dimarts, 28 de maig de 2013

El día de los trífidos. John Wyndham

M'abellia tornar a rellegir aquesta mítica novel·la de ciència-ficció, de la que només recordava boiroses vaguetats. Publicada l'any que vaig nàixer, 1951, i clara expressió de la por generada per la guerra freda, aquesta narració té el mèrit d'encetar temes que seran represos més tard per altres novel·listes. Com, per exemple, l'efecte social d'una epidèmia generalitzada i massiva de ceguesa (José Saramago: Assaig sobre la ceguesa), la catàstrofe produïda per un accident a les armes biològiques (Michael Crichton: L'amenaça d'Andròmeda)o el món post-apocalíptic (Manuel de Pedrolo: Mecanoscrit del segon origen)

No m'ha defraudat la història malgrat que, si atenem a la diferenciació que un dels grans escriptors de ciència-ficció, Philip K. Dick, fa entre novel·les i contes, açò no seria més que un conte llarg amb uns personatges sense gaire profunditat psicològica.