Em fa certa vergonya reconèixer que mai no havia llegit res de Herbert George Wells. Les novel·les incloses en aquest volum són totes quatre molt conegudes a partir de les múltiples versions cinematogràfiques que, amb major o menor fortuna, se n'han fet: La màquina del temps, L'illa del Doctor Moreau, L'home invisible o La guerra dels móns; quatre grans exemples de la ciència ficció compromesa.
La pauta comuna a totes quatre històries és una enorme confiança en els avanços de la ciència, però, alhora, un pessimisme ferotge respecte al futur de la humanitat. Si en la primera novel·la, la humanitat acaba fraccionada entre els eloi i els morlock, indolents els uns, implacables i sanguinaris els altres, a l'illa del Dr. Moreau, els animals humanitzats acaben revertint a la seua naturalesa primigènia i tot ens fa pensar que l'autor ens augura, als humans, un destí similar. L'home invisible, per una altra banda, comença amb un exercici d'humor, però aquest no és sinó pura façana; la tragèdia s'amaga rere l'aparent omnipotència del protagonista que acabarà morint. Quant a la guerra dels móns, ens salva la campana. Però l'avís és molt clar: a la pròxima, no hi haurà déu que ens salvi.
Quatre històries conegudes, cert, però on, a diferència de les versions cinematogràfiques, no hi han herois salvadors, ni històries d'amor, només el relat d'algun testimoni que s'hi ha vist involucrat i ha aconseguit salvar-se per un afortunat atzar. Res més.
Un clàssic.
La pauta comuna a totes quatre històries és una enorme confiança en els avanços de la ciència, però, alhora, un pessimisme ferotge respecte al futur de la humanitat. Si en la primera novel·la, la humanitat acaba fraccionada entre els eloi i els morlock, indolents els uns, implacables i sanguinaris els altres, a l'illa del Dr. Moreau, els animals humanitzats acaben revertint a la seua naturalesa primigènia i tot ens fa pensar que l'autor ens augura, als humans, un destí similar. L'home invisible, per una altra banda, comença amb un exercici d'humor, però aquest no és sinó pura façana; la tragèdia s'amaga rere l'aparent omnipotència del protagonista que acabarà morint. Quant a la guerra dels móns, ens salva la campana. Però l'avís és molt clar: a la pròxima, no hi haurà déu que ens salvi.
Quatre històries conegudes, cert, però on, a diferència de les versions cinematogràfiques, no hi han herois salvadors, ni històries d'amor, només el relat d'algun testimoni que s'hi ha vist involucrat i ha aconseguit salvar-se per un afortunat atzar. Res més.
Un clàssic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada