dilluns, 10 de febrer de 2014

En Deuda. David Graeber

Acabe de llegir l'interessant assaig "En Deuda. Una historia alternativa de la economia" de l'antropòleg David Graeber el qual m'havia estat molt recomanat pel meu nebot i pel meu germà.

I bé, no ha acomplert les meues expectatives. O millor dit, no les ha acomplertes tant com m'havien fet esperar.

Cert que desmunta una gran fal·làcia que venim arrossegant des de l'inici de la revolució industrial i que s'havia exacerbat aquestes darreres dècades com molt bé descriu Naomi Klein a "La doctrina del shock", la dels mercats independents de l'estat, capaços ells tot sols d'auto-regular-se.

Cert que ofereix, com a bon antropòleg, un munt d'exemples divertits i alliçonadors que ens fan veure les inconseqüències amb que hem de bregar si acceptem la història oficial.

I, tal com anava llegint-lo, em venia al cap una conferència d'un ex-ministre d'economia de Brasil, a què vaig assistir a finals del 80 o principis del 81, on sense cap ironia ens explicava que allò que els deutes s'han de pagar només serveix a nivell individual, no entre nacions, justificant així la negativa de Brasil a plegar-se a les ordres del FMI.

O en allò que a la segona meitat dels setanta, m'explicaven al CUNEF, que la cosa important no eren les monedes sinó el crèdit. Que era precisament el crèdit allò que creava els diners, i no a l'inrevès.

Doncs bé, aquest llibre, basant-se en les documentades i històriques amnisties periòdiques de deute, en sol·licita una. I ens avisa que la crisi actual ha estat deguda a la sensació creada (recordem Fukuyama i el seu assaig "La fi de la història") que podíem continuar creixent indefinidament, origen de les successives i creixents bombolles (punt.com, immobiliària, financera...)

Molt interessant, tot i que m'hagi defraudat una mica.