El planeta-Colònia Lusitània assetjat per les forces armades dels "Cent Planetes" contra-ataca, a través de Jane, l'entitat virtual resident als ordenadors, interrompent les comunicacions entre l'exèrcit que se li aproxima amb ànim de destruir-lo i el Congrés Estel·lar, màxim òrgan de poder de la humanitat.
Qing-Jao, una adolescent "agraciada" del planeta-Colònia Sender rep l'encàrrec de descobrir què pot haver passat amb la flota i revertir-ho.
Mentrimentres, a Lusitània, hi ha una veritable carrera contra rellotge, intentant desactivar el virus de la descolada abans que tant els insectors com els cerdis abandonin el planeta intentant fugir de la destrucció total del planeta. De no aconseguir-ho en el poc temps que els hi resta, només quedaran dues alternatives: o la destrucció total d'ambdues espècies (doble xenocidi) o la destrucció total de la humanitat en cas contrari. Quant a Jane, corre també el greu perill de desaparèixer quan la flota desconnecti tots els ordinadors alhora.
I com ho resol l'autor? amb un triple salt mortal al buit: el descobriment del multivers i a través d'ell el viatge instantani, la creació ex-novo, la màgia en resum.
Hem passat, doncs, d'un món possible tot i que estrany, a un món màgic on tot és possible. Està cansant-se ja l'autor de la saga? O és que s'ha ficat en tal merder que ara ja no sap per on sortir-se'n?
Un final que decep.
Qing-Jao, una adolescent "agraciada" del planeta-Colònia Sender rep l'encàrrec de descobrir què pot haver passat amb la flota i revertir-ho.
Mentrimentres, a Lusitània, hi ha una veritable carrera contra rellotge, intentant desactivar el virus de la descolada abans que tant els insectors com els cerdis abandonin el planeta intentant fugir de la destrucció total del planeta. De no aconseguir-ho en el poc temps que els hi resta, només quedaran dues alternatives: o la destrucció total d'ambdues espècies (doble xenocidi) o la destrucció total de la humanitat en cas contrari. Quant a Jane, corre també el greu perill de desaparèixer quan la flota desconnecti tots els ordinadors alhora.
I com ho resol l'autor? amb un triple salt mortal al buit: el descobriment del multivers i a través d'ell el viatge instantani, la creació ex-novo, la màgia en resum.
Hem passat, doncs, d'un món possible tot i que estrany, a un món màgic on tot és possible. Està cansant-se ja l'autor de la saga? O és que s'ha ficat en tal merder que ara ja no sap per on sortir-se'n?
Un final que decep.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada