dimecres, 8 de gener de 2014

La Guardia Blanca. Arthur Conan Doyle

Coneixia Sir Arthur Conan Doyle pel seu personatge Sherlock Holmes del qual n'he llegit totes les novel·les escrites per aquest autor, més unes quantes més i un munt de pel·lícules més o menys afortunades. També havia sentit parlar d'una novel·la, El món perdut, de la que se n'han fet vàries pel·lícules, i que, per algun motiu, solia atribuir a Bourroughs.

El relat que acabe de llegir pertany a l'anomenada novel·la històrica d'arrel romàntica, i ens transporta a la segona meitat del segle XIVè, en plena guerra dels cent anys. La Guàrdia Blanca, un mític cos d'arquers on aniran a parar Roger, un noble, fill segon criat a un monestir, i Tristan, un novici exclaustrat del mateix monestir, és enviada des de l'Aquitània fins Espanya com avançada de les tropes d'Eduard, el Príncep Negre, en recolzament De Pere I de Castella, el Cruel, contra Enric de Trastamara el qual li disputa la Corona de Castella.

Novel·la romàntica amb final feliç: Roger heretarà les possessions de la seua família en morir el seu germà major, i es casarà amb la filla del seu comandant, el senyor de Morel. Tristan tornarà carregat de diners. El senyor de Morel, a qui tots creien mort, acabarà tornant, junt amb el capità dels arquers, Simon, que havia estat qui havia enrolat Roger i Tristan.

Quant al treball d'investigació i l'exactitud geogràfica i històrica, excel·lent.