dijous, 2 de gener de 2014

Yo soy Malala. Malala Yousafzai y Christina Lamb.

Supose que la contribució estilística de la periodista anglesa Christina Lamb haurà estat important en la confecció d'aquest llibre, però no crec equivocar-me si dic que el contingut, l'emoció, les idees, corresponen fonamentalment a Malala, una noia del Swat, amb només setze anys que ha tingut la sort de viure en un ambient familiar on l'accés a la cultura i l'educació era una aspiració irrenunciable, i la desgràcia de veure com l'ambient exterior anava fent-se irrespirable a marxes forçades en mans de la reprimible (però no reprimida) ascensió dels talibans.

I dic que me la crec, perquè quan jo tenia setze anys, em trobava fent Preu, i encara recorde com pensava, com em veia, com m'enfrontava al món, i això que jo, afortunadament o desafortunada, no havia viscut ni una dècima part del que li ha tocat viure a aquesta xica.

Aquest llibre està plantejat com un thriller, com una novel·la negra, amb una mort anunciada que, afortunadament, no arribà a produir-se gràcies sobretot a un pistoler maldestre també de poca edat. Però sobretot ens mostra com les persones ho són amb independència de la religió que professen, que no tenim l'exclusiva de la bondat, ni de la felicitat, que la tan denigrada aliança de civilitzacions no és cap impossible absolut, només necessitaria una mica de bona voluntat per part de tots. I també que alimentar criminals amb l'excusa del mal menor, no només és una mala política, sinó que inevitablement acabarà esdevenint un càncer amb metàstasi irrecuperable que ens anihilarà a la mínima de canvi.

Molts anys, Malala.