dijous, 20 d’agost del 2015

La luna es una cruel amante. Robert A. Heinlein.

Heinlein, un dels autors clàssics de SF en la seua vertent més dura. D'ell n'havia llegit una garbera de llibres, començant per una recopilació de contes i novel·les anomenada justament Història del Futur. Però aquesta novel·la, aquesta space opera, me l'havia perduda. Inexplicablement.

La lluna ha estat convertida en una mena de penal, a semblança de l'Austràlia de la primera època. Un penal on conviuen els nous convictes, amb les seues famílies, i els seus fills, aquests ja lliures, en una economia agrícola productora de cereals que exporten a una terra excessivament poblada.

La novel·la ens narra la conspiració i posterior revolució que durà la lluna a constituir-se en un estat independent.

Un cant èpic a la llibertat de l'individu enfront de les imposicions de l'estat. De qualsevol estat.

Representativa de la ideologia de l'autor.