Torna l'èpica a aquests Episodios Nacionales, això sí, ben impregnada d'ironia quan no de sarcasme. O'Donell li declara la guerra al soldà de Marroc i munta una expedició en la que s'embarquen ell mateix, Prim i Ros de Olano entre d'altres militars que han passat a la història. Els motius apuntats pel novel·lista no són altres que la recerca d'una explosió de patriotisme que puga apaivagar les disputes polítiques internes.
Un estrambòtic personatge, Juan Santiuste, aparegut a l'anterior novel·la, enamoradís de mena, aprenent d'orador a l'estil d'Emilio Castelar, i protegit del nostre heroi el marqués de Beramendi, anirà de corresponsal de guerra i acabarà desertant i convertint-se en un "profeta" de la pau.
I retrobem més elements de la família Ansúrez (la de Lucila, aquella xicota que, durant uns pocs anys, va portar de cap el nostre heroi, José García Fajardo, ja feliçment casat i marquès de Beramendi) aquesta vegada a través d'un germà de Lucila, convertit a l'islam, que viu, pròsper, a Tetuan (Tettauen) i que presenciarà (i narrarà) l'entrada dels espanyols a la plaça.
Interessant l'estructura de la narració des de diversos punts de vista, entre ells, com ja he dit, les cartes del renegat Ben Sur (Ansúrez) i la utilització en bona part de la novel·la del sefardí utilitzat per la colònia hebrea de Tetuan.
Un estrambòtic personatge, Juan Santiuste, aparegut a l'anterior novel·la, enamoradís de mena, aprenent d'orador a l'estil d'Emilio Castelar, i protegit del nostre heroi el marqués de Beramendi, anirà de corresponsal de guerra i acabarà desertant i convertint-se en un "profeta" de la pau.
I retrobem més elements de la família Ansúrez (la de Lucila, aquella xicota que, durant uns pocs anys, va portar de cap el nostre heroi, José García Fajardo, ja feliçment casat i marquès de Beramendi) aquesta vegada a través d'un germà de Lucila, convertit a l'islam, que viu, pròsper, a Tetuan (Tettauen) i que presenciarà (i narrarà) l'entrada dels espanyols a la plaça.
Interessant l'estructura de la narració des de diversos punts de vista, entre ells, com ja he dit, les cartes del renegat Ben Sur (Ansúrez) i la utilització en bona part de la novel·la del sefardí utilitzat per la colònia hebrea de Tetuan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada