feliç malgrat haver estat de conveniència. Sort de la dona que li ha tocat que s'ha convertit en una veritable companya i cómplice.
La recerca d'una antiga amiga amb qui, de jove, havia flirtejat, això sí, innocentment, el portarà a ser, involuntàriament, testimoni directe d'una insurrecció popular que inclinarà la balança a favor d'O'Donell en una sublevació militar que portava el camí de tantes altres.
Galdós ens torna a demostrar el domini que té en la descripció d'aquestes lluites i la llàstima que li fa que, al final, sempre siguen les classes populars qui trauen les castanyes del foc als poderosos, sense que això els hi acabi servint de res.
El nostre protagonista que sembla patir forts atacs de melancolia i avorriment que avui qualificaríem segurament de depressió ha madurat i s'ha fet més escèptic i lliberal, possiblement com a contrapés de la conservadora família a la que s'ha integrat amb el seu matrimoni feliç malgrat haver estat de conveniència. Sort de la dona que li ha tocat que s'ha convertit en una veritable companya i cómplice.
La recerca d'una antiga amiga amb qui, de jove, havia flirtejat, això sí, innocentment, el portarà a ser, involuntàriament, testimoni directe d'una insurrecció popular que inclinarà la balança a favor d'O'Donell en una sublevació militar que portava el camí de tantes altres.
Galdós ens torna a demostrar el domini que té en la descripció d'aquestes lluites i la llàstima que li fa que, al final, sempre siguen les classes populars qui trauen les castanyes del foc als poderosos, sense que això els hi acabi servint de res.
1 comentari:
Gracias por compartirlo conmigo.
Espero que te vaya muy bien.
Un abrazo
Rosa
Publica un comentari a l'entrada